Festes Patronals d’Alfafara

El dia de la Festivitat del Diví Salvador arranca abans del migdia amb una cercavila amenitzada per una banda musical que finalitza a les portes de l'Església de la Transfiguració del Senyor, on s'oferirà en honor al Diví Salvador la corresponent missa. A continuació, les campanes redoblen fins que té lloc l'espectacle pirotècnic en les Eres. Ben entrada la vesprada té lloc la Processó del Salvador, per a finalitzar amb missa i castell de focs artificials. El dia de la festivitat de la Divina Aurora comença amb la tradicional despertà. Durant la vesprada, la Solemne missa a l'església deixa passe a la Processó de la Divina Aurora que recorre els carrers del poble i a continuació tenen lloc els tradicionals cants gojosos. La Diana de Sant Roc té lloc a les portes del migdia, donant pas a la Solemne missa en honor al sant patró amb posterior cercavila. A la posta del sol, la Processó de Sant Roque recorre els carrers del poble, per a finalitzar amb el tradicional cant dels gojos. Després de la fi de festa té lloc la jornada de L’Aixavegó, en la qual se celebra un sopar en la plaça del poble al costat d'una desfilada a càrrec de la banda musical local. També, diferents actes amenitzen la setmana prèvia als festius: danses populars, cercaviles, revetles, festes de disfresses i diferents activitats culturals, destacant de elles el Pregó des del balcó de l'ajuntament, tasca encomanada a personalitats polítiques.

Festa de la Mare de Déu d’Agres

Les festes en honor a la Mare de Déu del Castell se celebren el primer cap de setmana del mes de setembre, excepte en el cas que el dia 1 d'aqueix mes siga diumenge, en aquest cas passarien a celebrar-se el segon cap de setmana. ACTES

  • ‘DIA DE LA VINGUDA’: Se celebra l'últim diumenge d'agost. Aqueix dia se celebra l'arribada de la Mare de Déu realitzant-se diferents actes religiosos.
  • ‘DIA DEL FAROLET’: Se celebra el primer divendres del mes de setembre. Acte en què els xiquets són els protagonistes i amb què s'inicien oficialment les festes patronals.
  • ‘DIA DEL PASTORET’: Se celebra el primer dissabte del mes de setembre. Acte més important en la festa durant el qual es recrea el miracle esdevingut al pastor Gaspar Tomás. A la vesprada se celebra la solemne processó pels carrers del poble.
  • ‘DIA DE LA MARE DE DÉU D’AGRES: Se celebra el primer diumenge del mes de setembre. Durant el qual diversos oficis religiosos celebren el dia de la Verge.
  • ‘DIA D’ACCIÓ DE GRÀCIES’: Finalització de les festes patronals. A les 12 se celebra la missa d'Acció de Gràcies a l'Església de Sant Miquel.
L'Agència Valenciana de Turisme ha atorgat la declaració d'Interès Turístic Local de la Comunitat Valenciana a les Festes de la Mare de Déu d'Agres. [gallery link="file" size="galeria" ids="1509,1507,1510,1511,1508"]

Les Danses de Sant Agustí de Bocairent

Són les segones en importància de la població. Aquestes festes, declarades en l’any 2019 bé d’interés cultural (BIC) per la Generalitat Valenciana giren al voltant de les danses que durant segles han sabut conservar els seus rituals, música i indumentària tradicional; però el que més les caracteritza és la seua popularitat. El preludi són les “dansetes” (a manera d'assaig que se celebren la setmana anterior al so del tabal i dolçaina). Comencen les festes amb la Cavalcada, la participació de les Clavariesses Major i Infantil amb les seues respectives Corts d'honor, els “Cabolos” (set cabolos que fan les delícies dels més quins) “el cuiner, el borni, la xiqueta, el negret, l'aragonès i el iaio“, que dirigits per el “mestre” dansen al so de la música, i al cessament, corren darrere de l'els intrèpids xiquets. Del 23 a 27 a les 23.00 h els balladors tenen una cita en la plaça de l'Ajuntament. Un dels ritus més arrelats és el començament de la “Dansà” que realitzarà la “Cap de Dansa” una dona casada, a excepció de la primera nit que correspondrà l'honor a la Clavariesa major. Tant el ritu del començament, els passos de ball, la indumentària i la música fan que aquestes danses siguen unes de les més singulars de la comarca de la Vall d'Albaida. Finalitzen les festes amb el dia de la festivitat de Sant Agustí amb missa, processó i ofrena de flors. [gallery link="file" size="galeria" ids="1487,1485,1483,1484"]

