Archives

Està situada a 5 quilòmetres de Bocairent. L'ermita està enclavada en un privilegiat lloc on el paisatge de pins i xiprers fa que l'atmosfera que es respire siga especial. Va ser construïda en el S.XVIII, és de planta rectangular i es troba adossada a la casa de l'ermità. En ella se celebra la festa anual de sant Antoni de Pàdua a meitat de juny. Des de 1780 que es va fer el primer “porrat”, s’han anat celebrant intermitentment la festivitat de Sant Antoni amb una fira que dura tot el cap de setmana. Tradicionalment era una fira agrícola i és típic encara comprar torró i els famosos puros de caramel.

L'ermita de Sant Jaume es va construir en el segle XVI i sobre la porta principal podem veure un retaule de taulells amb la imatge del sant. L'interior és una sola nau d'estil gòtic voltada, i en el seu exterior hi ha un banc corregut. Aquesta ermita es troba als afores del nucli urbà i el seu accés es pot realitzar a peu o amb cotxe. L'entorn que envolta aquesta ermita és d'una gran bellesa natural i cultural ja que podem trobar una font de la qual emana aigua fresca natural a l'ombra de pins i carrasques. A més, el lloc compta amb infraestructures bàsiques perquè el visitant puga gaudir d'aquest lloc. La seua festivitat es l'1 de maig.

Antiga mesquita àrab, data del s.XIII i va ser la primera església que es va construir en la Vila. A la façana es pot contemplar l’espadanya amb arc gòtic, construïda en pedra i argamassa. Està enclavada en un angle del carrer formant cantó com un hastial de la casa veïna. És de planta quadrada i lluïx com a decoració una motlura denticulada i rosetons i dibuixos barrocs en el cel ras. En les parets, al·legories de la Verge i el Xiquet, la Mare de Déu del Carme, la Dolorosa i el Sagrat Cor. L’Altar Major està presidit per un retaule barroc amb columnes salomòniques. En el centre del retaule es pot llegir la següent inscripció: “Charitas me fecit. Any 1728 “. En la paret de l’esquerra, penja un oli que representa la Crucifixió, i a un costat i a l’altre Sant Eloi i Santa Bàrbara. La festa de l’ermita se celebra el 23 i 24 de juny.

Aquesta ermita seria la menys antiga de totes les de la localitat de Bocairent ja que es tracta d'una construcció de finals del XIX i principis del XX i està adossada a una casa d'estil senyorial. Els seus voltants ens faran gaudir de la seua impressionant bellesa natural, amb una font d'aigua cristal·lina acompanyada del xop centenari que la protegeix. Prop d'aquesta ermita, seguint una senda, trobarem un safareig on les dones de les masies pròximes anaven a llavar i a parlar dels seus temes. Festivitat: 3 de desembre

Aquesta ermita va ser construïda en el segle XVI i consta de tres edificis: l'hostal, que va ser un antic convent, la casa del capellà i l'església d'estil gòtic, amb el campanar adossat. En la seua façana, podem trobar el dibuix d'un rellotge de sol i un pantocràtor de pedra. Aquesta ermita, a més, és la utilitzada pels bocairentins per a realitzar alguns actes de les festes en honor a Sant Blai. Es troba als afores del municipi, al final d'un empinat viacrucis.

Aquesta ermita va ser edificada després de la reconquesta per les tropes de Jaume I en 1245, les quals, seguint el costum, van construir l'ermita damunt del portal d'accés a la vila, perquè tot aquell que accedira per aquesta entrada, estiguera protegit per la verge. El portal és el conegut com a Porxo de la Mare de Déu d’Agost o de l'Almaguer. En la façana de l'ermita, hi ha un retaule de la verge. L'ermita està rematada per una espadanya massissa amb campana i una senzilla creu de ferro forjat. La seua festivitat és el 15 d'agost.

Situada als afores de la població. Es desconeix la data de construcció, però alguns recorden que a principis del segle XX va ser reconstruïda. En 1961 es van realitzar arranjaments de la teulada i de jardineria en el seu entorn, i es van plantar una dotzena de xiprers. Aquest edifici en prisma pentagonal construït de maçoneria, teulada a dues aigües de teula corba. La façana emblanquinada de blanc, excepte un sòcol de ciment i un adorn a les cantonades imitant carreus. Sobre la porta, un xicotet ull de bou oval horitzontal, damunt un fanal de forja (desaparegut actualment) i, sobre aquest, el buit de la espadanya integrada en la mateixa façana. Aquesta, es remata en angle amb gracioses corbes que recorden l'estil barroc. L'interior mostra unes parets emblanquinades en blava fins al naixement del sostre en volta de mig punt. En la paret de l'esquerra hi ha un retaule ceràmic que representa la XIII Estació, “Crist Mort en la Creu”, única resta de l'antic Via-Crucis que arribava fins a l'ermita.

És un dels llocs més emblemàtics i visitats d'Agres. La història d'aquest convent comença en el 31 d'agost de 1484 a la ciutat d'Alacant. Aquest dia es va produir un incendi a l'Església de Santa María on, a causa del mateix, tot el retaule de l'Altar Major es va cremar. En ell es trobava la imatge de la Verge que va desaparèixer per una de les finestres de l'Església per darrere del castell de Santa Bàrbara, succés que testimonien els mariners del port. En la matinada de l'1 de setembre, aqueixa mateixa imatge es va aparèixer damunt d'un Lledoner en les ruïnes del Castell d'Agres a un pastor que pasturava el ramat per aqueix lloc. Compte la tradició que aqueix pastor, anomenat Gaspar Tomás, li faltava un braç i la Verge com a gràcia i testimoniatge de la seua presència li ho va retornar. Gojós va baixar al poble i va comunicar la bona nova. Va ser al principi de la gran devoció que se li té a la Verge del Castell. A partir d'aquesta aparició, es va construir una xicoteta ermita en aquest lloc, però va anar en 1578 quan el Pare Franciscà Jerònim Vidal fonga el Convent de Pares Franciscans. Des de llavors, la presència franciscana en aquest santuari ha sigut molt important doncs a ells se'ls deu la construcció del convent que existeix en el nostre dies.