Cultura

Els pobles de la Serra Mariola compten amb un patrimoni arquitectònic, històric i cultural molt ampli i divers, que va des dels jaciments arqueològics de la Mola, la Cova Beneito o la Sarga; passant pel llegat àrab dels nombrosos castells i fortificacions o les coves-finestra; els edificis medievals com el Palau Comtal de Cocentaina o el barri medieval de Bocairent, declarat conjunt historico-artístic nacional; fins als edificis modernistes de la ciutat d'Alcoi i l'avantguardista Llotja de Sant Jordi. Descobreix tota la varietad cultural que tenim a la Serra Mariola!

Visita imprescindible a Bocairent és la de passejar pel seu barri antic, declarat conjunt històric-artístic. Compta amb un peculiar traçat de carrers, al més pur estil àrab, amb pujades i baixades, escales, voltes, placetes, carrers sense eixida… Un passeig pels seus empinats i tranquils carrers ens descobrirà racons fantàstics. Existeix…

El castell de Banyeres està situat a 830 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Data dels segles XII-XIII. Model constructiu almohade de planta poligonal i rematat per una torre de grans dimensions. La primera notícia del castell és el 13 d'octubre de 1249, quan el rei Jaume I, concedeix…

L'àrea del Castell de Cocentaina està integrada en l'actualitat per un conjunt monumental que forma part de diverses construccions pertanyents a diferents èpoques culturals. La construcció més significativa que s'ha conservat és la torre gòtica que contemplem en l'actualitat. El 'Castell' de Cocentaina és una torre de planta quadrada de…

Es troba en la part nord del Barri Medieval. Es va utilitzar com a depòsit de neu, com moltes altres oposades en la Serra de Mariola. A través d'una galeria subterrània excavada en la roca s'accedeix al recinte circular on s'emmagatzemava el gel. Actualment, en el seu interior s'exposen 6…

Institució creada en 1868 per la burgesia industrial d’Alcoi. És un edifici la façana del qual, d’estil modernista amb una certa influència vienesa, va ser dissenyada per Timoteu Briet en 1904. Les abelles representen el treball dels industrials i les muses els artistes. Hi apareixen cercles amb fistons, balcons de ferro forjat…

Les Covetes dels Moros de Bocairent són un grup de coves artificials amb orificis en forma de finestra, situades a la meitat d'una paret de roca vertical, a uns 300 m. del nucli urbà. Consta d'unes cinquanta finestres, que donen accés a sengles cambres. Les finestres es disposen en 3-4…

La generalització de l'ús del vapor va propiciar una sèrie de canvis en la fisionomia del paisatge industrial a les nostres comarques, amb la construcció de ximenies de considerable altura durant el segle XIX i principis del XX. Les noves tecnologies requerien de l'aprovisionament de carbó no gaire abundant en…

L'ermita de Sant Cristòfol es troba en el paratge del mateix nom, de camí al castell. Aquest edifici data de finals del segle XIV i té base rectangular composta per una nau d'oratori, sagristia i casa / hostal, actualment utilitzada com a restaurant. El conjunt arquitectònic i el paratge s'han…

Des de la Font Jordana, una pujada de xiprers arriba fins a aquest santuari, situat al peu de la serra d'Agullent, i on cada primer divendres de setembre centenars de persones pugen en romiatge nocturn. Edificada en el segle XVIII, l'ermita té al seu costat una casa d'exercicis, un alberg…

El tio Pep és un personatge popular valencià protagonista de la cançó del mateix nom, tal vegada una de les més famoses i versionades a tot el País Valencià, però que també apareix a moltes altres cançons, populars o no. Igual que la Serra Mariola aquesta cançó procedeix de la…

Extens espai de formigó i granit creat entre 1992 i 1995 per l'arquitecte i enginyer valencià Santiago Calatrava simulant l'esquelet d'un animal de grans dimensions. Inaugurada l'any 1997, ha albergat nombroses activitats de caràcter cultural i social. La volta d'aquesta sala subterrània, d'un blanc immaculat, és una successió d'arcs parabòlics,…

