Partim de l’àrea recreativa del Convent d’Agres, la qual disposa de tauletes de pedra i de fusta, restaurant i font. Començarem la pujada pel marge esquerre des del qual podem veure el barranc del Molí i el poble d’Agres amb la seua fisonomia característica, escolant-se pel pendent de la muntanya. En uns metres ens situem als mateixos peus del santuari (punt 1). La senda, bastant empinada a l'inici, s’endinsa en el poblat i ombrívol barranc de l’Assut, el qual s’ajunta aigües avall amb el del Molí, on es va construir un assut per tal de regular l’abundant cabdal. La senda continua enlairant-se, trobant moltes travesses que han anat obrint-se durant anys; per tal d’evitar la incipient erosió, recomanem seguir sempre l’opció de menor pendent. Travessem el vessant colonitzat per un interessant matollar mediterrani amb pi blanc (Pinus halepensis).
A poc a poc ens n'adonarem de l’encisadora panoràmica que a les nostres esquenes emergeix. Creuarem una pista forestal que porta cap al barranc de la Teixera d’Agres, però continuarem cap amunt resseguint la senda, fins arribar a les immediacions del Refugi del Montcabrer del Centre Excursionista d’Alcoi, on es localitza la cava del Teix (construïda al s. XVIII), la qual passa pràcticament desapercebuda pel fet d'estar totalment coberta d’heura. A aquesta altitud serà ja fàcil trobar la carismàtica i apreciada sàlvia de Mariola (Salvia blancoana ssp mariolensis) i el punxós coixinet de monja o cadireta de pastor (Erinacea anthyllis), ben adaptat a la batuda del vent i les gelades. Coronant el cim del Molló del Teix, també conegut com el Comptador, es localitza una caseta de vigilància. Aquest punt es troba en una situació privilegiada des d’on es pot contemplar el colossal Montcabrer, les planes interiors de la Mariola, el Recingle i la cava Gran, la Valleta d’Agres i les comarques de la Vall d’Albaida i la Costera, el Benicadell, l’embassament de Beniarrés i la Safor al fons, l’Albureca, Almudaina, la Serrella i Aitana. Per a continuar l’itinerari seguirem la pista forestal que baixa en direcció sud-oest cap a la cava Gran (també anomenada Arquejada), símbol inequívoc d’aquesta serra. Construïda entre els segles XVII i XVIII, va estar en ús fins a principis del XX, encara que es va tornar a utilitzar puntualment durant la Guerra Civil. Té 11 m de profunditat i 15 m de diàmetre interior, amb sis arcs d’estil gòtic apuntats en els extrems de l’hexàgon exterior i units al centre; aquesta estructura sostenia la cúpula de biga i canyís, rematada amb teula moruna.
Al seu interior podem veure un vigorós teix. Crida l’atenció la font adjacent a la boca d’accés a l’interior, amb un fil d’aigua tot l’any. En aquest sector culminal de la serra, trobem l’hàbitat prioritari de molts ocells com el corbs; el còlit ros; el cercavores, fàcil de veure a l’hivern; la rara titeta d’estiu, que cria en aquestes contrades, a més de rapinyaires com el xoriguer petit o l’àguila reial. Retornarem novament per la pista fins el refugi del Montcabrer i prendrem el ...
El recorregut es realitza per l'est de la serra de Mariola, aquest recorregut és un anell que comença i acaba en el lloc de la Creu Roja de Muro. Es pot realitzar en les dues direccions, és a dir, pujar per la dreta i baixar per l'esquerra o viceversa.
El recorregut passa per: el Club de Tennis de la Plana, creua un pont damunt de la via fèrria d'Alcoi-Xàtiva. Seguint la pista asfaltada ve el Barranc la Quebrantà i en arribar a una barrera que talla el camí prendrem el camí de la dreta que passa per la caseta de la Cigala. Agafant la senda vella continuarem fins a eixir al camí anterior de terra, però ample. Prendrem el de la dreta fins a arribar a una bifurcació, prendrem el de l'esquerra que ens porta a la masia el Magre (casa en ruïnes). Prendrem la nova senda estreta fins a la font del Racó Llobet, d'allí pujarem a la masia del mateix nom propietat de la Societat de caçadors de Muro. Allí està l'encreuament que puja al cim del Montcabrer i al Refugi del Centre excursionista d'Alcoi amb baixada a Agres. Nosaltres prendrem el camí ample de l'esquerra que passa a 50 metres de la font del Xop, després passarem per la font de la Boronà. Continuarem pel camí ja asfaltat de l'esquerra que passa per una caseta que queda a la nostra esquerra. Al moment prendrem una senda a l'esquerra que ix a l'asfalt i continuarem per l'esquerra d'altres casetes fins a la caseta el Cipreret on el camí és de terra, però ample i l'última caseta del camí és la denominada caseta del Dentista. Ve una altra vegada senda estreta i al moment tenim una bifurcació a triar, l'esquerra contínua la senda sense dificultat i per la dreta va al Barranc l'Escurrispania, tram amb dificultat però que qualsevol muntanyenc amb un poc d'experiència pot passar sense problemes. Anem per on anem eixirem al mateix lloc. Passarem a uns 80 metres del depòsit d'aigua potable de Muro, on hi ha una font per a beure. Seguint el camí asfaltat, eixirem al punt de partida, és a dir el lloc de la Creu Roja de Muro.
