Font dels Alborets

Des de Bocairent, seguirem les indicacions del GR-7, passant pel mas de Mingol, caracteritzat pel seu xiprer gegant, fins que trobem un pal indicador del PR-370 a l’esquerra del camí, que ens portarà fins al poliesportiu d’Alfafara i la font de l’assut; des d’allí agafarem un camí asfaltat a l’esquerra que ens portarà al mas i la font dels Alborets.

Font del Teular

Des de Bocairent, prendrem la senda de Castalla, enllaçant amb el camí dels Teulars on trobem la font dels Teulars i el safareig; si seguim cap amunt fins arribar a l'ermita de Santa Bàrbara, podrem descansar al costat de la font del Plà i d'un chop centenari.

Castell de la Serrella

També conegut com el Castell de Mariola, aquesta fortificació defensiva de l'època musulmana està erigida al cim de l'Alt de Mariola, a la serra de Serrella. Està declarat com a Bé d'Interès Cultural.

Palau Comtal

La primera construcció de l'alcàsser podria situar-se cronològicament entre finals del segle XIII i principis del XIV. Amb l'arribada de la família Corella, comtes de Cocentaina, a l'antiga construcció medieval s'afegissin elements arquitectònics propis d'estils més tardans, principalment del renaixement i del barroc durant els segles XVI i XVII. A principis del segle XXI ens ha quedat un edifici de planta quadrada amb tres torres que destaquen al nord, sud-est i nord-est, mentre que la situada al nord-oest queda entre els murs del convent. El Palau Comtal, referent històric de la població, alberga el museu municipal en l'actualitat on, a més, es realitzen processos d'investigació sobre el patrimoni cultural.

Torre N’Aiça y Portal de Riquer

La Vila d'Alcoi passa a ser cristiana en 1256, i a partir de 1305 es va construir el seu primer eixample urbà o raval que al segle XIV es va denominar Pobla Nova de Sant Jordi o Vilanova d'Alcoi. L'antic Raval Vell estava defensat per una muralla i diverses torres, com la Torre de N'Aiça i Torre-portal de Riquer, que era al mateix temps la porta d'accés a la població per l'antic camí de Castella o de Madrid. A inicis del segle XVIII, amb la Guerra de Successió, es va construir un baluard al costat de la Torre de N'Aiça. Anys més tard, les torres es van convertir en habitatges i sobre la muralla del carrer de la Puríssima es va obrir una porta més ampla -anomenada Arc de Sant Roc-, per permetre l'accés de carruatges a través del carrer de Sant Roc.

Torre de L’Andana

L'any 1256 va tenir lloc la fundació cristiana de la Vila d'Alcoi, i a partir de 1305 s'havia construït el seu primer eixample urbà o raval que al segle XIV es va denominar Pobla Nova de Sant Jordi o Vilanova d'Alcoi. El Raval Vell va quedar defensat per una muralla i diverses torres, de les que encara es conserven algunes restes, entre elles pots visitar la Torre de l'Andana, en la coneguda com Placeta de les Xiques.

Font de Sant Joan

La canalització d’aigües empresa a finals del segle XVIII va configurar una ampla xarxa de fonts públiques al llarg de tot el barri medieval com la del carrer de Sant Joan. Aquestes, a més de servir per a l’ús dels veïns, els sobrants també s’utilitzaven als tints de llana ubicats a les mateixes cases i, sobretot, per regar els horts. La font està adossada a una paret que fa de carrer a les cases que hi ha damunt de la font.

L’Alquerieta Jordà

La primera pedania amb què ens trobem a l'eixir de Muro és L'Alquerieta de Jordà a 972 metres de l'eixida. Es troba a una altitud de 374 metres. Passarem per l'únic carrer que té, amb una longitud de 83 metres, i seguirem. Si volem seguir cap a la següent pedania, després de passar diversos encreuaments, trobarem un senyal indicador "Benàmer-Setla-Molí Pedro".

Font del Molí Torró

La ruta dels Molins es caracteritza per la riquesa i diversitat de flora i fauna. Un paisatge que ens sorprendrà en cada racó i que ens descobrirà naixements d'aigua com la Font del Molí Torró. Situada a les parets del molí. Aquesta font encara conserva un petit safareig i un abeurador per al bestiar.

Molí Fariner de Daniel

En 1930 es va convertir en molí de pinsos i cereals, fins al seu tancament a finals del s. XX. Aquest molí aprofitava els corrents de l’aigua per al funcionament de la maquinària, a través d’una sèquia situada en una de les parets del molí.
Actualment aquest molí es troba en bon estat de conservació. És privat.