Festes del Miracle i Fogueretes d’Agullent

Les festes del Miracle d'Agullent, que inclouen en la seua programació una de les romeries nocturnes més antigues de la Comunitat Valenciana, són una bona excusa per a acostar-nos fins a aquesta xicoteta població de la Vall d'Albaida. Cada primer divendres de setembre, a la nit, veïns i visitants pugen fins a l'ermita de Sant Vicent Ferrer amb fanalets i torxes, per a recordar el miracle de la pesta. Tots junts, després canten i esperen en fila, per a untar-se amb l'oli miraculós del llum de Sant Vicent. Més enllà de creences religioses, la coneguda Nit dels Fogueres d’Agullent, s'ha convertit amb el pas dels segles en un excel·lent testimoniatge del patrimoni festiu de les terres de l'interior. Un acte d'alt valor etnològic, històric i cultural, declarat per la Conselleria de Turisme com a Festa d'Interès Turístic. Una tradició que s'ha mantingut visca ininterrompudament, durant més de quatre-cents anys, només pot estar lligada a una població singular, i les festes de setembre d'Agullent (primer cap de setmana de setembre) permeten recórrer la majoria dels escenaris naturals i arquitectònics que ofereix la vila, ja que els actes discorren per tots ells. En el marc d'aquestes festes també cal destacar la Dansa, que té lloc en la plaça Major, el primer dissabte de setembre a la nit. Balladors i balladores ixen, fent un gran cercle d'agermanament en la plaça, mentre la banda marca el pas i el ritme.

Altres festes Alfafara

  • Festes Santa Cecília

    A banda de les festes d’estiu també comptem amb la celebració de Santa Cecília al mes de Novembre, patrona de la població i dels músics, que es conten per desenes al poble. Aquesta celebració, anys enrere, es celebrava sempre el 22 de Novembre però actualment, per les circumstàncies socials i laborals, i per facilitar una major assistència per part de les veïnes i veïns del poble i dels pobles del voltant, es celebra el cap de setmana més proper a aquesta data.

    La celebració consta d’un passa-carrer des de la plaça fins la Mateta, on s’encén una foguera per a sopar al seu voltant. Al dia següent es realitza una missa en el seu honor i un passa-carrer amb el mateix motiu.

  • Romiatge Mare de Deu de la Llum Aquest romiatge se celebra l'1 de maig i el seu dia de celebració és inamovible.
  • Romiatge Sant Antoni Aquest romiatge se celebra el cap de setmana més pròxim al 17 de gener.
  • Cavalcada La cavalcada dels Reis Mags se celebra per a rebre a les seues majestats els tres Reis Mags d'orient. Es realitza el 5 de gener.
  • Festa de l'Ambaixador En aquesta festivitat el patge real rep les cartes dels més xicotets per a portar-les a les seues majestats els Reis Mags d'Orient. Aquesta festa se celebra l'1 de gener.

Llegenda de Sant Jordi, Santa Llúcia i festes de carrer en Banyeres

Llegenda de Sant Jordi, el drac i la princesa Cada tres anys, el mes de juliol, juntament amb el mercat medieval, es representa la llegenda de Sant Jordi al parc de Vil·la Rosario. Aquesta representació suposa una posada en escena que deixa bocabadats tots els espectadors. L’última representació va tindre lloc el 13 i 14 juliol de 2018. Festes de Santa Llúcia Aquesta festa se celebra el cap de setmana més pròxim al 13 de desembre (festivitat de Santa Llúcia). Festivitat característica en el municipi i de gran tradició per ser la patrona dels paperers. Donada la importància que aquest gremi industrial ha tingut en la nostra vila, és de suposar que la devoció a aquesta santa cobrara importància al nostre poble. Aquesta devoció és impulsada en caràcter de festa, a principis de segle amb l'evolució de la indústria paperera. El característic d'aquesta festa és la indumentària en què presidida per un clavari i una clavariessa, els homes van abillats amb capa espanyola i barret i vestit negre i les dones amb teula i mantilla espanyola. La festa consta de cercaviles pels carrers del municipi, en la qual no pot faltar el carrer de Santa Llúcia, molt present aquests dies, diana, esmorzar, Solemne Missa Major i a la vesprada la processó. Cada dos anys i juntament amb aquesta festa, se celebra el concurs de vestits de paper, en el qual les dissenyadores vesteixen a les models amb les seues creacions i desfilen davant el públic expectant. Aquest concurs és de gran interès per l'originalitat dels seus vestits. Festes del Carrer Aquestes festes que encara avui dia es conserven i se celebren en determinats carrers com la Cope, Desemparats, Misericòrdia… han tingut gran importància en el municipi. La majoria se celebren amb menjars de veïns, jocs, balls, revetles… que serveixen per a reunir a tots els habitants de la zona i gaudir d'aquestes activitats. "La Cope" Del 13 al 16 d'Agost, se celebren les Festes del Barri de «La Cope». Iniciades l'any 1975 en honor a la «Mare de Déu d’Agost», tenen el seu origen en la reunió de diversos veïns del barri de «La Cope» per a celebrar el lliurament de claus dels habitatges promoguts i construïts mitjançant una cooperativa. Durant diversos anys, la principal activitat que va caracteritzar aquesta festa era la solta d'una vaqueta, motiu pel qual és també coneguda com a FESTA DE «LA VACA». Actualment es mantenen un altre actes com a sopars de germanor, revetla popular, animacions i la missa en honor a la «MARE DE DÉU D’AGOST».