El molí d'Agullent data de mitjan el segle XV, si bé sembla que es va construir al costat d'un altre anterior. Els molins hidràulics a les nostres terres van tenir la seua època d'esplendor del segle XVIII a principis del segle XIX. A Espanya després de la Guerra Civil es…

Aquest palau d'estil renaixentista es va construir entre 1572 i 1584, i en ell destaca el pòrtic de columnes i la cuidada traça de les seues finestres. Des de 1945 és la seu del Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo Moltó, i en el seu interior es mostren col·leccions d'arqueologia, entre…

El museu Parroquial de Bocairent és una de les millors col·leccions d'art sacre de la Comunitat Valenciana, amb obres de Joan de Joanes, Joaquin Sorolla, el Mestre de Borbotó, Ribalta, Segrelles, Mariano Benlliure, Cristòfol Llorenç, Blas Silvestre, entre altres. És un autèntic plaer per als amants de l'art, on trobaran…

Amb el seu imponent aspecte, l'anomenat Palacio dels Comtes, construït a manera de fortificacions entre els segles XIII i XIV, és un monument de referència quant a arquitectura i elements decoratius. El seu aspecte renaixentista actual, es deu a la intervenció dels Comtes a partir del segle XV, per a…

Zona de jocs infantils, àrea de passeig i bar-restaurant. Per la font de cinc canelles, que dóna nom al parc, brolla fresca l'aigua que naix en les “Penyetes”, i que creua per la séquia tot el centre històric del municipi. Passar per Agullent i no visitar aquest paratge és com…

La Plaça de Bous de Bocairent és la més antiga de la Comunitat Valenciana, perquè data de 1843; és una peça única i singular per la seua originalitat, ja que està excavada en la seua major part en roca viva. La configuració muntanyenca del terreny dota a la plaça d'una…

És un dels llocs més emblemàtics i més visitats d'Agres. La història d'aquest convent comença el 31 d'agost de 1484 a la ciutat d'Alacant. Aquest dia es va produir un incendi a l'Església de Santa María que va cremar tot el retaule de l'Altar Major. En ell es trobava la…

Torre edificada a inicis del s. XVI, en un dels accessos a la població. Aquesta torre a patit moltes variacions en la seua estructura, sobretot a partir de mitjans del s. XIX, que va ser integrada com a part d'un habitatge de dues plantes. Es desconeix a quina família pertany,…

Edifici d'estil academicista dissenyat per Jorge Gisbert Berenguer. Va ser construït entre els anys 1846 i 1863 sobre l'espai que va ocupar el Convent de Sant Agustí. En l'escala principal i en diferents dependències es pot admirar una mostra de pintures i escultures d'artistes locals, entre les quals figuren obres…

Construït durant la segona meitat del S.XIII, va ser construit des del seu origen per a albergar els òrgans de govern local, ús que encara perdura. Les reformes del S. XVIII són les que li donen el seu característic aspecte actual. En les últimes reformes, executades en 1997, s'han tornat…

Construït en 1915 per la companyia d’assegurances La Unión Alcoyana, empresa que va gestionar el servei d’extinció d’incendis entre els anys 1888 i 1955. És una arquitectura singular i un testimoni d’excepció per a explicar el procés d’industrialització d’Alcoi. És un edifici que segueix els cànons de l’estil art nouveau…

Aquest edifici va ser construït en 1881 per a convertir-se en la seu la Banca Vicens. En l'actualitat està molt rehabilitat i alberga les instal·lacions de la Cambra de Comerç de la ciutat d'Alcoi. Pel que fa a la seua arquitectura, disposa de dues façanes principals fetes amb cadirat, amb…

Al costat de l'Asil de les Germanetes dels Pobres i Ancians Desemparats, edifici eclèctic de 1880-1881 projectat per l'arquitecte J. Moltó Valor, es va construir entre 1891 i 1893 una església de tendències neomedievales projectada per T. Briet Montaud (arquitecte) i J. Vilaplana Carbonell (mestre d'obres), autor de l'edifici contigu…

Capella dedicada al patró del gremi tèxtil, construïda en 1790 i ampliada en 1875 per José Moltó Valor. Es tracta d'un edifici singular que pertany a l'agrupació empresarial Tèxtil Alcoiana. La cúpula de la capella és d'estil rococó, i en ella es representa als sants patrons i protectors d'Alcoi, així…

Aquesta via coincideix amb el traçat sud-oest de l'antiga muralla i en ella es conserven els panells ceràmics devocionals més antics de Cocentaina que són de mitjan el segle XVIII. Els panells representen cadascun dels set dolors de la Verge.

