Covetes del Colomer

Les Covetes del Colomer acullen el centre d'interpretació de les Covetes dels Moros. És un espai d'informació i divulgació sobre el conjunt de coves-finestra de la capçalera del riu Clariano, la zona on més abunden aquestes estructures. L'espai és accessible per a tots els públics i també dona accés al Pouet de Sant Vicent.   [gallery link="file" size="medium" ids="6679,6680,6681,6682"]

Covetes dels Moros

Les Covetes dels Moros de Bocairent són un grup de coves artificials amb orificis en forma de finestra, situades a la meitat d'una paret de roca vertical, a uns 300 m. del nucli urbà. Consta d'unes cinquanta finestres, que donen accés a sengles cambres. Les finestres es disposen en 3-4 nivells però sense formar “pisos” regulars. Les interpretacions sobre l'ús d'aquestes cavitats han sigut molt diverses: cambres sepulcrals d'èpoques antigues, graners, cenobis visigóticos… Correspondrien a un moment molt precís, probablement entre els segles X-XI.   [gallery link="file" size="medium" ids="6667,6668,6669,6670,6671,6672,6673,6674,6675,6676"]

Turballos

Turballos és una pedania que pertany al municipi de Muro. Està situada al peu en la part meridional de la muntanya del Benicadell, a una altitud de 455 metres. El terreny és de secà, d'una qualitat regular i el seu cultiu són les oliveres. Actualment té 18 cases, una església dedicada a Sant Francesc de Paula i celebren les seues festes patronals sempre el tercer diumenge de setembre. Limita amb Muro pel nord i oest, amb Gaianes limita per l'est i amb Setla de Nunyes pel sud. Està comunicada amb Alacant i amb València per la Nacional 340, punt quilomètric 807 i hi ha camins amb els pobles limítrofs. La pedania de Turballos és molt singular pel seu aspecte, ja que sembla que els anys no hi hagen passat. Els seus carrers i les seues cases conserven un estil particular i tradicional, i sens dubte és visita obligada per a tot aquell que visita aquesta zona. En la mateixa pedania, al mes de maig, se celebra la Festa del Benicadell, i aquesta ultima ha sigut la V edició i rep aquest nom per ubicar-se als peus de la mateixa serra. Les activitats que actualment es duen a terme durant aquesta celebració estan relacionades amb el medi ambient i la seua sostenibilitat.

Setla de Nunyes

Setla se encuentra situado a una altitud de 396 metros, a 1 km. de Muro en dirección a Beniarrés, en el margen izquierdo del río Agres. Actualmente, en la población se contabilizan 150 habitantes censados, en verano la pedanía de Setla duplica sus habitantes. La mayor parte de estos se han dedicado a la agricultura pasando esta a ser una segunda fuente de ingresos en la actualidad; la industria y los servicios hoy en día son la principal fuente de ingresos. Las fiestas patronales, se celebran la segunda quincena de agosto en honor al patrón San Joaquín junto con la patrona la Mare de Déu d'Agost. Quan passem per aquesta pedania veurem un cartell que indica la direcció cap a Turballos, a 3.622 metres de distància.

Benàmer

La pedania de Benàmer, de nom d’origen àrab, es troba situada a una altitud de 360 metres, a 1 km. de Muro en direcció a Benimarfull. Les festes patronals se celebren la primera setmana de setembre en honor a la Mare de Déu de Gràcia. Del senyal indicador al Molí de Pedro hi ha 285 metres i després vindrà l'encreuament d'Alcosser-Benimarfull-Setla de Nunyes.

Molí Pont

Localitzat al marge esquerre del riu. En els seus orígens va ser un molí fariner. En 1758 Sr. Mauro Aparisi, rector de l'Església parroquial de Banyeres estableix i alça un molí fariner de l'Administració de l'Església per a sufragar les despeses de construcció de la nova Església, però en 1877 el compra José Mora Navarro i edifica al costat un molí paperer, el més important de Banyeres per la seua elaboració de paper de fumar i libritos. A la fi del s.XIX ho adquireix José Laporta Valor que ho rebateja com la Innovadora. En 1935 s'integra en Papereres Reunides S. a. d'Alcoi. En 1964 tanca per no es competitiu El seu estat actual no és molt bo a pesar que fa uns anys se li va fer una renovació de les cobertes dels cossos principals.

Molí Sol

Està situat en el marge dret del riu, annex al Molí Torró. Aquest molí també és conegut pel nom de "Blanco y Negro", pel paper de fumar que fabricaven. Es va edificar en 1856. Aquest molí té una planta rectangular de quatre crugies, amb un alçat de quatre plantes. La planta baixa correspon a un semisoterrani voltada per pilars de secció rectangular. La primera planta, que s'accedeix per la planta principal, destinat a les condícies dels treballadors, oficines i habitatges, que repeteix l'estructura reticulada creada en el semisoterrani, però que la configura un sistema de llinda de bigues de fusta sobre pilars de morter, aquest esquema es repeteix en les plantes superiors. La planta segona i tercera, s'utilitzava per a realitzar l'assecat del paper a l'aire. A l'edificació principal, se li va afegir en diferents èpoques diversos annexos, depenent de les necessitats de la indústria (tallers de fusteria, ferreria, habitatge del conserge...) Una mica abans del molí trobem les basses de decantació, utilitzades per a netejar l'aigua abans de la seua entrada en el molí. La conservació actual de conjunt és regular.