Archives

Únic safareig urbà que es conserva a Bocairent i rehabilitat recentment. La seua ubicació en ple barri medieval li confereix un atractiu especial.

És una dels safaretjos públics més aviat conservats de la zona i es troba en un enclavament de gran bellesa com és la plaça de l'Assut. A més, aquest safareig del S.XIX és un dels més grans de tots els que es conserven a la província d'Alacant. En l'actualitat encara arreplega l'aigua de l'Assut que aprofita les aigües d'un dels afluents del riu Agres. Des de la part de baix del safareig es pot veure perfectament el salt de l'aigua i els canals de desguàs que cauen en el riu. És un racó molt agradable per a descansar una estona escoltant el murmuri de l'aigua.

Situada als afores del barri medieval de Bocairent, serveix d’exemple de les nombroses fonts naturals que brollen pel tot el terme municipal. Compta també amb un safareig públic i una bassa pròxims.

Constitueix un dels exemples més reeixits de la ruta de les fonts d’Agres per l’ornamentació amb taulell valencià que la decora.

La Plaça de Bous de Bocairent és la més antiga de la Comunitat Valenciana, perquè data de 1843; és una peça única i singular per la seua originalitat, ja que està excavada en la seua major part en roca viva. La configuració muntanyenca del terreny dota a la plaça d'una peculiar distribució que fa que es puga accedir a pis pla tant a la porta d'arrossegament com al placo presidencial en el més alt. El seu aforament és de 3.760 localitats i disposa de 6 chiqueros, corral, desolladero, infermeria i capella. [gallery link="file" size="medium" ids="6689,6690,6691,6692,6693"]

Torre edificada a inicis del s. XVI, en un dels accessos a la població. Aquesta torre ha patit moltes variacions en la seua estructura, sobretot a partir de mitjans del s. XIX, que va ser integrada com a part d'un habitatge de dues plantes. Es desconeix a quina família pertany, però l'edifici es caracteritza com un edifici d'horta de rang nobiliari baix, possiblement propi d'un cavaller i associat a propietats agràries i a la via de comunicació entre Bocairent i Banyeres. En desembre de 1990 es van dur a terme les obres de restauració i excavació arqueològica pertinents, amb l'objectiu de transformar-la en un museu. És un edifici de planta quadrada, amb una altura aproximada de 18m, va ser construïda amb murs de maçoneria sense revestir exteriorment. Els cantons, cornises, marcs de finestres i arcs estan resolts en carreus. [gallery link="file" size="galeria" ids="7440,7439,7438"]

El castell del Vinalopó és una construcció dels moriscos que es troba dins del Parc Natural de Sierra Mariola. Fortalesa construïda en els segles XII-XIII pròxima al naixement del rio Vinalopó de la qual es conserva el mur de llevant de la torre i alguns trams del llenç de muralla. Serviria de refugi per als habitants de les alqueries pròximes.

Sota la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol. Situada en les proximitats de l’àrea recreativa de la font de Mariola, s’accedeix després una pujada relativament fàcil que permet admirar magnífiques vistes del parc natural. De fet, la missió d’aquesta construcció del segle XI era, fonamentalment, la de vigilància.

La població d'Agres va ser una antiga alqueria musulmana, i en els seus voltants es va construir la fortalesa islàmica a la fi del segle XII. En la part occidental de la població, va ser construïda la torre de vigilància fortificada. Declarada BIC per disposició addicional segona de la Llei 16/1985. Antiga torre de tàpia que, per la seua ubicació sobre un talús, ofereix vistes fantàstiques de tota la vall d'Agres. Formava part de les infraestructures defensives de l'època musulmana.