Cementeri d’Alcoi

En 1812 es va inaugurar el primer cementeri ventilat extramurs de la ciutat d'Alcoi, l'anomenat Cementeri Vell. En 1885, a causa de la seua proximitat al nucli urbà i a la forta epidèmia de còlera, es procedeix a habilitar el recinte de l'actual Cementeri Municipal de Cantagallet o de Sant Antoni Abat. El cementeri es convertirà en un autèntic espai de representació social, fidel reflex de la societat industrial alcoiana, que al seu torn generarà diferents tipologies i recintes al llarg del temps. Aquests valors patrimonials han permès que, des de 2012, forme part de la Ruta Europea de Cementeris considerada Itinerari Cultural pel Consell d'Europa.   [gallery link="file" size="galeria" ids="6448,6449,6450,6451,6452,6453,6454,6455,6456"]

Cambra de Comerç Alcoi

Aquest edifici va ser construït en 1881 per a convertir-se en la seu la Banca Vicens. En l'actualitat està molt rehabilitat i alberga les instal·lacions de la Cambra de Comerç de la ciutat d'Alcoi. Pel que fa a la seua arquitectura, disposa de dues façanes principals fetes amb cadirat, amb balcons de fosa i detalls de gran nivell. El caduceo de Mercuri sobre la porta simbolitza el comerç. La planta baixa va albergar en el seu moment les caballerizas i la cotxera de la casa, el celler i la carbonera per al sistema de calefacció. Actualment, aquesta planta està dedicada a oficines.

Ajuntament d’Alcoi

Edifici d'estil academicista dissenyat per Jorge Gisbert Berenguer. Va ser construït entre els anys 1846 i 1863 sobre l'espai que va ocupar el Convent de Sant Agustí. En l'escala principal i en diferents dependències es pot admirar una mostra de pintures i escultures d'artistes locals, entre les quals figuren obres de Fernando Cabrera Cantó, Ramón Castañer, Adolfo Durá, Plácido Francés, Edmundo Jordá, Antoni Miró i Emilio Sala entre altres. [gallery link="file" columns="4" size="galeria" ids="6412,6411,6410,6409"]

Llotja de Sant Jordi (Alcoi)

Extens espai de formigó i granit creat entre 1992 i 1995 per l'arquitecte i enginyer valencià Santiago Calatrava simulant l'esquelet d'un animal de grans dimensions. Inaugurada l'any 1997, ha albergat nombroses activitats de caràcter cultural i social. La volta d'aquesta sala subterrània, d'un blanc immaculat, és una successió d'arcs parabòlics, motiu habitual en Calatrava. L'accés es realitza per la Plaça d’Espanya a través d'un sistema hidràulic de portes que donen accés a dues escales dissimulades per trapes. Una vegada en el seu interior, l'entrada principal ens transporta a la cua de l'animal, i l'extrem oposat, al capdavant. Entre les característiques d'aquest espai destaca la llum natural que s'infiltra des del sostre i la seua disposició en paral·lel respecte a la Plaça d’Espanya, respectant fins i tot la lleu inclinació de la superfície. [gallery size="medium" link="file" ids="6423,6422,6421"]

Parc Fontanelles

El parc Fontanelles de Muro forma part de la vida quotidiana dels veïns de Muro. No només constitueix un especio d'oci a l'aire lliure sinó que, a més, en el podem gaudir de diversos exemplars d'arbres fruiters de la zona com Ginjols, codonys, figues de moro, seroles, que s'han volgut plantar en aquesta àrea per evitar que caiguin en l'oblit. Aquest jardí públic es va crear per part dels alumnes i treballadors del Taller Ocupacional "La Quebrantà" i avui és una concorreguda zona molt estimada pels murers i mureras.

Palau Comtal i Museu Municipal (Cocentaina)

Amb el seu imponent aspecte, l'anomenat Palacio dels Comtes, construït a manera de fortificacions entre els segles XIII i XIV, és un monument de referència quant a arquitectura i elements decoratius. El seu aspecte renaixentista actual, es deu a la intervenció dels Comtes a partir del segle XV, per a transformar l'antic alcàsser a palau. Actualment alberga el Museu Municipal de Cocentaina amb exposicions temporals i permanents. [gallery link="file" size="medium" ids="6479,6478,6477"]

Torre de la Muralla

La vila de Cocentaina va tenir una gran importància durant el període de dominació musulmana, sent el seu element fortificat més important el seu castell, la silueta majestuosa destaca sobre la població. Al nucli antic de la població es troba diferents restes de la muralla, diverses torres defensives que formaven portals d'accés de la vella ciutat emmurallada.

Safareig de l’Aljub

Únic safareig urbà que es conserva a Bocairent i rehabilitat recentment. La seua ubicació en ple barri medieval li confereix un atractiu especial.

Safareig públic Agres

És una dels safaretjos públics més aviat conservats de la zona i es troba en un enclavament de gran bellesa com és la plaça de l'Assut. A més, aquest safareig del S.XIX és un dels més grans de tots els que es conserven a la província d'Alacant. En l'actualitat encara arreplega l'aigua de l'Assut que aprofita les aigües d'un dels afluents del riu Agres. Des de la part de baix del safareig es pot veure perfectament el salt de l'aigua i els canals de desguàs que cauen en el riu. És un racó molt agradable per a descansar una estona escoltant el murmuri de l'aigua.