Originàriament, el carrer Major és un dels eixos principals del barri cristià de la Vila, que manté el seu traçat a manera de quadrícula. Ací se situa un interessant balcó amb retaule de ceràmica religiosa del segle XVIII.

La Casa del Palau de la Senyoria és un edifici renaixentista que utilitza de forma prioritària la rajola. A la façana destaquen elegants balcons amb ceràmica valenciana que l’embelleixen. Actualment, la plaça del Palau continua sent molt important per a la localitat. Presenta una forma quadrada que ocupa un dels…

La Casa del Pavo situada en el carrer Sant Nicolau número 15 d'Alcoi és un edifici residencial d'estil modernista que va ser construït en l'any 1909 i projectat per l'arquitecte Vicente Pascual Pastor. És una de les obres més representatives del Modernisme a Alcoi i del Modernisme valencià. L'edifici es denomina "del…

Situat en l'antiga capella de la Verge dels Desemparats es troba el Casal de Nadal. Un espai on reviure el màgic espectacle amb el qual Alcoi celebra l'arribada del Nadal, “Els Pastoretes”, “El Bàndol” i "La Cavalcada de Reis Mags" més antiga del món, sense oblidar l'entranyable Betlem de Tirisiti,…

Situat fora del nucli urbà en la pedania de Penella, s'erigeix altiu sobre una elevació muntanyenca. Es va construir en el S. XIII. L'edifici conserva en peus la torre de l'homenatge i un edifici rectangular, pensats per a la defensa i vigilància del territori. S'observen restes arqueològiques d'altres construccions.

En 1812 es va inaugurar el primer cementeri ventilat extramurs de la ciutat d'Alcoi, l'anomenat Cementeri Vell. En 1885, a causa de la seua proximitat al nucli urbà i a la forta epidèmia de còlera, es procedeix a habilitar el recinte de l'actual Cementeri Municipal de Cantagallet o de Sant…

Edifici conegut com a “Casa d’Escaló”, és una arquitectura singular d’art déco (estil modernista), dissenyada per Vicent Pascual Pastor (1906-1908). A l’exterior destaquen els carreus rústics, els colps de fuet de forja, la vegetació esculpida, la porta i els miradors de ferro laminat, els balcons sinuosos, l’acabament superior curvilini, etc.…

Ocupant l'ala nord del palau, és ací on es dóna culte a la patrona de Cocentaina, la Verge del Miracle. D'estil barroc es poden contemplar interessants llenços amb les escenes del Miracle de la Verge, Santa Clara de Asís, i un impressionant cambril que guarda la icona de la Verge.

Les monges de clausura guarden amb recel els secrets d'aquest edifici clerical que en temps de la Guerra Civil es va convertir en asil de refugiats republicans. Aquest convent dominic és originari del segle XVI i va ser edificat a instàncies d'un matrimoni local, que està representat en el quadre…

Originalment, va haver-hi ací una ermita del segle XIV dedicada a Sant Sebastià Màrtir. Posteriorment en 1561 , es funda el Convent, regentat des de llavors pels Pares Franciscans. Del seu interior destaca el claustre amb escenes de la vida del Sant.  