Festes de Moros i Cristians Alcoi

Les festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi estan declarades d'Interès Turístic Internacional des de 1980. Commemoren els fets històrics que van tenir lloc en 1276, relacionats amb les revoltes dels musulmans que habitaven la zona i que van donar origen al patronatge de Sant Jordi, al qual la tradició atribueix la seua intervenció en defensa dels nous pobladors, en ocasió de l'atac que van patir i en la batalla del qual va morir el cabdill Al-Azraq. L'estructura de la Festa, en el que es coneix com a Trilogia Festera, es divideix en tres dies. El primer dia és el de les Entrades, el segon està dedicat al Patró Sant Jordi, i el tercer dia és el de l'Alardo. DIA DE LA GLÒRIA El Diumenge de Resurrecció anuncia l'inici de les festes. Un fester de cada “filà” recorre els carrers cèntrics de la ciutat al so dels pasdobles. El diumenge posterior es repeteix l'estampa, però aquesta vegada amb xiquets, el futur de la Festa; és la Glòria Infantil. Des d'aquest dia i fins al dia dels Músics tenen lloc a la nit els “filaetes”, desfilades d'esquadres de festers abillats de carrer i acompanyats de música. DIA DELS MÚSICS Vespra dels tres grans dies de Festa. Emocionat homenatge a les bandes de música. Cercavila musical que acaba en la Plaça d’Espanya, on els músics es funden amb el poble entonant l'Himne de Festes. DIA DE LES ENTRADES A l'alba repiquen les campanes de Santa María. La Plaça d’Espanya està a vessar de gent expectant, els festers amb cara radiant, els vestits impol·luts… és la Diana. Una esquadra de cada “filà” recorre el centre d'Alcoi al so de pasdobles. La Festa ja està ací! El matí avança i els carrers són un riu de gent que es presta a gaudir de l'Entrada Cristiana, un espectacle que recorre el centre d'Alcoi, i rememora l'entrada dels exèrcits de la creu a la ciutat, disposats a defensar-la de l'atac sarraí. Sonen els clarines i tambors. El visitant podrà admirar la carrossa del Capità envoltat dels seus cavallers, les esquadres especials, els estendards i grups de ballarins i, en definitiva, tot un exèrcit cristià en un malbaratament de música i color sense igual. Durant tot el matí continuaran desfilant les diferents “filaes” amb les seues esquadres, les seues músiques, les seues carrosses repletes de xiquets, fins a l'arribada de l'Alferes, que tanca l'Entrada Cristiana i sempre sorprèn amb la seua boato. És l'hora de menjar. Només una breu pausa per a reposar forces abans de contemplar l'Entrada de Moros. Un malbaratament d'imaginació i sensualitat que submergirà al visitant en un ambient oriental de les hosts de Mahoma que s'apresten a prendre la ciutat, amb ballarines, guerrers africans i animals, sota una pluja de confetis i serpentines, llançades des dels balcons plens de gom a gom de gent. Amb l'arribada de la nit, acaba l'Entrada Mora, que deixa al visitant amb una sensació impactant i ganes de veure més. DIA DE SANT JORDI Si ...

