Església Parroquial de Transfiguració del Senyor

El temple, d'estil romànic amb influències gòtiques, data del segle XVIII. Es troba dins de la localitat d'Alfafara i la seua visita és molt recomanable per a totes les persones que passen pel municipi.

Ermita Sant Vicent Ferrer Agullent

Des de la Font Jordana, una pujada de xiprers arriba fins a aquest santuari, situat al peu de la serra d'Agullent, i on cada primer divendres de setembre centenars de persones pugen en romiatge nocturn. Edificada en el segle XVIII, l'ermita té al seu costat una casa d'exercicis, un alberg i un espai de restauració casolana. L'advocació a Sant Vicent Ferrer, tan comú en el territori valencià, adquireix a Agullent un significat especial, perquè no solament va visitar aquestes terres en vida, sinó que en 1600 va ser l'encarregat d'alliberar als veïns de la pesta, segons narra la tradició local.

Església de Sant Bertomeu

Sòbria i discreta en el seu aspecte exterior, a l'interior el barroc valencià d'estil xorigueresc envaeix l'Altar Major. El retaule de l'“Altar de les Ànimes”, que representa el judici final, està atribuït a l'escola de Joan de Joanes. El temple, inicialment d'estil renaixentista, en el segle XVII-XVIII va adquirir l'actual aspecte barroc. En l'altra banda també trobem l'escut municipal, i en ell una agulla. Una eina que es creia donava el nom a la localitat, i que simbolitza l'artesania d'espart que es feia en aquesta població.

Convent de Sant Jacint

Les monges de clausura guarden amb recel els secrets d'aquest edifici clerical que en temps de la Guerra Civil es va convertir en asil de refugiats republicans. Aquest convent dominic és originari del segle XVI i va ser edificat a instàncies d'un matrimoni local, que està representat en el quadre de dalt del retaule de l'Altar Major. En la capella de la Mare de Déu del Rosari hi ha pintures atribuïdes a Josep Renau, pare del conegut cartellista. L'església és l'única zona visitable.

Parròquia Sant Miquel Arcàngel

Les primeres notícies sobre els orígens de la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel les trobem en el S.XIV, on consta que el capellà d'Agres acudia als sínodes diocesans celebrats a València. També se sap que durant l'any 1615 es van fer obres per a pal·liar els danys patits per un gran terratrèmol. Durant el mateix segle XVII i XVIII van continuar les reformes al vell edifici, fins a tenir l'aspecte actual. Actualment, l'església continua inacabada ja que el campanar mai va ser conclòs. A l'interior trobarem obres d'art de famosos pintors de la zona com són Vicente Cerdà, Joan Pascual i Remigio Soler.

Església de Sant Joan Baptista Muro

L'església de Sant Joan Baptista es troba al casc antic de Muro. Les festes patronals tenen l'inici i fi en ella. La Mare de Déu dels Desemparats és traslladada durant els dies festius des de la seua ermita fins a la parròquia, on roman 15 dies per a la seua veneració i adoració pels devots veïns de la localitat. Edifici d'estil renaixentista, amb una sola nau voltada, amb quatre capelles a cada costat i dues sagristies entre les quals s'alçava l'altar major. Els arcs eren de rajola i les cantonades i portada principal de pedra llaurada amb motlures. Aquell temple va estar en ús fins a la construcció de l'actual parròquia, d'estil neoclàssic, inaugurat en 1837, sent el seu arquitecte Fra Vicente Cuenca. Com a part del projecte de construcció del temple, hi havia el del retaule de l'altar major, que a més de la part destinada a la pintura havia de posseir unes figures escultòriques que rematarien el conjunt, uns àngels en la part central i estàtues d'Adán i Eva a les cantonades. La pintura del retaule es va realitzar entre els anys 1604 i 1607 sent el seu autor Jerónimo Rodríguez d'Espinosa, ajudat per Jaime Terol com a decorador. Componien el conjunt total nou taules, cinc de les quals es troben en el Museu Diocesà i es desconeix el parador de les restants. Avui dia, es troben en el Museu de la Catedral de València cinc taules que formen part del retaule major de l'antiga església de Muro. Es troben en mal estat de conservació, degut en part, a l'incendi patit al Palau Arquebisbal durant la guerra civil. La tècnica emprada pel pintor, és un tremp gras sobre taula. En l'actualitat, en el retaule apareix la Verge dels Desemparats en el centre, ja que va ser proclamada patrona de Muro el 5 de març de 1907. A banda i banda apareix el copatró Sant Roc (antigament patró la vila) i Sant Francesc de Borja.   [gallery link="file" size="galeria" ids="6732,6731,6730,6733"]

Església Santa Maria de Banyeres

Està situada en la plaça Major. La seua façana principal és d'estil barroc, es va començar a construir en 1734 i es va finalitzar l'any 1752. El seu interior té forma de creu llatina i gran part dels seus carreus formen part de l'antic temple que es trobava als peus del castell, on és l'actual Teatre Principal. La capella de la comunió es construeix amb posterioritat a l'església. Es va posar la primera pedra el 17 de juny de 1897, és d'estil bizantí i va ser inaugurada el 3 de setembre de 1899, coincidint amb les festes de la Relíquia. Durant la Guerra Civil part del campanar va ser derruït fins a la base de les campanes. En 1950 es va iniciar la seua reconstrucció, finalitzant aquesta un any després. Es va procurar que fóra igual a l'anterior, encara que l'actual és de ciment i abans tenia pedres de cadirat a les seues cantonades, tal com està la part no derruïda d'aquest. El rellotge actual es va instal·lar en 1951, després de la reconstrucció del campanar.

Església de Santa Maria Cocentaina

Església fundada en el S. XIII i reformada entre els S. XVII i XVIII. Al voltant de l'edifici, en els seus flancs nord i est, es conserven restes del llenç de l'antiga muralla medieval, aprofitant una part d'ella com a mur per a la construcció de la capella de la Comunió en 1853.

Convent de les Clarisses i Monestir

Ocupant l'ala nord del palau, és ací on es dóna culte a la patrona de Cocentaina, la Verge del Miracle. D'estil barroc es poden contemplar interessants llenços amb les escenes del Miracle de la Verge, Santa Clara de Asís, i un impressionant cambril que guarda la icona de la Verge.

Església del Salvador

El que va ser la mesquita, és avui una església parroquial de finals del S. XVI, que seguint un estil renaixentista quant a planta, inclou elements barrocs com els de la capella del Santíssim.