Torre Talaia

La població d'Agres va ser una antiga alqueria musulmana, i en els seus voltants es va construir la fortalesa islàmica a la fi del segle XII. En la part occidental de la població, va ser construïda la torre de vigilància fortificada. Declarada BIC per disposició addicional segona de la Llei 16/1985. Antiga torre de tàpia que, per la seua ubicació sobre un talús, ofereix vistes fantàstiques de tota la vall d'Agres. Formava part de les infraestructures defensives de l'època musulmana.

Castell de Banyeres de Mariola

El castell de Banyeres està situat a 830 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Data dels segles XII-XIII. Model constructiu almohade de planta poligonal i rematat per una torre de grans dimensions. La primera notícia del castell és el 13 d'octubre de 1249, quan el rei Jaume I, concedeix el castell i Vila de Banyeres a Jaufrido de Loaysa i a la seua esposa Jacometa. Després de Loaysa, diversos senyors ostenten el domini sobre el castell i la ciutat, sent l'últim Jaime d’Artés, qui la vendria a Bocairent en 1446. El castell porta una vida anònima, sense cap fet destacat que l'esmente, tant durant la dependència de Bocairent, com des de la recobrada independència en 1628 i tota la resta del S. XVII. Durant la Guerra de Successió, que té lloc en 1705, el castell i la població van suportar els atacs de les tropes de l'arxiduc. La fidelitat mostrada a Felip V en aquesta guerra es va veure recompensada amb el títol de vila noble, fidel, lleial i real, que actualment apareix en l'escut del municipi. Una possible reconstrucció del castell tindria lloc el 1803, a tenor de la data esculpida en una pedra de cadirat situat en l'accés de l'estança gran voltada. En la segona meitat del S.XIX s'accelera la seua ruïna i així es demoleixen dues parets. Actualment, l'estat del castell és fruit d'una restauració, realitzada en les dècades setanta i huitanta. Dins del castell trobarem aquestes estances: - Torre de l'homenatge - Pati d'Armes - Aljub - Sala Museu Fester [gallery link="file" size="galeria" ids="6533,6534,6535,6537,6538,6539,6540,6541,6536"]

Cava de Sant Blai

Es troba en la part nord del Barri Medieval. Es va utilitzar com a depòsit de neu, com moltes altres oposades en la Serra de Mariola. A través d'una galeria subterrània excavada en la roca s'accedeix al recinte circular on s'emmagatzemava el gel. Actualment, en el seu interior s'exposen 6 panells il·lustratius amb la història del gel i la neu des dels seus inicis fins als nostres dies, així com un pla situacional de totes les geleres existents en la zona. [gallery size="galeria" ids="6687,6686,6685,6684"]

Taulellet Mare de Déu dels Desemparats

La tradició dels panells religiosos arranca a mitjans del segle XVIII i, des de llavors, esdevé en un costum permanent a Muro i ben vigent actualment.Testimonis del patrimoni cultural immaterial i material de la localitat, es troben tant a llocs públics com privats i s’acompanyen d’embelliments que arriben a ser de gran complexitat en alguns casos. La seua finalitat era promoure la devoció dels qui els contemplaven així com la sacralització d’un espai o la protecció d’un personatge celestial. En la nostra visita descobrirem exemples abundants de taulells devocionals presents tot el nucli urbà de Muro.  La Mare de Déu dels Desemparats és l'advocació mariana que compta amb més representació als taulellets de L'Alcoià i El Comtat. De fet, són catalogats un total de 53. D'aquest taulellet en concret, el més curiós és la llegenda escrita en la part inferior: "A últims del s.XVIII l'il·lustre advocat D.José Senabre Vilaplana va ser segrestat pels malfactors i va demanar auxili a la Mare de Déu dels Desemparats".  

Casa del Palau i Plaça de la Senyoria

La Casa del Palau de la Senyoria és un edifici renaixentista que utilitza de forma prioritària la rajola. A la façana destaquen elegants balcons amb ceràmica valenciana que l’embelleixen. Actualment, la plaça del Palau continua sent molt important per a la localitat. Presenta una forma quadrada que ocupa un dels seus costats la casa dels Alonso, família molt important des del segle XVII com ho acredita l’escut que presideix la seua façana. Cada mes de juny, coincidint amb l’inici de l’estiu i la festivitat del Corpus, els veïns guarneixen el carrer i la plaça, i es ballen al ritme de dolçaina i tabalet les “danses de palau”. Possiblement des del segle XVII, aquesta festa ja se celebrara coincidint amb l’època de la sega del blat, moment en què els vassalls aportaven part de les seues collites al senyor del lloc. Aquesta Festa de la dansada comença a celebrar-se la setmana anterior, anant els balladors cada dia a un carrer diferent del poble, fins a concloure a la plaça del Palau on es ballen jotes, fandangos i folies tradicionals. Actual seu de la Microviña i propietat privada pel que s'obrirà sota demanda o en certes ocasions.