Fira de Tots Sants de Cocentaina

Declarada d'Interès Turístic Nacional des de 2012 i Internacional des de 2019, se celebra anualment durant la setmana de l'u de novembre, festivitat de Tots els Sants. És una de les fires més importants del país, i amb un gran poder de convocatòria entre el públic. Tots els anys recorren els seus carrers prop de mig milió de persones. La Fira de Tots Sants de Cocentaina va ser fundada en 1346 gràcies al privilegi atorgat per “Pere el Cerimoniós” per a celebrar-la i ha continuat organitzant-se fins als nostres dies. Ha sigut un esdeveniment en constant evolució des dels seus orígens, i any rere any, s'han anat ampliant els seus atractius. El que era un mercat comarcal agrícola i ramader s'ha convertit en un aparador de tota mena d'activitats, al costat de l'exposició de maquinària agrícola i mitjans d'automoció, artesania, alimentació, productes típics, fira cavallina, mercat àrab, mercat medieval, fira d'atraccions. Tot un esdeveniment, lúdic, cultural, tecnològic, artesanal, gastronòmic i històric de primer ordre que no pots perdre't. Durant la fira hi ha nombroses i variades activitats al llarg de tot el dia, així que t'aconselle aconseguir un bon programa de la fira per a no perdre't res. Pots encertar-te a la Tourist Info, situada en un dels espais més monumentals de la ciutat, el seu Palau, i epicentre de moltes de les activitats entorn de la fira. Si véns, repetiràs! [gallery link="file" size="galeria" ids="7383,1503,1502,1497"]

Els Nanos de Cocentaina

La Festa de «Els Nanos», no té un origen clar perquè no es disposen de documents clars, però és d'aqueixes celebracions curioses que s'han mantingut al llarg dels anys gràcies a la transmissió oral i la il·lusió de de els veïns del barri del Raval. La festa va sorgir com una via per a criticar i denunciar totes aquelles situacions dels veïns consideraven injustes i que es donaven en la part alta de la ciutat, en l'antic raval moro. D'aquesta manera, aprofitaven per a criticar a les autoritats locals o als quals exercien el poder. Encara que amb el temps i amb la influència dels mitjans de comunicació, estàs crítiques a poc a poc s'ha anat expandint i esguitant a personatges de tota índole del panorama nacional i, fins i tot, internacional. Com Nanos, es coneix als ninots que es creen i en boca dels quals s'exposen les denúncies mitjançant cartells. Solen tenir una altura d'un metre aproximadament. Podràs trobar-los recolzats en les parets de les cases o en ple carrer. Sens dubte, una bona ocasió per a vagarejar pel barri del Raval i conèixer una curiosa tradició de Cocentaina. [gallery link="file" size="galeria" ids="1420,1421,1419,1418,1417"]

Carnestoltes de Muro

Si el que vols és festa i diversió, riure i passar-ho bé, has d'acostar-te al Carnestoltes de Muro.  Se celebra la setmana anterior a l'inici de la Quaresma. El carnestoltes de Muro es viu de manera intensa ja que és sinònim de bullícia i diversió. Aquesta festa ha adquirit una gran popularitat en el municipi i en els seus voltants, sent ja un dels més importants de la província d'Alacant. El poble de Muro es transforma amb el carnestoltes que envolta de màgia tant a participants com al nombrós públic que acudeix des de diferents punts de la Comunitat fent que la desfile sigui una explosió de festa, alegria i color. Vols sumar-te a la festa? [gallery link="file" size="galeria" ids="1182,1181,1180"]

Festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu dels Desemparats

Muro sempre és una bona opció per a visitar en qualsevol època de l'any, però si tens previst passar-te durant el mes de maig no pots deixar de viure les seues Festes de Moros i Cristians, en honor a La nostra Senyora dels Desemparats, que es remunten a l'any 1822. Aquestes festes patronals se celebren cada any el segon cap de setmana de maig. Les comparses desfilen sumptuoses i alegres al ritme de pasdobles i marxes mores. Un espectacle que no pots perdre't! La festa està composta per dos bàndols, el bàndol moro i el bàndol cristià. El primer d'ells està compost per sis comparses o filaes: La Plana, els Moros del Rif, els Tariks, els Realistes, la Verda i els Marroks. I, respectivament, componen el bàndol cristià cinc comparses: la de la Mare de Déu, Maseros, Contrabandistes, Pirates, Arquers i Templaris. A més, descobriràs un poble acollidor que rep al turista amb les mans obertes i ho fa sentir part de les seues tradicions. El tercer cap de setmana de maig la festa es fa una altra vegada present en la localitat, per a acompanyar de forma massiva a la patrona, La nostra Senyora dels Desemparats, al seu domicili habital: l'ermita. L'any 1998 es va construir el castell de Festes de Moros i Cristians, on es troba la Junta de Festes i el Museu Fester. Una bona opció per a conèixer una de les tradicions més arrelades d'aquestes terres.