Descarregar la ruta en pdf
El recorregut es realitza al nord de la Serra Mariola, concretament en la zona de la Penya el Frare. És un anell que dóna la volta a aquesta. El punt de partida és l'Ermita de Sant Antoni, acabant el recorregut en el mateix punt. S'aconsella en arribar a la segona caseta informativa situada en l'encreuament o bifurcació de la senda, començar el recorregut per la dreta de la caseta, però perfectament es pot realitzar en totes dues direccions.
Per a iniciar el recorregut prendrem el Camí Racó Roca, passarem per diversos xalets, per una font d'aigua potable (la Plana d'Aigües de la Pineda). Als deu minuts arribarem a l'esplanació del ferrocarril Xixarra (Muro-Cieza), continuarem per l'esplanada, arribant a la casella en ruïnes. El camí que es troba a mà esquerra abans de la casella és la pujada a la zona d'escalada, en passar per la casella ja portem caminant 20 minuts des del punt de partida, deixarem l'esplanació i continuarem pel camí de l'esquerra, i al moment agafarem una senda a la dreta paral·lela al ferrocarril, després tornem a eixir a l'esplanació del ferrocarril passant una font d'aigua potable (Penya el Frare també d'Aigües de Pineda) portem caminant 30 minuts des del punt de partida. Arribarem a un encreuament i agafarem el camí de l'esquerra, passant per la caseta de Caira que té una pineda, de seguida vindrà una senda que ens portara a la pista que va a Agres, prendrem aquesta pista a l'esquerra, passant per davall del pont del ferrocarril el Nord, en arribar a l'encreuament agafarem el camí de l'esquerra, rebutjarem la pista a la dreta que va al poble d'Agres (portem caminant 50 minuts des del punt de partida), passem la caseta de Baldomero, el camí ací és de pujada. Arribarem a la caseta de Juanito Albert, ens la deixarem a l'esquerra i continuarem per la dreta, arribarem a l'encreuament que hi ha una caseta sense acabar és la caseta de Manolo Gallina, a l'esquerra el camí porta a la Caseta de Candela, prendrem el camí de la dreta que hi ha una cadena, (portem caminant 1:30h, des del punt de partida), després d'una costera arribarem a la part més alta del recorregut, de seguida arribarem a la caseta Payano sota un gran pi, (portem caminant 1:50h des del punt de partida). Aquest camí és tot de baixada, passarem per les carrasquetes, vindran uns bancals d'oliveres, eixirem a una pista de formigó, passant per davall del pont del ferrocarril del Nord, (portem caminant 2:10h des del punt de partida), prendrem la senda a l'esquerra a cercar el camí Racó Roca i pel mateix arribarem a l'encreuament d'esplanació del ferrocarril Xixarra on ja havíem passat en la pujada, a buscar l'ermita de Sant Antoni, punt d'eixida i arribada.
Descarregar la ruta en pdf
El recorregut es realitza pel sud i l'oest del Benicadell pujant al cim. Aquest recorregut és un anell que comença en la Piscina Municipal al costat del Col·legi Braçal de Muro i acaba en el mateix lloc. Es poden realitzar en les dues direccions, és a dir, pujar per Gaianes i baixar pel port d'Albaida o viceversa.
Es recomana pujar per Gaianes. Per a escurçar el recorregut es pot emprar dos vehicles, un es deixa en el port d'Albaida i un altre en la Creu de Gaianes, en tots dos llocs hi ha un panell-caseta d'informació, i pot ser realitzada en un matí perfectament.
El recorregut passa per: el camí del Almoroig, esplanada del ferrocarril de Gandia, Turballos, Camí de Gaianes, la Creu de Gaianes, es puja pel calvari de Gaianes, Ermita de Gaianes, continua per pista fins a arribar a l'encreuament de la senda on hi ha cartell indicador, es pren una senda direcció a la Coveta Llarga, punt de referència per on s'ha de passar molt a prop, anar pujant per eixir a l'alt on s'albira la província de València, punt de trobada amb el PR-V 213.3 i PR-V 222 que puja d'Adzeneta, buscar el camí a la dreta de pujada al Benicadell. Passarem per la Cava del Benicadell, després farem una xicoteta baixada per trobar el camí de pujada al Benicadell. Abans de pujar al cim cal anar amb compte perquè hi ha un pou sense protecció d'uns 4 metres de profunditat en ruïnes. Passarem per la cresta, tram amb una mica de dificultat. Vistes panoràmiques. Arribada al cim del Benicadell.
En baixar prendrem el mateix camí de pujada, però ja no passem per la cava, prendrem direcció Oest per trobar la casa (ruïnes) de Sr. Miguel. Caves de Carcaixent. Passarem pel mateix costat, per la senda que va als Fontanars d'Albaida, d'allí a la N-340, i després per la cuneta per l'antiga N-340 i per la mateixa arribarem a la Caseta Senabre on hi ha una font, població de Muro, col·legi el Braçal.
