Font dels Alborets

Des de Bocairent, seguirem les indicacions del GR-7, passant pel mas de Mingol, caracteritzat pel seu xiprer gegant, fins que trobem un pal indicador del PR-370 a l’esquerra del camí, que ens portarà fins al poliesportiu d’Alfafara i la font de l’assut; des d’allí agafarem un camí asfaltat a l’esquerra que ens portarà al mas i la font dels Alborets.

Font del Teular

Des de Bocairent, prendrem la senda de Castalla, enllaçant amb el camí dels Teulars on trobem la font dels Teulars i el safareig; si seguim cap amunt fins arribar a l'ermita de Santa Bàrbara, podrem descansar al costat de la font del Plà i d'un chop centenari.

Pont de les Set Llunes

Tot i que no és al centre urbà, el pont de la Set Llunes és, sens dubte, és un dels més bonics i populars entre els alcoians. Situat més enllà del barri de Batoi, forma part del recorregut de la via verda i cada dia és creuat per centenars de senderistes que acostumen a fer aquest recorregut. Es va construir perquè passés per aquí el tren Alcoi-Alacant, que no va arribar a circular mai. Visitar-lo fa necessària una xicoteta excursió que té com a fons el parc natural de la Font Roja, i que bé val la pena. La seva enorme altura i l'amplitud dels seus arcs ho fan ideal per practicar ací el salt de pont.

Castell de la Serrella

També conegut com el Castell de Mariola, aquesta fortificació defensiva de l'època musulmana està erigida al cim de l'Alt de Mariola, a la serra de Serrella. Està declarat com a Bé d'Interès Cultural.

Palau Comtal

La primera construcció de l'alcàsser podria situar-se cronològicament entre finals del segle XIII i principis del XIV. Amb l'arribada de la família Corella, comtes de Cocentaina, a l'antiga construcció medieval s'afegissin elements arquitectònics propis d'estils més tardans, principalment del renaixement i del barroc durant els segles XVI i XVII. A principis del segle XXI ens ha quedat un edifici de planta quadrada amb tres torres que destaquen al nord, sud-est i nord-est, mentre que la situada al nord-oest queda entre els murs del convent. El Palau Comtal, referent històric de la població, alberga el museu municipal en l'actualitat on, a més, es realitzen processos d'investigació sobre el patrimoni cultural.

Torre de la Muralla

La vila de Cocentaina va tenir una gran importància durant el període de dominació musulmana, sent el seu element fortificat més important el seu castell, la silueta majestuosa destaca sobre la població. Al nucli antic de la població es troba diferents restes de la muralla, diverses torres defensives que formaven portals d'accés de la vella ciutat emmurallada.

Castell de Travadell

El castell de Travadell està en un assentament de l'època de bronze, encara que la seva construcció és d'època àrab. Està declarat Bé d'Interès Cultural. S'erigeix ​​a 2 km. del nucli urbà als peus de la serra d'Almudaina.

Torre N’Aiça y Portal de Riquer

La Vila d'Alcoi passa a ser cristiana en 1256, i a partir de 1305 es va construir el seu primer eixample urbà o raval que al segle XIV es va denominar Pobla Nova de Sant Jordi o Vilanova d'Alcoi. L'antic Raval Vell estava defensat per una muralla i diverses torres, com la Torre de N'Aiça i Torre-portal de Riquer, que era al mateix temps la porta d'accés a la població per l'antic camí de Castella o de Madrid. A inicis del segle XVIII, amb la Guerra de Successió, es va construir un baluard al costat de la Torre de N'Aiça. Anys més tard, les torres es van convertir en habitatges i sobre la muralla del carrer de la Puríssima es va obrir una porta més ampla -anomenada Arc de Sant Roc-, per permetre l'accés de carruatges a través del carrer de Sant Roc.

Torre de L’Andana

L'any 1256 va tenir lloc la fundació cristiana de la Vila d'Alcoi, i a partir de 1305 s'havia construït el seu primer eixample urbà o raval que al segle XIV es va denominar Pobla Nova de Sant Jordi o Vilanova d'Alcoi. El Raval Vell va quedar defensat per una muralla i diverses torres, de les que encara es conserven algunes restes, entre elles pots visitar la Torre de l'Andana, en la coneguda com Placeta de les Xiques.