Les Covetes del Colomer acullen el centre d'interpretació de les Covetes dels Moros. És un espai d'informació i divulgació sobre el conjunt de coves-finestra de la capçalera del riu Clariano, la zona on més abunden aquestes estructures. L'espai és accessible per a tots els públics i també dona accés al…

Aquesta ermita va ser edificada després de la reconquesta per les tropes de Jaume I en 1245, les quals, seguint el costum, van construir l'ermita damunt del portal d'accés a la vila, perquè tot aquell que accedira per aquesta entrada, estiguera protegit per la verge. El portal és el conegut…

La façana es disposa en tres paràmetres: dos laterals totalment llisos i el central, constituït per la portada. Aquesta es troba molt lleugerament destacada sobre els paràmetres laterals i s’organitza en dos cossos separats per una cornisa i rematats per un frontó triangular totalment llis. Als extrems del frontó s’alcen…

Coneguda popularment com Sant Antoni del porquet o de baix, està a una distància d’un quilòmetre del nucli urbà. Construïda el segle XVI pels religiosos agustins, consta d’una nau, en direcció al sud. Als seus peus hi ha una rosassa, i el dia 17 de gener, dia de la festivitat…

El primer que trobem en acostar-nos a Muro és l'ermita de Sant Antoni, la seua emblemàtica i nítida silueta rep al viatger. És de xicotetes i harmòniques proporcions. Tan sols uns pocs escalons ens introdueixen en un pòrtic de senzilles arcades que donen pas a un recinte de planta rectangular…

Està situada a 5 quilòmetres de Bocairent. L'ermita està enclavada en un privilegiat lloc on el paisatge de pins i xiprers fa que l'atmosfera que es respire siga especial. Va ser construïda en el S.XVIII, és de planta rectangular i es troba adossada a la casa de l'ermità. En ella…

L'ermita de Sant Jaume es va construir en el segle XVI i sobre la porta principal podem veure un retaule de taulells amb la imatge del sant. L'interior és una sola nau d'estil gòtic voltada, i en el seu exterior hi ha un banc corregut. Aquesta ermita es troba als…

Antiga mesquita àrab, data del s.XIII i va ser la primera església que es va construir en la Vila. A la façana es pot contemplar l’espadanya amb arc gòtic, construïda en pedra i argamassa. Està enclavada en un angle del carrer formant cantó com un hastial de la casa veïna.…

Situada al carrer del mateix nom. La seua construcció es va realitzar sobre l'antic cementeri de la localitat. En 1984 es van dur a terme les corresponents gestions per a procedir a la recuperació de l'ermita, la qual es trobava en el Molí Sol. Es va desmuntar pedra a pedra…

Aquesta ermita seria la menys antiga de totes les de la localitat de Bocairent ja que es tracta d'una construcció de finals del XIX i principis del XX i està adossada a una casa d'estil senyorial. Els seus voltants ens faran gaudir de la seua impressionant bellesa natural, amb una…

En un bonic paratge boscós prop de la població, i del baixador del tren, es troba aquest edifici religiós, el més antic de la població, construït en el segle XIII. El seu entorn, condicionat per a l'esplai i gaudi de l'aire lliure és una proposta a tenir en compte. Avui…

És un dels edificis més antics de Banyeres, situant-se entre els segles XIII i XIV, el seu estil és el gòtic rural. Està construït amb maçoneria i teulada a dues aigües de teula àrab. La seua façana, orientada a ponent, és pentagonal amb vèrtex superior truncat per l'espadanya. La porta…

Situada als afores de la població. Es desconeix la data de construcció, però alguns recorden que a principis del segle XX va ser reconstruïda. En 1961 es van realitzar arranjaments de la teulada i de jardineria en el seu entorn, i es van plantar una dotzena de xiprers. Aquest edifici…

És d'estil neo-gòtic i la seua actual construcció data de principis del s. XX, sent obra de l'arquitecte Timoteo Briet. Es tracta d'un edifici exempt, amb l'habitatge de l'ermità adossat a la seua esquena. La construcció és de maçoneria i la teulada, a dos vessants, està realitzat amb plaques de…

Aquesta ermita va ser construïda en el segle XVI i consta de tres edificis: l'hostal, que va ser un antic convent, la casa del capellà i l'església d'estil gòtic, amb el campanar adossat. En la seua façana, podem trobar el dibuix d'un rellotge de sol i un pantocràtor de pedra.…

L'ermita s'alça en una lloma prop d'un bosc de pins. Davant de l'ermita hi ha una xicoteta esplanada voltada de xiprers i una creu de terme de pedra que substitueix a l'antiga que estava a uns cent metres més a l'est i marcava la frontera amb Agres. Aquesta ermita té…

