Aquesta ermita, situada en el cor de la Serra de Mariola, és d'un estil que rememora al romànic. Té una planta quadrada i amb contraforts en l'exterior. L'interior és de reduïdes dimensions. El dia 9 d'octubre se celebra amb una missa la festivitat de Sant Tomàs, una bona ocasió per conèixer el seu interior.
Aquesta font va ser construïda a principis del segle XIX i l'aigua que cau d'ella prové del brollador de la Cova de la Font.
Per a arribar a aquest safareig cal endinsar-se per un carreró de no més de mig metre d'ample. És un curiós racó que encara compleix la seua funció per als habitants d'aquesta localitat. Tenia una important funció socialitzadora ja que les dones anaven a llavar la seua roba i a xarrar sobre les seues coses. [gallery link="file" size="medium" ids="6575,6576"]
Pou de xicotetes dimensions, recentment restaurat i visitable, és el testimoniatge d'una activitat econòmica ja extingida: el comerç de la neu. Rematat amb una volta, està catalogat com una de les 137 caves censades en el sector Bètic Meridional. La seua activitat era estrictament local, sense intervenir en el mercadeig a gran escala. Segons el cronista oficial d'Agullent, el forn ja estava construït a la fi del segle XVI, perquè la documentació municipal arreplega la sol·licitud d'Ontinyent a Agullent de neu, com a remei terapèutic per a l'epidèmia de pesta que estaven patint.
Dels tres safareigs que hi ha a la localitat, hui dia encara es troben en molt bon estat dos en la part antiga d'Agullent. Al safareig de dalt, s'arriba fent una passejada des de la Font Jordana, seguint el camí de la séquia. Allí una immensa sostrada regala ombra i descans a qui vulga parar a escoltar el so de l'aigua. Discret en proporcions, el “Llavador d’Enmig” és un d'aqueixos racons modestos de grandària, però amb una especial harmonia que només és possible generar a través d'ingredients naturals, com són l'aigua, la pedra i la llum. La pedra desgastada fa memòria de les mans femenines que entre sabanes i sabons passaven allí mitjana demà. L'aigua de la Font Jordana brolla per diversos punts del centre històric, com en la Font del Convent. L'aigua riallera, passa pel subsòl d'alguns antics habitatges, que encara mantenen safareigs particulars. Després l'aigua marxa cap a la xarxa de reg, que recentment s'ha començat a recuperar.
Zona de jocs infantils, àrea de passeig i bar-restaurant. Per la font de cinc canelles, que dóna nom al parc, brolla fresca l'aigua que naix en les “Penyetes”, i que creua per la séquia tot el centre històric del municipi. Passar per Agullent i no visitar aquest paratge és com no haver estat realment ací. Els llibres que relaten la història local arrepleguen testimoniatges de l'existència d'aquesta font des del temps dels primers repobladors cristians. Un paratge versàtil que, amb la seua naturalesa, dóna recer tant els primers passos del xiquet, com els passejos de les parelles, les revetles d'estiu, o els passejos de la gent gran del poble. Des de la Font Jordana, parteixen senders que s'endinsen en racons amb encant del terme i de la Serra d'Agullent. Un lloc que encomana calma i convida a l'assossec. En aquest parc, on se situa la Font Jordana, trobem una zona de jocs infantils, una àrea de passeig i un bar-restaurant. Un lloc ideal per a anar a passar el dia amb la família.
Se situa en la carretera amb direcció Alcoi i és molt popular entre la població i visitants, ja que nombroses persones paren per a provar les seues aigües.
Se situa en la part superior del parc municipal de Vila Rosario. La font és de principis del s.XX i Vicente Pérez, metge d'Alacant, es va preocupar de millorar els accessos i va començar a construir el passeig que porta fins a la font. És un lloc molt volgut pels habitants de Banyeres. [gallery link="file" size="medium" ids="6548,6547"]
El safareig municipal va ser el lloc on les dones de Banyeres anaven a llavar la roba dels seus familiars. Era el lloc de treball i de trobada social. Es creu que el safareig ja funcionava en 1885. Actualment es tracta d'un edifici rectangular i coberta amb vessant a dues aigües. Dins de l'edifici destaquen una doble fila de piles per a llavar dempeus i una font adossada a una de les parets.
Ubicada en el polígon industrial, al costat de l'antiga estació de tren. L'interior del taller segueix un mateix esquema constructiu de voltes i llindes suportat sobre pilars de morters, encara que en alguns edificis d'aquest complex s'observa l'ús del ferro per a les armadures de la sostrada. L'arquitectura pren elements del classicisme acadèmic, per a la dignificació de construccions fabrils, i això explica la preocupació per l'ornamentació de les façanes. La façana principal i les altres parts de l'edifici guarden una mateixa estètica, de murs sense ornamentació. És obra de l'arquitecte modernista Timoteo Briet. El seu estat actual és ruïnós, encara es conserva la façana principal i les façanes laterals. No és visitable per dins.