Festes del Miracle i Fogueretes d’Agullent

Les festes del Miracle d'Agullent, que inclouen en la seua programació un dels romiatges nocturns més antics del País Valencià, són una bona excusa per a acostar-se fins a aquesta xicoteta població de la Vall d'Albaida. Cada primer divendres de setembre, a la nit, veïns i visitants pugen fins a l'ermita de Sant Vicent Ferrer amb fanalets i torxes, per a recordar el miracle de la pesta. Tots junts, després canten i esperen en fila, per a untar-se amb l'oli miraculós del llum de Sant Vicent. Més enllà de creences religioses, la coneguda Nit de les Fogueretes d’Agullent, s'ha convertit amb el pas dels segles en un excel·lent testimoniatge del patrimoni festiu de les terres de l'interior. Un acte d'alt valor etnològic històric i cultural, declarat per la Conselleria de Turisme com a Festa d'Interès Turístic. Una tradició que s'ha mantingut viva ininterrompudament durant més de quatre-cents anys, només pot estar lligada a una població singular, i les festes de setembre d'Agullent (primer cap de setmana de setembre) permeten recórrer la majoria dels escenaris naturals i arquitectònics que ofereix la vila, ja que els actes discorren per tots ells. En el marc d'aquestes festes també cal destacar la Dansà, que té lloc en la plaça Major, el primer dissabte de setembre a la nit. Balladors i balladores ixen, fent un gran cercle d'agermanament en la plaça, mentre la banda marca el pas i el ritme.

Altres festes Alfafara

  • Festes Santa Cecília
Altres festes típiques que se celebren en la localitat al llarg de l'any són la de la patrona de la població i dels músics, Santa Cecília, el 22 de novembre. Aquesta festa se celebra al novembre dos caps de setmana diferents i els músics són els protagonistes d'aquesta.
  • Romiatge Mare de Deu de la Llum
Aquest romiatge se celebra l'1 de maig i el seu dia de celebració és inamovible.
  • Romiatge Sant Antoni
Aquest romiatge se celebra el cap de setmana més pròxim al 17 de gener.
  • Cavalcada
La cavalcada dels Reis Mags se celebra per a rebre a les seues majestats els tres Reis Mags d'orient. Es realitza el 5 de gener.
  • Festa de l'Ambaixador
En aquesta festivitat el patge real rep les cartes dels més xicotets per a portar-les a les seues majestats els Reis Mags d'Orient. Aquesta festa se celebra l'1 de gener.

Setmana Modernista

La Setmana Modernista és una festivitat nova que s'inicia en el 2017. Durant aquesta setmana es realitzen diverses visites guiades i teatralitzades pels diferents edificis modernistes de la ciutat. A més, l'ajuntament organitza diverses activitats on tota la ciutat pot participar. D'altra banda, els bars i restaurants de la zona centre preparen uns fantàstics menús modernistes per al delit de tota la població. Una particularitat d'aquesta fira és que la gent es vesteix amb vestits típics de l'època, recreant així la societat amb major poder adquisitiu i la societat amb menys recursos econòmics. Això fa que l'ambient que es crea en aquesta setmana ens transporte a principis del S.XIX. Per a rematar la setmana modernista, s'organitza també una fira modernista al parc de la Glorieta, on es podran adquirir molts productes relacionats amb l'estil modernista.

Altres festes alcoianes

Romiatge de la Verge dels Lliris

La Patrona de la ciutat, la Verge dels Lliris, convoca en el seu santuari de la Font Roja a milers d'alcoians que acudeixen en romiatge. La jornada té lloc normalment el tercer diumenge del mes de setembre en aquest bell paratge del Carrascal que es vesteix de festa i cordialitat. El romiatge se celebra en record d'un fet miraculós ocorregut el 21 d'agost de 1653, en ocasió de la troballa de la imatge de la Verge impresa sobre els bulbs d'uns lliris silvestres.

Setmana Santa

L'arribada de la primera lluna plena de la primavera és la que determina cada any la celebració de la Setmana Santa. Sis són les processons que marquen aquesta festivitat alcoiana i dues les confraries que organitzen els actes. La culminació del cicle litúrgic conclou el Diumenge de Resurrecció, que a Alcoi té especial significat per coincidir dues tradicions. De matinada, se celebra la processó "dels Xiulitets" o de la Santa Trobada i més tard els alcoians celebren el primer acte fester al carrer, la Glòria.