Bocairent, calendari festiu

  • Cavalcada dels Reis Mags
Cada any, amb l'arribada del 5 de gener, els Reis d'Orient Melcior, Gaspar i Baltasar, troben un buit en les seues atapeïdes agendes per a acostar-se a Bocairent, disposats a repartir joguets, regals i il·lusions entre els xiquets i els majors.
  • Sant Antoni Abat (del porquet o de baix)
La festivitat se celebra en cap de setmana en l'Ermita de Sant Antoni Abat amb la tradicional foguera. El dia de la festivitat se celebra missa en l'ermita amb la benedicció dels animals i el repartiment de “la tallà” de Sant Antoni entre els festers. Aqueix mateix dia els veïns acudeixen en romiatge a veure com a les cinc en punt de la vesprada, la cara del sant és il·luminada per un raig de sol, “a les cinc Sant Antoni amb sol”
  • Nits de ciri
Coincidint amb la celebració del Novenari o a Sant Blai, cada dia, la missa s'ofereix a la intenció d'una de les nou comparses de moros i cristians de Bocairent. Finalitzada la missa, els festers pugen a l'altar major de l'Església Parroquial per a entonar els Gojos al Sant Patró, sostenint a les seues mans un ciri. Posteriorment es dirigiran al Maset (centre social de les filaes) on, després d'un aperitiu, se celebrarà un sopar de germanor festera. A continuació, la filà desfilarà pel centre urbà. La Setmana Santa bocairentina és una vivència religiosa. En ella, l'oració, les celebracions i els oficis religiosos, serviran com a preparació a la festa de la Resurrecció: Viacrucis, Oficis, Sant Enterrament i Vigília de Resurrecció. Cada tres anys s'escenifica el “Pas de l’Hort”, una representació de la passió i mort de Crist, organitzada pels propis veïns
  • Sant Jaume
El dia del treball, els bocairentins acudeixen en romiatge a l'Ermita de Sant Jaume. Allí, després d'una matinera “diana”, i la solemne missa al Sant (antic patró de Bocairent), es procedeix a la benedicció i repartiment de la “petxina de Sant Jaume” (brioix amb forma de petxina). Finalitzada la missa, es realitza un “esmorzar popular” amenitzat per un grup de músics. El dia es completa amb una xicoteta fira i “cucanyes” per als més xicotets.
  • Festa a la Mare de Déu dels Desamparats
Festivitat que se celebra durant el cap de setmana en el barri que porta el mateix nom en l'ermita d'aquesta adoració. Gira entorn de la figura de la patrona dels valencians, en honor a la qual se celebren diversos actes religiosos i populars.
  • Sant Antoni de Pàdua (del Collao o de dalt)
Festivitat que se celebra durant el cap de setmana. L'eix principal de la festa gira entorn de Sant Antoni de Pàdua, en honor al qual està dedicada l'Ermita. A més d'actes religiosos (missa i processó), se celebra una fira des del S. XVIII, en la qual es pot trobar productes artesanals de tota classe, entre els més benvolguts i populars està ...

Moros i Cristians d’Agullent

Coincidint amb el primer cap de setmana després de la setmana santa, i per tant amb la commemoració en el calendari santoral de la festa de Sant Vicent Ferrer, Agullent celebra les seues festes de Moros i Cristians. Una festa que recorda les lluites i guerres entre regnes cristians i musulmans, un simbolisme que podem veure en els actes de les Dianes, l'Entrada, els Alardos i les Ambaixades, on s'escenifica la lluita verbal pel castell, que tanca la festa. Les festes de Moros i Cristians d'Agullent ens porten cada any davant de l'espill de la història, recordant-nos, els nostres orígens com a poble i les nostres identitats, amb actes de vestits coloristes, plens de música i soroll de la pólvora. Agullent té una festa antiga, arrelada i singular, que evidentment és permeable a noves aportacions, tant en l'àmbit fester com en el musical, però que es manté constant en la seua idiosincràsia, la qual cosa la fa original.