El Fumeral

La generalització de l'ús del vapor va propiciar una sèrie de canvis en la fisionomia del paisatge industrial a les nostres comarques, amb la construcció de ximenies de considerable altura durant el segle XIX i principis del XX. Les noves tecnologies requerien de l'aprovisionament de carbó no gaire abundant en l'Alcoià-Comtat; motiu pel qual la companyia Railway and Harbour Company Limited va construir l'any 1893 la línia de tren Alcoi-Gandia per a donar eixida als productes de l'interior del nord de la província d'Alacant i aprovisionar-la de carbó. A Muro, als voltants de l'estació i moll d'aquesta línia ferroviària van proliferar noves instal·lacions fabrils. Entre elles es trobaven Cartonajes Matarredona, des de l'any 1921, i la orujera Aceitera San Jorge, des de l'any 1955. La ximeneia que presideix la plaça és l'únic testimoniatge que es conserva de l'antiga orujera Mariano Miquel CIA de l'any 1921. Presenta una forma pentagonal de fàbrica de rajola amb decoració de línies longitudinals. Aquest tipus de ximeneies afavorien el tir de les calderes de vapor i, al mateix temps, evaquaven els fums. La seua construcció estava realitzada per obrers especialitzats i arribaven a superar els 27 metres d'altura.  

Barri Medieval Bocairent

Visita imprescindible a Bocairent és la de passejar pel seu barri antic, declarat conjunt històric-artístic. Compta amb un peculiar traçat de carrers, al més pur estil àrab, amb pujades i baixades, escales, voltes, placetes, carrers sense eixida… Un passeig pels seus empinats i tranquils carrers ens descobrirà racons fantàstics. Existeix una ruta senyalitzada que ens portarà pels extramurs del nucli antic i que, a més, ens permetrà contemplar de prop les cases que s'assenten sobre la vora del barranc. [gallery link="file" size="galeria" ids="7265,7267,7268,7269,7276,7278"]

Covetes del Colomer

Les Covetes del Colomer acullen el centre d'interpretació de les Covetes dels Moros. És un espai d'informació i divulgació sobre el conjunt de coves-finestra de la capçalera del riu Clariano, la zona on més abunden aquestes estructures. L'espai és accessible per a tots els públics i també dona accés al Pouet de Sant Vicent.   [gallery link="file" size="medium" ids="6679,6680,6681,6682"]

Covetes dels Moros

Les Covetes dels Moros de Bocairent són un grup de coves artificials amb orificis en forma de finestra, situades a la meitat d'una paret de roca vertical, a uns 300 m. del nucli urbà. Consta d'unes cinquanta finestres, que donen accés a sengles cambres. Les finestres es disposen en 3-4 nivells però sense formar “pisos” regulars. Les interpretacions sobre l'ús d'aquestes cavitats han sigut molt diverses: cambres sepulcrals d'èpoques antigues, graners, cenobis visigóticos… Correspondrien a un moment molt precís, probablement entre els segles X-XI.   [gallery link="file" size="medium" ids="6667,6668,6669,6670,6671,6672,6673,6674,6675,6676"]

Turballos

Turballos és una pedania que pertany al municipi de Muro. Està situada al peu en la part meridional de la muntanya del Benicadell, a una altitud de 455 metres. El terreny és de secà, d'una qualitat regular i el seu cultiu són les oliveres. Actualment té 18 cases, una església dedicada a Sant Francesc de Paula i celebren les seues festes patronals sempre el tercer diumenge de setembre. Limita amb Muro pel nord i oest, amb Gaianes limita per l'est i amb Setla de Nunyes pel sud. Està comunicada amb Alacant i amb València per la Nacional 340, punt quilomètric 807 i hi ha camins amb els pobles limítrofs. La pedania de Turballos és molt singular pel seu aspecte, ja que sembla que els anys no hi hagen passat. Els seus carrers i les seues cases conserven un estil particular i tradicional, i sens dubte és visita obligada per a tot aquell que visita aquesta zona. En la mateixa pedania, al mes de maig, se celebra la Festa del Benicadell, i aquesta ultima ha sigut la V edició i rep aquest nom per ubicar-se als peus de la mateixa serra. Les activitats que actualment es duen a terme durant aquesta celebració estan relacionades amb el medi ambient i la seua sostenibilitat.