Archives

Fàbrica de l’Estació

Ubicada en el polígon industrial, al costat de l'antiga estació de tren. L'interior del taller segueix un mateix esquema constructiu de voltes i llindes suportat sobre pilars de morters, encara que en alguns edificis d'aquest complex s'observa l'ús del ferro per a les armadures de la sostrada. L'arquitectura pren elements del classicisme acadèmic, per a la dignificació de construccions fabrils, i això explica la preocupació per l'ornamentació de les façanes. La façana principal i les altres parts de l'edifici guarden una mateixa estètica, de murs sense ornamentació. És obra de l'arquitecte modernista Timoteo Briet. El seu estat actual és ruïnós, encara es conserva la façana principal i les façanes laterals. No és visitable per dins.

Museu de la Farmàcia de Banyeres

El museu de la farmàcia es troba al costat de l'oficina de turisme. Es va inaugurar en 2018 i en el podem veure objectes relacionats amb la història de la farmàcia o com els apotecaris preparaven les seues receptes.

Molí Fariner d’Agullent

El molí d'Agullent data de mitjan el segle XV, si bé sembla que es va construir al costat d'un altre anterior. Els molins hidràulics a les nostres terres van tenir la seua època d'esplendor del segle XVIII a principis del segle XIX. A Espanya després de la Guerra Civil es va produir un període de reanimació fins a la decadència definitiva i el tancament massiu entre els anys 50 i 60. El Molí Fariner d'Agullent estava explotat en règim d'arrendament. En principi el senyor propietari del molí era el rei, a qui el moliner li pagava el cens que li donava dret a la seua explotació. Posteriorment el molí va ser comprat per diferents particulars. Els propietaris del molí eren forasters, no vivien al poble i, per tant, l'únic tracte que el moliner tenia amb ells era el pagament de l'arrendament. El molí emprava l'aigua que venia des de la Font Jordana per a la utilització de la qual hi havia establides unes ordenances, ja que aquesta aigua s'emprava també per a regar algunes hortes del poble. En el segle XX i en minvar el capital d'aigua, perquè també era emprada per la indústria, es va instal·lar un motor per a complementar la força hidràulica. El procés que convertia l'aigua en força mecànica per a accionar la maquinària ja no és ací visible al complet, perquè les obres realitzades en els noranta van condemnar la zona de la “cacau”, l'espai on hi havia el rodet, una roda amb aletes que girava amb l'impuls de l'aigua i que era l'encarregada de donar força a la maquinària del molí. Malgrat això l'espai està ple d'encant i d'elements que ens parlen d'un altre temps.

Museu Fester de Muro

A la primera planta del Castell de Muro se situa el Museu Fester i la Junta de Festes de Moros i Cristians. D'entrada gratuïta, el museu guarda una mostra permanent de trages de festes. Als baixos de l'edifici s'ubica l'oficina de turisme adaptada a la xarxa Tourist Info de la Comunitat Valenciana, on podràs informar-te tant del museu com d'altres espais d'interès per completar la teua visita al municipi. El mateix castell és de visita obligada. Construit l'any 1998, és un edifici públic i seua titularitat competeix a l'ajuntament i a la Junta de Festes.

Parc Fontanelles

El parc Fontanelles de Muro forma part de la vida quotidiana dels veïns de Muro. No només constitueix un especio d'oci a l'aire lliure sinó que, a més, en el podem gaudir de diversos exemplars d'arbres fruiters de la zona com Ginjols, codonys, figues de moro, seroles, que s'han volgut plantar en aquesta àrea per evitar que caiguin en l'oblit. Aquest jardí públic es va crear per part dels alumnes i treballadors del Taller Ocupacional "La Quebrantà" i avui és una concorreguda zona molt estimada pels murers i mureras.

Estatua del Tio Pep

El tio Pep és un personatge popular valencià protagonista de la cançó del mateix nom, tal vegada una de les més famoses i versionades a tot el País Valencià, però que també apareix a moltes altres cançons, populars o no. Igual que la Serra Mariola aquesta cançó procedeix de la comarca del Comtat i s'ha fet molt popular entre tota la gent de la zona. Prova de l'especial afecte del poble de Muro a aquest personatge és aquesta estàtua commemorativa d'aquesta figura i d'aquesta cançó. Però el Tio Pep va anar a Muro a comprar una tartana i un burro, el que fa pensar que el personatge es va desplaçar al municipi per a visitar la Fireta de Sant Antoni, de 300 anys d'antiguitat, l'origen de la qual és un mercat on es realizaven transaccions de ramat. Una creença tan forta que fa que els veïns de Muro, any rere any, inauguren la tradicional fira amb una interpretació del que ja és el seu himne: El tio Pep se'n va a Muro... tio Pep... El tio Pep se'n va a Muro... tio Pep... ¿De Muro qué em portarà? tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep. Una tartana i un burro per a anar a passejar. El tio Pep ya té el burro que molts quinzets li ha costat, i tota la gent de Muro diuen que l'han enredat. El ruc li ha pegat tres pataes i l'han dut a l'hospital; te tres costelles trencaes i tot el cos li fa mal.