Encara que es desconeix la data exacta de la seua construcció, hi ha una inscripció que indica que va ser reformada l'any 1802. L'ermita forma part del segon pis d'una casa a causa del fort desnivell del sòl. La façana de l'ermita està rematada per una espadanya amb campana de…

L’església de Sant Joan Baptista està situada al nucli antic de la localitat de Muro. Edifici d’estil renaixentista, amb una sola nau voltada, amb quatre capelles a cada banda i dues sagristies al mig de les quals s’alçava l’altar major. Els arcs eren de rajola i els cantons i la…

Sòbria i discreta en el seu aspecte exterior, a l'interior el barroc valencià d'estil xorigueresc envaeix l'Altar Major. El retaule de l'“Altar de les Ànimes”, que representa el judici final, està atribuït a l'escola de Joan de Joanes. El temple, inicialment d'estil renaixentista, en el segle XVII-XVIII va adquirir l'actual…

L'església de Sant Joan Baptista es troba al casc antic de Muro. Les festes patronals tenen l'inici i fi en ella. La Mare de Déu dels Desemparats és traslladada durant els dies festius des de la seua ermita fins a la parròquia, on roman 15 dies per a la seua…

Dedicat al patró de la ciutat, l'actual temple es va beneir el 1921. Edificació de caràcter historicista neorrománic, amb una cuidada decoració interior d'estil neobizantí. Projecte de l'arquitecte Timoteo Briet (1913), en què va intervenir també Vicente Valls Gadea. L'absis del temple està decorat per un gran mural pictòric, obra…

Temple reedificat a partir de l'any 1948 segons projecte de l'enginyer César Cort Botí, de línia classicista, que va substituir a la primitiva església, d'estil barroc, que va ser derrocada durant la contesa civil armada de 1936-1939. En el seu interior es poden admirar alguns llenços del pintor alcoià Francisco…

El temple es va construir a mitjan segle XVIII, d'estil barroc, i va ser destruït durant la Guerra Civil. Sobre el mateix solar es reedificà aquesta nova església, d'estil classicista, entre els anys 1940 i 1954. En la Capella de la Comunió es conserva una taula gòtica amb la iconografia…

Església fundada en el S. XIII i reformada entre els S. XVII i XVIII. Al voltant de l'edifici, en els seus flancs nord i est, es conserven restes del llenç de l'antiga muralla medieval, aprofitant una part d'ella com a mur per a la construcció de la capella de la…

El que va ser la mesquita, és avui una església parroquial de finals del S. XVI, que seguint un estil renaixentista quant a planta, inclou elements barrocs com els de la capella del Santíssim.

En 1595 el Patriarca Juan de Ribera va col·locar la primera pedra d'aquesta església i va beneir l'àrea del nou temple, que es va erigir en el lloc on es trobava la capella oberta al culte on es van trobar les Sagrades Formes sostretes del temple parroquial d'Alcoi, en 1568.…

El temple, d'estil romànic amb influències gòtiques, data del segle XVIII. Es troba dins de la localitat d'Alfafara i la seua visita és molt recomanable per a totes les persones que passen pel municipi.

Aquesta església està construïda sobre l'antic castell àrab de Bekiren, i consagrada en 1516. Va ser realitzada originàriament en estil gòtic i adaptada posteriorment als gustos barrocs de l'època. En ella es reuneixen les principals característiques de l'art valencià, des del gòtic fins al segle XIX. [gallery size="galeria" ids="6627,6630,6629,6628"]

Està situada en la plaça Major. La seua façana principal és d'estil barroc, es va començar a construir en 1734 i es va finalitzar l'any 1752. El seu interior té forma de creu llatina i gran part dels seus carreus formen part de l'antic temple que es trobava als peus…

“Explora” és la nova oferta turística d'Alcoi, pensada per a donar d'ella una imatge conjunta. Història, indústria, modernisme, la ciutat, els voltants i les tradicions conformen el contingut d'aquest centre d'interpretació turística que facilita una visió global d'Alcoi des del cor d'aquest, com és el llit del riu Riquer. Aquest…