Principals actes festers

L'Entrada L'Entrada d'Agullent és cita obligada per a tota la comarca. La programació festera d'Agullent, inclou actes comuns en els territoris de la festa morocristiana, però que denoten algunes particularitats. La Retreta Així, per exemple, el dia de l'Entrada, a la nit, té lloc la Retreta, una desfilada nocturna amb farolets de paper. Una cercavila que connecta amb les festes de setembre dedicades al nostre patró Sant Vicent Ferrer. Combregar dels Impedits (Comunió dels impedits) També s'uneixen, religió i festa en l'acte del Combregar dels Impedits. A les armes flors, a les mans de les festeres rams i el públic silenciós, expectant. Tots units en una sòlida identitat col·lectiva, que és un altre dels trets més significatius de la festa. Ambaixades Una batalla sense armes, un combat fet de paraula que congrega fins a la plaça Major als exèrcits moro i cristià. Des de dalt del castell que es munta en la façana de l'ajuntament, un ambaixador defensa el territori conquerit, i des de meitat de la plaça, a lloms d'un cavall, un altre clama al seu Déu per les claus de la vila. Una representació teatral, amb tot el poble fent alhora de públic i actors. [gallery link="file" size="galeria" ids="7328,7327,7326"]

Festes de Moros i Cristians Bocairent

El primer divendres de febrer se celebren les festes patronals de Moros i Cristians en honor a Sant Blai, declarades d'Interès Turístic Nacional. El seu arrelament, tradició, colorit i cultura fan d'aquestes festes unes de les més atractives. La varietat de la indumentària, la música i la pólvora emboliquen tant a visitants com a participants en un ambient festiu difícil de menysprear. Nou són les filaes que participen activament en la festa: cinc cristianes (Espanyoletos, Granaders, Contrabandistes, Suavos i Estudiants) i quatre mores (Moros Vells, Moros Marins, Marrocs i Mosqueters). DIVENDRES: ELS CAIXES Amb la Nit de Caixes, comencen les festes; centenars de festers abillats amb la tradicional manta bocairentina, els tabalets i farolets recorren els carrers més emblemàtics de la vila amb gran estrèpit per a commemorar el patronatge de Sant Blai des de l'any 1632. DISSABTE: L'ENTRADA L'Entrada posa el toc de color a les festes. Inicien la desfilada els cristià amb els seus alegres pasdobles per a finalitzar, a la caiguda de la nit, la desfilada del bàndol moro amb les seues lentes i emotives marxes mores. DIUMENGE: DIA DEL PATRÓ SANT BLAI Un dels actes més emblemàtics és la processó del dia de Sant Blai; cal destacar l'entrada en la plaça de l'Ajuntament del sant, la relíquia i el Guió de Sant Blai, moment en què al so del volteig de campanes, tots s'uneixen en un clam: “Vítol al Patró Sant Blai”, s'apaguen els llums i una allau de xicotets papers cauen sobre la imatge. DILLUNS: DIA DE MOROS I CRISTIANS Les Ambaixades del quart dia són l'escenificació del parlament entre moros i cristians per la conquesta del castell. El dia està marcat per la gran quantitat de pólvora disparada pels carrers principals del municipi. DIMARTS: DIA DEL SANT CRIST El dia del Sant Crist destaca per la pujada en romiatge de festers i músics a l'ermita, la qual cosa converteix el camí del Calvari en un cordó immens de colors, i es representa la “Despulla del Moro”.

Les Danses del Palau de Muro

Aquestes danses commemoren el pagament que havien de fer els llauradors als senyors de les terres. Els carrers s'engalanen per a rebre uns tradicionals balls celebrats a mitjan juny i que compten amb la participació de grups de dansa. Les cercaviles transcorren en diferents carrers cada dia i els veïns s'impliquen en aquestes singulars festes.

Festa del llibre de Muro

Esdeveniment d'índole cultural i periodiocidad anual en la qual participen els millors escriptors del panorama literari, que al costat del foment de la lectura i l'amor per les lletres constitueix una de les setmanes més característiques del final de la primavera al poble de Muro.

Fira gastronòmica de Muro

L'any 2005, al mes d'octubre, es va celebrar a Muro la Primera Fira Gastronòmica de Productes Típics i Artesanals i, com el mateix nom indica, es van donar a conéixer productes artesanals d'elaboració pròpia. Aquesta fira naix amb l'objectiu de la promoció directa dels artesans i empreses del sector gastronòmic i agroalimentari ubicats a la Comunitat Valenciana. Des d'aleshores aquesta fira se celebra el cap de setmana del primer diumenge del mes d'octubre. És un esdeveniment turístic que està organitzat per l'Ajuntament de Muro que té lloc a la plaça Matzem, centre neuràlgic del municipi. Durant tot el cap de setmana es pot gaudir d'un gran ventall d'activitats auxiliars com degustacions, demostracions, xerrades i conferències amb l'objectiu de promocionar i difondre els productes artesans i de qualitat de la CV. A més tota la plaça s'omple amb casetes-estands amb venda directa de productes agroalimentaris i tot això amb l'animació de grups locals. Si vols tastar els productos típics de la gastronomia d'aquesta terra, aquest és un esdeveniment que no et pots perdre.   

Fireta de Sant Antoni de Muro

Al voltant del dia 17 de gener se celebra a Muro la Fireta de Sant Antoni, en la qual es dóna cita una suggeridora fira artesanal i comercial, acompanyada d'un ampli ventall d'actes culturals, tals com: diverses exposicions, conferències, recitals, concerts, cercaviles, la típica dansa del Palau de la Señoria, la posada en marxa del Museu Viu de l'Oli i tot això amb l'única fi de transmetre les arrels, els costums i les tradicions d'un poble.