Llegenda de Sant Jordi, Santa Llúcia i festes de carrer en Banyeres

Llegenda de Sant Jordi, el drac i la princesa Cada tres anys, el mes de juliol, juntament amb el mercat medieval, es representa la llegenda de Sant Jordi al parc de Vila Rosario. Aquesta representació suposa una posada en escena que deixa bocabadat a tots els espectadors. La pròxima representació tindrà lloc el 13-14 juliol de 2018. Festes de Santa Llúcia Aquesta festa se celebra el cap de setmana més pròxim al 13 de desembre (festivitat de Santa Llúcia). Festivitat característica en el municipi i de gran tradició per ser la patrona dels paperers. Donada la importància que aquest gremi industrial ha tingut en Banyeres, és de suposar que la devoció a aquesta santa cobrara importància al poble. Aquesta devoció és impulsada en caràcter de festa, a principis de segle amb l'evolució de la indústria paperera. El característic d'aquesta festa és la indumentària en què presidida per un clavari i una clavariessa, els homes van abillats amb capa espanyola i barret i vestit negre i les dones amb teula i mantella espanyola. La festa consta de cercaviles pels carrers del municipi, en la qual no pot faltar el carrer de Santa Llúcia, molt present aquests dies, diana, esmorzar, solemne Missa Major i a la vesprada la processó. Cada dos anys i juntament amb aquesta festa, se celebra el concurs de vestits de paper, en el qual les dissenyadores vesteixen a les models amb les seues creacions i desfilen davant el públic expectant. Aquest concurs és de gran interès per l'originalitat dels seus vestits. Festes del Carrer Aquestes festes que encara hui dia es conserven i se celebren en determinats carrers com La Cope, Desemparats, Misericòrdia… han tingut gran importància en el municipi. La majoria se celebren amb menjars de veïns, jocs, balls, revetles… que serveixen per a reunir a tots els habitants de la zona i gaudir d'aquestes activitats. "La Cope" Del 13 al 16 d'Agost, se celebren les Festes del Barri de la "Cope". Iniciades l'any 1975 en honor a la Mare de Déu d'Agost, tenen el seu origen en la reunió de diversos veïns del barri de la "Cope" per a celebrar el lliurament de claus dels habitatges promoguts i construïts mitjançant una cooperativa. Durant diversos anys, la principal activitat que va caracteritzar aquesta festa era la solta d'una vaqueta, motiu pel qual és també coneguda com a Festa de la Vaca. Actualment es mantenen altres actes com sopars de germanor, revetla popular, animacions i la missa en honor a la Mare de Déu d'Agost.

Bocairent, calendari festiu

  • Cavalcada dels Reis Mags
Cada any, amb l'arribada del 5 de gener, els Reis d'Orient Melcior, Gaspar i Baltasar, troben un buit en les seues atapeïdes agendes per a acostar-se a Bocairent, disposats a repartir joguets, regals i il·lusions entre els xiquets i els majors.
  • Sant Antoni Abat (del porquet o de baix)
La festivitat se celebra en cap de setmana en l'Ermita de Sant Antoni Abat amb la tradicional foguera. El dia de la festivitat se celebra missa en l'ermita amb la benedicció dels animals i el repartiment de “la tallà” de Sant Antoni entre els festers. Aqueix mateix dia els veïns acudeixen en romiatge a veure com a les cinc en punt de la vesprada, la cara del sant és il·luminada per un raig de sol, “a les cinc Sant Antoni amb sol”
  • Nits de ciri
Coincidint amb la celebració del Novenari o a Sant Blai, cada dia, la missa s'ofereix a la intenció d'una de les nou comparses de moros i cristians de Bocairent. Finalitzada la missa, els festers pugen a l'altar major de l'Església Parroquial per a entonar els Gojos al Sant Patró, sostenint a les seues mans un ciri. Posteriorment es dirigiran al Maset (centre social de les filaes) on, després d'un aperitiu, se celebrarà un sopar de germanor festera. A continuació, la filà desfilarà pel centre urbà. La Setmana Santa bocairentina és una vivència religiosa. En ella, l'oració, les celebracions i els oficis religiosos, serviran com a preparació a la festa de la Resurrecció: Viacrucis, Oficis, Sant Enterrament i Vigília de Resurrecció. Cada tres anys s'escenifica el “Pas de l’Hort”, una representació de la passió i mort de Crist, organitzada pels propis veïns
  • Sant Jaume
El dia del treball, els bocairentins acudeixen en romiatge a l'Ermita de Sant Jaume. Allí, després d'una matinera “diana”, i la solemne missa al Sant (antic patró de Bocairent), es procedeix a la benedicció i repartiment de la “petxina de Sant Jaume” (brioix amb forma de petxina). Finalitzada la missa, es realitza un “esmorzar popular” amenitzat per un grup de músics. El dia es completa amb una xicoteta fira i “cucanyes” per als més xicotets.
  • Festa a la Mare de Déu dels Desamparats
Festivitat que se celebra durant el cap de setmana en el barri que porta el mateix nom en l'ermita d'aquesta adoració. Gira entorn de la figura de la patrona dels valencians, en honor a la qual se celebren diversos actes religiosos i populars.
  • Sant Antoni de Pàdua (del Collao o de dalt)
Festivitat que se celebra durant el cap de setmana. L'eix principal de la festa gira entorn de Sant Antoni de Pàdua, en honor al qual està dedicada l'Ermita. A més d'actes religiosos (missa i processó), se celebra una fira des del S. XVIII, en la qual es pot trobar productes artesanals de tota classe, entre els més benvolguts i populars està ...