L'expomuseu Serpis és un espai cultural, un lloc on el visitant podrà conèixer els primers passos de la “tapa” més universal de la nostra gastronomia. En el museu es recopilen els elements més significatius de la història de Serpis. Des d'una passarel·la podrà observar tot el procés d'emplenat i envasat…

Ubicada en el polígon industrial, al costat de l'antiga estació de tren. L'interior del taller segueix un mateix esquema constructiu de voltes i llindes suportat sobre pilars de morters, encara que en alguns edificis d'aquest complex s'observa l'ús del ferro per a les armadures de la sostrada. L'arquitectura pren elements…

Se situa en la part superior del parc municipal de Vila Rosario. La font és de principis del s.XX i Vicente Pérez, metge d'Alacant, es va preocupar de millorar els accessos i va començar a construir el passeig que porta fins a la font. És un lloc molt volgut pels…

Se situa en la carretera amb direcció Alcoi i és molt popular entre la població i visitants, ja que nombroses persones paren per a provar les seues aigües.

Aquesta font va ser construïda a principis del segle XIX i l'aigua que cau d'ella prové del brollador de la Cova de la Font.

Pou de xicotetes dimensions, recentment restaurat i visitable, és el testimoniatge d'una activitat econòmica ja extingida: el comerç de la neu. Rematat amb una volta, està catalogat com una de les 137 caves censades en el sector Bètic Meridional. La seua activitat era estrictament local, sense intervenir en el mercadeig…

L'IVAM-CADA d'Alcoi és un centre multidisciplinar centrat en les arts plàstiques i la cultura contemporània. Està ubicat en l'històric edifici de l'antic Monte de Piedad. Està gestionat conjuntament per l'Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) de la Generalitat Valenciana, la Fundació Caja Mediterráneo i l'Ajuntament d'Alcoi. L'IVAM-CADA acull exposicions d'art, permanents…

Per a arribar a aquest safareig cal endinsar-se per un carreró de no més de mig metre d'ample. És un curiós racó que encara compleix la seua funció per als habitants d'aquesta localitat. Tenia una important funció socialitzadora ja que les dones anaven a llavar la seua roba i a…

És un dels safareigs públics més ben conservats de la zona i es troba en un enclavament de gran bellesa com és la plaça de l’Assut. A més, aquest llavador del segle XIX és un dels més grans de tots els que es conserven a la província d'Alacant. En l'actualitat encara…

El “Convent-*Monestir” de Bocairent data de mitjan el segle XVI i es tracta d'un antic convent subterrani de monges de clausura, que va ser excavat en la roca i que ocupa una superfície de 48 m2 al qual se li superposen dos convents de construcció posterior. En el seu interior…

Es troba als peus del Castell i va ser construït per a commemorar el lloc on es trobava l'antiga ermita del Conjurador. Aquesta ermita avui dia desapareguda, tenia vocació a Sant Jordi. Era l'ermita més antiga de Banyeres, com es dedueix per la seua situació, per la qual cosa la…

L'any 1256 es data la fundació cristiana de la Vila d'Alcoi, i a partir de 1305 va tenir el seu primer eixample urbà o raval que en el segle XIV es va denominar Pobla Nova de Sant Jordi o Vilanova d’Alcoi. El Raval Vell va quedar defensat per una muralla…

El renovat Museu Alcoià de la Festa (MAF- Alcoi) suposa l'aportació més avantguardista de l'Associació de Sant Jordi al manteniment viu de les tradicions i de les essències de la festa de Moros i cristians. Per a açò, utilitza les més avançades tecnologies que permeten un passeig didàctic i entretingut…

El Museu Arqueològic de la Torre de Font Bona a Banyeres de Mariola mostra una col·lecció de restes arqueològiques que van des del Paleolític fins a l'edat moderna. Està situat en una torre del segle XV. El seu interior està estructurat en quatre plantes. En la planta baixa es poden…

L'edifici que alberga les instal·lacions del museu, data de mitjan del segle XIII. En el segle XV va ser remodelada, i en el segle XVIII va ser totalment reformada, a manera de casa de casa burgesa. Es conserven elements ornamentals en la façana, i altres elements arquitectònics d'interés. A través…