Ermita de Sant Jordi de Banyeres

Situada al carrer del mateix nom. La seua construcció es va realitzar sobre l'antic cementeri de la localitat. En 1984 es van dur a terme les corresponents gestions per a procedir a la recuperació de l'ermita, la qual es trobava en el Molí Sol. Es va desmuntar pedra a pedra i es va traslladar a la seua actual ubicació, al carrer Sant Jordi. El seu estil arquitectònic és el neogòtic, la planta és de nau única i rectangular amb un absis al fons amb dues vidrieres, els motius de les quals tracten el tema de Sant Jordi, Banyeres i la festa. Es tracta d'un edifici aïllat, realitzat en pedres de carreus, teulada a dues aigües d'acusada pendent, cobert amb pissarra. La façana, es troba orientada cap al nord, s'emmarca en dues pilastres amb capitells i pinacles situats a les cantonades. [gallery link="file" size="medium" ids="6716,6717,6718,6719,6720,6721,6722"]

Ermita del Sant Crist de Banyeres

És d'estil neo-gòtic i la seua actual construcció data de principis del s. XX, sent obra de l'arquitecte Timoteo Briet. Es tracta d'un edifici exempt, amb l'habitatge de l'ermità adossat a la seua esquena. La construcció és de maçoneria i la teulada, a dos vessants, està realitzat amb plaques de pissarra. La façana correspon a l'estil neogòtic, emmarcada amb dos contraforts oblics a les cantonades, es divideix en vertical en dos cossos separats per una imposta. La porta, està emmarcada per diverses arquivoltes amb arc apuntat. Sobre elles una imposta, igualment apuntada que es remata amb una creu. De camí a aquesta ermita ens trobem amb el Viacrucis. Tots els divendres de Quaresma té lloc aquesta pràctica religiosa, celebrant-se després missa estacional en l'ermita. Aquesta ermita té gran importància en la Setmana Santa. Després el 25 d'abril, últim dia de les festes de Moros i Cristians, s'esmorza i es proclamen els capitans de cada comparsa de l'any pròxim.

Ermita de Santa Maria Magdalena de Banyeres

És un dels edificis més antics de Banyeres, situant-se entre els segles XIII i XIV, el seu estil és el gòtic rural. Està construït amb maçoneria i teulada a dues aigües de teula àrab. La seua façana, orientada a ponent, és pentagonal amb vèrtex superior truncat per l'espadanya. La porta està reforçada amb xapa de zinc, sobre ella, un ócul oval dóna llum a l'ermita. Remata l'angle del frontó una espadanya formada per dos pilars i un esvelt arc apuntat. La planta és de nau única rectangular amb arcs diafragmes ogivals, sostrada de cinc bigues recolzades en aquests arcs i en els murs laterals. Tot el sostre està arrebossat en blanc el que emmascara en part les seues característiques medievals. Aquesta ermita cobra gran importància durant el mes de juliol, ja que es realitzen diversos actes en el seu honor, com a fires, correfocs, processons.

Ermita de Sant Antoni Abat de Bocairent

Construïda el S. XVI pels religiosos agustins, consta d'una nau, direcció sud. La porta d'entrada, situada en un lateral, està emmarcada per un arc romànic entre dos contraforts, damunt de la qual hi ha un retaule de taulells amb la imatge del sant i un escut de pedra. En la part de la casa de l'ermità, en la paret, trobem un pantocràtor romànic també de pedra.

Coneguda popularment com a «Sant Antoni del porquet», l'ermita està a una distància d’un quilòmetre del nucli urbà. Es pot accedir per la carretera comarcal direcció a Ontinyent on a uns 800 metres ens desviarem a l’esquerra. Si prefereix anar a peu o amb bici, des de la plaça de l’Ajuntament pujant en direcció al Barri Medieval per davant de l’antic ajuntament, seguirem pel carrer Mossén Hilari. Passarem pel pont més antic de Bocairent on observarem l’original vila de Bocairent, poble de roca, i el cementeri a l’alt. Ens trobarem amb la font d’en Ferrís i el llavador i, un poc més endavant, descobrirem la creu de terme, que el delimitava i era signe de benedicció. Finalment per un camí asfaltat arribarem a l’ermita.

Des de la meitat del segle XV tenim notícies de la fàbrica original de l’ermita, en un principi anomenada de Sant Antoni i Santa Anna, que té una nau única i direcció cap al sud, amb una portalada preciosa lateral d’estil gòtic primitiu, damunt de la qual hi ha un retaule de taulellets amb la imatge del sant i un escut de pedra. En la part de la paret exterior situada al costat de la casa de l’ermità es va trobar un pantocràtor romànic de pedra, del que es mostra una reproducció. A l’interior de l’ermita hi ha unes pintures murals del segle XVIII amb motius franciscans i antonians. Finalment, als seus peus hi ha una rosassa, que permet que a les cinc de la vesprada del dia 17 de gener, festivitat de Sant Antoni, un raig de sol penetre el finestral i il·lumine el rostre de la imatge del sant, esdeveniment digne de veure per la bellesa i emoció.

Tradicionalment, era una festa de caràcter agrícola, que ara se celebra el cap de setmana pròxim a l’efemèride en un ambient d’alegria i germanor. El dissabte de matí, després de la cerimònia religiosa, es procedeix a la benedicció dels animals i al repartiment dels panellets beneïts de Sant Antoni, coneguts popularment com la “tallà”.