Moros i Cristians d’Agullent

Coincidint amb el primer cap de setmana després de la setmana santa, i per tant amb la commemoració en el calendari santoral de la festa de Sant Vicent Ferrer, Agullent celebra les seues festes de Moros i Cristians. Una festa que recorda les lluites i guerres entre regnes cristians i musulmans, un simbolisme que podem veure en els actes de les Dianes, l'Entrada, els Alardos i les Ambaixades, on s'escenifica la lluita verbal pel castell, que tanca la festa. Les festes de Moros i Cristians d'Agullent ens porten cada any davant de l'espill de la història, recordant-nos, els nostres orígens com a poble i les nostres identitats, amb actes de vestits coloristes, plens de música i soroll de la pólvora. Agullent té una festa antiga, arrelada i singular, que evidentment és permeable a noves aportacions, tant en l'àmbit fester com en el musical, però que es manté constant en la seua idiosincràsia, la qual cosa la fa original.

Principals actes festers

L'Entrada L'Entrada d'Agullent és cita obligada per a tota la comarca. La programació festera d'Agullent, inclou actes comuns en els territoris de la festa morocristiana, però que denoten algunes particularitats. La Retreta Així, per exemple, el dia de l'Entrada, a la nit, té lloc la Retreta, una desfilada nocturna amb farolets de paper. Una cercavila que connecta amb les festes de setembre dedicades al nostre patró Sant Vicent Ferrer. Combregar dels Impedits (Comunió dels impedits) També s'uneixen, religió i festa en l'acte del Combregar dels Impedits. A les armes flors, a les mans de les festeres rams i el públic silenciós, expectant. Tots units en una sòlida identitat col·lectiva, que és un altre dels trets més significatius de la festa. Ambaixades Una batalla sense armes, un combat fet de paraula que congrega fins a la plaça Major als exèrcits moro i cristià. Des de dalt del castell que es munta en la façana de l'ajuntament, un ambaixador defensa el territori conquerit, i des de meitat de la plaça, a lloms d'un cavall, un altre clama al seu Déu per les claus de la vila. Una representació teatral, amb tot el poble fent alhora de públic i actors. [gallery link="file" size="galeria" ids="7328,7327,7326"]

Festes de Moros i Cristians Bocairent

El primer divendres de febrer se celebren les festes patronals de Moros i Cristians en honor a Sant Blai, declarades d'Interès Turístic. El seu arrelament, tradició, colorit i cultura fan d'aquestes festes unes de les més atractives. La varietat de la indumentària, la música i la pólvora envolten tant a visitants com a participants en un ambient festiu difícil de menysprear. Nou són les filaes que participen activament en la festa: cinc cristianes (Espanyoletos, Granaders, Contrabandistes, Suavos i Estudiants) i quatre mores (Moros Vells, Moros Marins, Marrocs i Mosqueters). DIVENDRES: ELS CAIXES Amb la Nit de Caixes, comencen les festes; centenars de festers abillats amb la tradicional manta bocairentina, els tabalets i farolets recorren els carrers més emblemàtics de la vila amb gran enrenou per a commemorar el patronatge de Sant Blai des de l'any 1632. DISSABTE: L'ENTRADA L'Entrada posa el toc de color a les festes. Inicien la desfilada els cristians amb els seus alegres pasdobles per a finalitzar, a la caiguda de la nit, la desfilada del bàndol moro amb les seues lentes i emotives marxes mores. DIUMENGE: DIA DEL PATRÓ SANT BLAI Un dels actes més emblemàtics és la processó del dia de Sant Blai; cal destacar l'entrada en la plaça de l'Ajuntament del sant, la Relíquia i el Guió de Sant Blai, moment en el qual al so del volteig de campanes, tots s'uneixen en un clam: "Vítol al Patró Sant Blai", s'apaguen els llums i una allau de petits papers cauen sobre la imatge. DILLUNS: DIA DE MOROS I CRISTIANS Les Ambaixades del quart dia són l'escenificació del parlament entre moros i cristians per la conquesta del castell. El dia està marcat per la gran quantitat de pólvora disparada pels carrers principals del municipi. DIMARTS: DIA DEL SANT CRIST El dia del Sant Crist destaca per la pujada en romiatge de festers i músics a l'ermita, la qual cosa converteix el camí del Calvari en un cordó immens de colors, i es representa el 'Despojo del Moro'.

Les Danses del Palau de Muro

Aquestes danses commemoren el pagament que havien de fer els pagesos als senyors de les terres. Els carrers s'engalanen per rebre uns tradicionals balls celebrats a mitjans de juny i que compten amb la participació de grups de dansa. Les cercaviles transcorren en diferents carrers cada dia i els veïns s'impliquen en aquestes singulars festes.

Festa del llibre de Muro

Esdeveniment d´índole cultural i periodiocitat anual en què participen els millors escriptor del panorama literari, que junt al foment de la lectura i l´amor per les lletres constituïx una de les setmanes més característiques del final de la primavera al poble de Muro.