El Museu Arqueològic Municipal “Vicent Casanova” el trobarem en un edifici annex a l'església Parroquial. Va ser inaugurat en 1970 i en el seu interior existeix una bona col·lecció d'objectes representatius d'una llarga etapa històrica que va des del Paleolític superior fins a l'Edat mitjana. La major part dels elements…

Aquest museu acull en el seu interior una col·lecció etnogràfica estructurada en tres apartats fonamentals: el tèxtil (amb telers manuals, maquinària i documentació), el camp i la muntanya (espai dedicat als oficis i costums de l'agricultura, les masies), i usos i costums de Bocairent. El museu mostra a més exposicions…

La denominada Fàbrica de Tacs és un exemple de la reconversió dels grans edificis industrials per a ús cultural. Aquest notable edifici alçat en pedra de cadirat al costat del riu, alberga el Museu Provincial de Bombers, on es conserva i mostra el patrimoni que els diferents parcs de bombers…

L'essència de la festa en una casa construïda entre els segles XVII i XVIII i que és actualment seu de la Junta de Festes de Moros i Cristians, Museu i Arxiu Musical. Compta amb exposicions d'indumentària, documents, i una monogràfica del músic contestà Gustavo Pascual, autor del pasdoble ‘Paquito el…

Aquest museu exposa l'ofici de l'espardenyer, que va tenir la seua màxima expansió a principis del S.XX. El museu compta amb un documental que ens narra tot el procés, amb l'aportació d'antics artesans. És molt interessant la reproducció d'un taller d'espardenyes que es troba a la planta superior.

Col·lecció museogràfica permanent situada en l'Institut Pare Eduard Vitòria.

El museu de la farmàcia es troba al costat de l'oficina de turisme. Es va inaugurar en 2018 i en el podem veure objectes relacionats amb la història de la farmàcia o com els apotecaris preparaven les seues receptes.

A la primera planta del Castell de Muro se situa el Museu Fester i la mateixa Junta de Festes de Moros i Cristians. D'entrada gratuïta, el museu guarda una mostra permanent de vestits festers. Al mateix edifici, als baixos del castell, s'ubica l'oficina de turisme adaptada a la xarxa Tourist…

El Museu Fester de Banyeres de Mariola es troba situat en la torre de l'homenatge del castell, una de les moltes que els almohades van alçar en la primera meitat del segle XIII. El Castell s'alça a una altitud de 830 metres i va ser construït entre els segles XII…

La festa de Moros i Cristians és part consubstancial de Bocairent i per açò aquest museu repassa les seues claus. Arreplega una mostra d'indumentària, programes de festes, partitures, etc, de les nou comparses existents i presenta un recorregut per la història d'una de les festes més antigues de moros i…

En aquest espai podrem trobar una exposició permanent de les obres cedides a Bocairent del pintor Antonio Ferri. En aquest museu el visitant podrà descobrir tots els registres que li pertanyen, des de les trames i superfícies monocromàtiques de les seues obres abstractes, fins als figuratius que ens retrotrauen a…

Dedicat a la cerca, conservació i difusió de la paleontologia de vertebrats i humana. A l'entrada podrem veure un mural sobre l'evolució humana i un àudio que donen la benvinguda a aquest espai. En el seu interior trobarem recreacions de l'evolució de l'home fins als nostres dies, dinosaures a escala…

Situat en l'edifici principal del parc de Vila Rosario i inaugurat en 1997, mostra la història i la tradició paperera del municipi, així com l'origen del paper o les matèries primeres, entre uns altres. Igualment, les exposicions temporals desperten l'interès dels visitants, especialment la del concurs de vestits de paper…

El Museu Viu de l'Oli de Muro està instal·lat a l'Ajuntament i va ser inaugurat a principis de 2003. La seua primera presentació al públic en general no solament va ser la mostra d'un recinte recentment rehabilitat que albergava peces que van ser usades per a produir oli. En aquesta…

