Ermita de Sant Cristòfol de Cocentaina

L'ermita de Sant Cristòfol es troba en el paratge del mateix nom, de camí al castell. Aquest edifici data de finals del segle XIV i té base rectangular composta per una nau d'oratori, sagristia i casa / hostal, actualment utilitzada com a restaurant. El conjunt arquitectònic i el paratge s'han convertit en un lloc d'oci important i és considerat com un punt rellevant per als habitants de Cocentaina, pobles veïns i visitants.

Ermita Mare de Deu de la Llum i Sant Antoni Abat

L'ermita s'alça en una lloma prop d'un bosc de pins. Davant de l'ermita hi ha una xicoteta esplanada voltada de xiprers i una creu de terme de pedra que substitueix a l'antiga que estava a uns cent metres més a l'est i marcava la frontera amb Agres. Aquesta ermita té la característica de ser molt alta, per la qual cosa es recolza sobre tres contraforts a cada costat. Es compon de nau, sagristia i casa de l'ermità. La façana és austera, tan sols compta amb una porta i una finestra. La planta fa 13,15 per 5,67 metres i consta de tres trams separats per pilastres i arcs faixons. El tram de capçalera s'eleva formant el presbiteri; per la seua esquerra s'accedeix a la sagristia i sobre aquesta se situa el cor, obert a l'església. El retaule és d'estil neoclàssic renaixentista, el buit entre dues columnes l'ocupa una fornícula en la qual, sobre una mateixa peana, estan les dues imatges dels Sants Patrons: la Verge a l'esquerra i Sant Antoni a la dreta sobre grups d'àngels. La zona recreativa situada al costat de l'Ermita de la Mare de Deu de la Llum d'Alfafara resulta un bon lloc per a passar un dia agradable en família.

Ermita del Crist de la Pietat d’Alfafara

Situada als afores de la població. Es desconeix la data de construcció, però alguns recorden que a principis del segle XX va ser reconstruïda. En 1961 es van realitzar arranjaments de la teulada i de jardineria en el seu entorn, i es van plantar una dotzena de xiprers. Aquest edifici en prisma pentagonal construït de maçoneria, teulada a dues aigües de teula corba. La façana emblanquinada de blanc, excepte un sòcol de ciment i un adorn a les cantonades imitant carreus. Sobre la porta, un xicotet ull de bou oval horitzontal, damunt un fanal de forja (desaparegut actualment) i, sobre aquest, el buit de la espadanya integrada en la mateixa façana. Aquesta, es remata en angle amb gracioses corbes que recorden l'estil barroc. L'interior mostra unes parets emblanquinades en blava fins al naixement del sostre en volta de mig punt. En la paret de l'esquerra hi ha un retaule ceràmic que representa la XIII Estació, “Crist Mort en la Creu”, única resta de l'antic Via-Crucis que arribava fins a l'ermita.

Santuari i convent d’Agres

És un dels llocs més emblemàtics i visitats d'Agres. La història d'aquest convent comença en el 31 d'agost de 1484 a la ciutat d'Alacant. Aquest dia es va produir un incendi a l'Església de Santa María on, a causa del mateix, tot el retaule de l'Altar Major es va cremar. En ell es trobava la imatge de la Verge que va desaparèixer per una de les finestres de l'Església per darrere del castell de Santa Bàrbara, succés que testimonien els mariners del port. En la matinada de l'1 de setembre, aqueixa mateixa imatge es va aparèixer damunt d'un Lledoner en les ruïnes del Castell d'Agres a un pastor que pasturava el ramat per aqueix lloc. Compte la tradició que aqueix pastor, anomenat Gaspar Tomás, li faltava un braç i la Verge com a gràcia i testimoniatge de la seua presència li ho va retornar. Gojós va baixar al poble i va comunicar la bona nova. Va ser al principi de la gran devoció que se li té a la Verge del Castell. A partir d'aquesta aparició, es va construir una xicoteta ermita en aquest lloc, però va anar en 1578 quan el Pare Franciscà Jerònim Vidal fonga el Convent de Pares Franciscans. Des de llavors, la presència franciscana en aquest santuari ha sigut molt important doncs a ells se'ls deu la construcció del convent que existeix en el nostre dies.

Monestir rupestre

El “Convent-*Monestir” de Bocairent data de mitjan el segle XVI i es tracta d'un antic convent subterrani de monges de clausura, que va ser excavat en la roca i que ocupa una superfície de 48 m2 al qual se li superposen dos convents de construcció posterior. En el seu interior es troben diferents dependències com el vestíbul, la capella amb una gran decoració en el sostre excavat en la roca, el menjador i els dormitoris, entre altres dependències. [gallery size="medium" link="file" ids="6634,6635,6636,6637,6638,6639,6640,6641,6642"]

Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats Muro

La façana es disposa en tres paràmetres: dos laterals totalment llisos i el central, constituït per la portada. Aquesta es troba molt lleugerament destacada sobre els paràmetres laterals i s’organitza en dos cossos separats per una cornisa i rematats per un frontó triangular totalment llis. Als extrems del frontó s’alcen dos campanars de cadireta, un petit mur recorre la part superior del frontó i dalt la seua cúspide s’alça una creu. Si alguna cosa cal destacar d’aquesta portada és la seua extrema senzillesa. Solament dues pilastres encaixades flanquegen la porta rectangular que està molt lleugerament remarcada per una motllura.

El temple, que és d’estil neoclàssic, té planta rectangular. Presenta tres naus de tres trams, i la central és de doble amplària. El creuer no sobreeix en planta i dóna accés al presbiteri i a les dues sagristies. Destaca la cúpula de mitja taronja sobre el creuer, coberta de teula blava. El presbiteri i les capelles de les naus laterals es cobreixen mitjançant cúpules amb petxines. La nau central i els trams laterals del creuer es cobreixen amb voltes de canó.

A l’interior grossos pilars constitueixen el suport del sistema de cobriment. Adossades a aquests pilars es disposen pilastres d’ordre compost. La cúpula, que cobreix el centre del creuer i no presenta llanterna, se sosté sobre petxines i constitueix l’element unificador del temple. La volta de la nau central presenta arcs faixons acanalats que assenyalen els distints trams. Com a elements interns del temple, cal destacar el cor que s’alça als peus de l’església i les portes d’accés a les sagristies, tant des del presbiteri com des del creuer.

 

Ermita de Sant Antoni de Muro

El primer que trobem en acostar-nos a Muro és l'ermita de Sant Antoni, la seua emblemàtica i nítida silueta rep al viatger. És de xicotetes i harmòniques proporcions. Tan sols uns pocs escalons ens introdueixen en un pòrtic de senzilles arcades que donen pas a un recinte de planta rectangular amb 4 capelles a banda i banda que fan de contrafort amb els arcs de la nau central, i en elles estan representats els sants en ceràmica valenciana emmarcats amb una sanefa. L'altar major el presideixen les imatges de sant Antoni Abat i sant Antoni de Pàdua. Avui dia l'ermita està oberta al culte, se celebra missa vespertina els dies festius d'estiu i els dimarts a la vesprada és visitada per molts devots.