Aquest itinerari transcorre pel tram alt del riu Vinalopó. En aquesta contrada on l'aigua ha sigut el tret diferenciador, trobem un paisatge molt particular caracteritzat per l'existència d'ecosistemes riberencs i cultius amb requeriments d'aigua majors (avellaner, petites hortes) que els extrictament de secà (olivera, ametler), a més d'altres elements relacionats amb l'aprofitament del recurs hídric com els sistemes de reg amb nombroses basses, canals, assuts i molins associats a antigues fàbriques.
L'itinerari comença al mateix Centre d'Informació del Parc Natural, al mas d'Ull de Canals. Només eixir del mas, seguirem la pista forestal que se'ns obri a l'esquerra i que ens conduirà fins a pràcticament el final de l'itinerari. A escasos 500 metres de l'eixida passarem el barranc d'Ull de Canals, el qual serveix de fita entre els termes municipals de Banyeres de Mariola i Bocairent. Continuant per la pista trobarem a l'esquerra una sèrie de bancals d'oliveres i ametlers, i nombroses casetes repartides per la zona, coneguda com l'Ansarí; a la dreta, una vegetació dominada per pins i matollar. A la nostra esquena hem deixat el mas d'Ull de Canals i, alçant-se al fons, la penya de la Blasca. En canvi, davant nostre, cada vegada es fan més visibles les restes del castell del Vinalopó, construït al capdamunt d'un solitari turó, a més, podrem contemplar els efectes del devastador incendi de l'any 94 a les elevacions dels voltants. Seguint entre bancals, ara d'avellaners, la presència no massa llunyana de xops (
Populus nigra) ocupant una franja lineal, ens indica la localització del llit del riu, el qual sembla en alguns trams veritablement excavat sobre el fons de la vall i cap al qual ens aproparem cada vegada més. Als aproximadament 2,5 quilómetres de camí, arribem a les proximitats de la Borrera i molí de la Campana (punt 1), amb la xemeneia que des de lluny podiem albirar. En un primer moment (1712), l'edificació va ser concebuda com a molí fariner, més tard (1810) com a molí paperer i finalment transformada al sector del tèxtil (de 1855 a 1968). Realment constituia un complex fabril el qual va arribar a tenir tres molins paperers (un d'ells,el més conegut pel seu paper de fumar, el de la Campana) i un de fariner, a més de la filatura. La pista continua paral·lela al riu, orlat pel bosc de ribera format per xops, sobretot, àlbers (
Populus alba), salzes (
Salix sp), esbarzers (
Rubus ulmifolius), joncs, i d'altres espècies, custodiades pel vol d'oriols (
Oriolus oriolus), rosssinyols (
Luscinia megarhynchos), xots (
Othus scops), totestius (
Parus major), senyoretes (
Aegithalos caudatus), rossinyols bords (
Cettia cetti), pit-rojos (
Erithacus rubecula), i d'altres ocells que ens alegren, amb els cridaners colors del plomatge i el seu cant, el nostre caminar. Continuem uns 300 m aigües amunt fins a arribar al conjunt de la fàbrica de Blanes (punt 2), també conegudes com el molí de Baix i el de Dalt. Les primeres edificacions, com a molins fariners, daten de finals del segle XVIII. Des de principis del ...
El sender comença i acaba en Alfafara. Passa per uns punts interessants com “El Pantanet”, “El Cabeço de Mao”, “El Bancal Redó”, “La Cova de les Finestres”o “La Font de Carbonell”.
VEURE MAPA RUTA EN FEMECV
La Mateta – Font del Tarragó – Mas de Serrelles - Enllaç GR7 Collets- Encreuament senda- Per camps- Encreuament camí Fontanarets- Portí Cava Don Miguel
VEURE MAPA DE RUTA EN FEMECV
Deixant enrere el paratge del Pantanet en direcció a Bocairent arribem fins les rodalies del Mas del Pou. El turó que té el mas darrere alberga una seixantena de misteriosos sepulcres excavats en la roca que, per les troballes que s’han fet allà, podem dir que daten del segle V-VII. L’entorn, la rocosa Serra de la Solana i els seus barrancs, amb la Serra Mariola al fons, és d’una bellesa excepcional per al visitant que pren uns instants en parar i fer una mirada al seu voltant. El barranc que s’enfonsa a llevant té algunes curiositats com una cova aprofitada per a guardar bestiar o la pedrera d’on s’extragué la roca per a fer l'església d’Alfafara. Allí baix s’ha trobat també el que hipotèticament fou l’assentament humà que va fer esta necròpolis.
Ruta que recorre en la seua major part el PR-CV 370. Arranca en la Font del Tarragó i ens durà fins el Cabeçó de Mariola on es trobava una important ciutat íbera. Durant el recorregut i gràcies als diferents panells informatius, anirem coneguent un poc millor el passat d'aquesta part de la Serra Mariola.
[gallery size="galeria" link="file" ids="7691,7692,7690,7689,7688,7687"]