Habitatge construït en 1873 per encàrrec de l'industrial Rigoberto Albors Monllor, qui va donar al municipi part dels terrenys que hui ocupa el Parterre o Plaça del Pintor Gisbert. L'edificació d'aquesta casa coincideix amb l'inici de la revolta obrera coneguda amb el nom de “El Petrolio”, de tràgiques conseqüències, que…

Les primeres notícies sobre els orígens de la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel les trobem en el S.XIV, on consta que el capellà d'Agres acudia als sínodes diocesans celebrats a València. També se sap que durant l'any 1615 es van fer obres per a pal·liar els danys patits per un…

En 1951 es va descobrir aquest extraordinari conjunt d'art prehistòric en uns abrics rocosos del Barranc de la Cova Foradada, pròxim al caseriu de la Sarga, en els quals es representen tres dels horitzons artístics prehistòrics de la façana oriental de la Península Ibèrica – Art Macro-esquemàtic, Art Llevantí i…

Pintoresca i enjardinada plaça on es reunien els antics serveis públics relacionats amb l'aigua, com són el safareig, l'escorxador, la generosa font i els abeuradors. Actualment urbanitzada a manera de parc urbà, és un racó idoni per a fer un descans en la nostra ruta. [gallery columns="2" link="file" size="medium" ids="6498,6497"]

Aquesta Plaça Major –denominada Plaça de Dins– conserva els arcs classicistes del claustre del Convent de Sant Agustí, edificat en el segle XIV i reformat posteriorment, que després de la desamortització dels béns de l'Església i de les comunitats religioses, en 1837, va ser adquirit per l'Ajuntament i habilitat per…

Aquest pont es troba prop de l'eixida d'Alfafara cap a Bocairent. Es tracta d'un pont de maçoneria format per un sol arc i té una longitud totas de 34 metres i una altura fins al llit de 10’5 metres. No se sap amb exactitud en què data es va construir.

Va ser construït entre 1828 i 1838, i es pot dir que és la primera gran obra pública que es va realitzar a Alcoi, la qual va representar una millora de les comunicacions. El pont es va denominar de Maria Cristina (com a homenatge a Maria Cristina Borbó de les…

Construït entre 1925 i 1931, aquest pont d'estil art-déco va ser un projecte innovador per l'ús de formigó armat encofrat. Té una altura de 42 metres sobre el llit del riu Riquer i 156 metres de longitud. La seua construcció va ser tota una revolució urbanística a Alcoi, atès que…

El Refugi de Cervantes és un dels més de 25 refugis que la població alcoiana va utilitzar per a resguardar-se dels atacs aeris durant la Guerra Civil espanyola. És un refugi subterrani de més de 100 metres de longitud en el qual s'han recreat dades i fotografies aèries dels atacs…

El safareig municipal va ser el lloc on les dones de Banyeres anaven a llavar la roba dels seus familiars. Era el lloc de treball i de trobada social. Es creu que el safareig ja funcionava en 1885. Actualment es tracta d'un edifici rectangular i coberta amb vessant a dues…

Dels tres safareigs que hi ha a la localitat, hui dia encara es troben en molt bon estat dos en la part antiga d'Agullent. Al safareig de dalt, s'arriba fent una passejada des de la Font Jordana, seguint el camí de la séquia. Allí una immensa sostrada regala ombra i…

Va ser construït en 1931 segons el projecte de Joaquín Aracil Aznar. Aquest temple pertany al Col·legi Salesià de Sant Vicent Ferrer, i les seues capelles laterals estan decorades amb excel·lents murals pictòrics que representen temes locals relacionats amb Sant Jordi i la Festa de Moros i Cristians, la Indústria,…

És un dels pocs testimonis que s'ha conservat de les muralles medievals que es van construir al voltant de la Vila, o primer recinte de l'Alcoi medieval, la construcció del qual es va dur a terme al llarg de la segona meitat del segle XIII. La torre presenta el seu…

Salva el riu Molinar i permet la comunicació del centre de la ciutat amb el barri del Viaducte i la carretera de Callosa d'en Sarrià. El projecte va ser de l'enginyer Pròsper Lafarga, i en la seua construcció va intervenir l'enginyer alcoià Enrique Vilaplana Juliá. El Viaducte va ser inaugurat…