:: Descarregar la ruta en pdf
La Ruta dels Miradors és un recorregut que ens permet endinsar-nos en plena naturalesa per a descobrir diversos miradors en els quals contemplar el poble de Banyeres de Mariola. Una senda per a gaudir de llocs on detindre's i fotografiar un paisatge urbà envoltat d'un entorn natural, que forma part del Parc Natural de la Serra de Mariola.
Aquesta ruta de gran valor paisatgístic transcorre principalment entre pins, la qual cosa la fa ideal per a qualsevol època de l'any. No és un recorregut dur, però compta amb algunes pujades curtes però fortes/intenses.
Durant el recorregut podem observar i escoltar sovint grans bàndols d'estornells negres volant sobre el poble, els camps i zones boscoses dels nostres voltants.
L'estornell negre és un ocell resident en la Península, per la qual cosa se'l pot observar en qualsevol època de l'any. El seu plomatge és negre i en època de cria les seues potes es tornen rosades i el seu pic groc.
També els falciots, que vénen a Banyeres de Mariola a la fi de març fins a setembre. Són molt fàcils de veure durant aquests mesos, en general, volant molt ràpidament a través dels carrers del poble o més alt, sobre els arbres, caçant insectes… Tenen ales molt llargues i punxegudes i una cua curta i bifurcada. Són de color marró molt fosc, però semblen negres quan els veiem en vol.
Font del Sapo- Riu Vinalopó – Enllaç PRV4, 55 –Rambla dels Pinaters, -Àrea recreativa i hostal, santuari de Ntra. Sra. de Gràcia, enllaç amb el PRV 55 – Enllaç amb el PRV 155 – Zona d'Escalada Penyarubia – Camí de ferradura i serral de Penyarubia – Casa del Cordovès – Caseriu de la Torre –Lomico del Sombrero, enllaç PRV 144 – Enllaç GR 7 – Casa Colora.
Llocs d'Interès:
- Riu Vinalopó.
- Conjunt històric artístic; Banyeres de Mariola.
- Arquitectura rural. Antics camins de ferradura.
Veure ruta en Google Maps
Començarem el recorregut en el Molí l’Ombria 1. (685m s.n.m.) a uns 500 metres de la població de Banyeres de Mariola.
Des del Molí l’Ombria remuntarem el riu pel seu marge dret (E). Prompte arribarem al llit del riu que creuarem per davall del Partidor, tot enllaçant en aquest punt amb el PRV-35: “Banyeres de Mariola – Biar – Elda” 2. (700m) (0,93km) (15’)
En el costat oposat podrem contemplar l'edifici del Partidor.
Després d'una pujada curta però forta (S) confluirem en un camí transversal, que coincideix amb el PRV-4 que, procedent del naixement del riu Vinalopó, es dirigeix per la dreta al Molí l’Ombria 3. (755m) (1,5km) (30’).
Nosaltres seguirem el nou camí per l'esquerra (S) i caminarem entre una densa pineda, topant a continuació amb el Camí dels Valencians (Camí de Benasaiz o Barranquet dels Pinarets) 4. (755m) (1,97km) (40’).
Des d'aquest punt, observem una vall àmplia que queda configurada i magníficament emmarcada entre la serra d'Onil. Nosaltres continuarem pel camí ample i còmode que trobarem la dreta (S), el (PRV-4 es dirigeix en sentit contrari cap a la Font de la Coveta, en el naixement del riu Vinalopó).
Poc després de sobrepassar una alzina centenària, i davant d'una bifurcació, abandonarem el camí principal (pel qual contínua el PRV-35 cap a Biar i Elda) i seguirem pel ramal de la dreta en direcció NO.
Pel nou camí ascendirem progressivament entre una abundant pineda i uns bancals escalonats d'oliveres i ametlers, ens endinsarem en la serra de la Fontanella. Arribarem al Mas de la Foia Rodona i a les ruïnes d'una altra masia, amb vista al cim de la serra la Blasca i al coll ben definit situat al llevant dels escarpats murs calcaris del cim. Poc després passarem al costat d'un forn de calç abandonat 5. (940m) (5,74km) (1h40’).
Passat el forn uns 50 metres haurem d'estar atents, perquè abandonarem el camí girant a la dreta (NO) per una ampla i pedregosa senda que, amb dura pujada, ens conduirà fins al coll situat a l'est de la Blasca 6. (1.058m) (6,67km) (2h00’).
Des de la collada i fent un xicotet esforç, val la pena ascendir per una senda, en uns 10 minuts, a la cota màxima de tota la serra de la Fontanella, la Blasca, i gaudirem junt al seu vèrtex geodèsic d'un panorama magnífic i sorprenent en totes les direccions 7. (1.120m) (7,07km) (2h10’).
De tornada al coll haurem de seguir el nostre recorregut i baixarem pel costat nord de la serra. D'aquesta forma, i sempre en continu descens, arribarem al Mas de Perolit 8. (775m) (9,61km) (2h55’).
Des del Mas de Perolit continuarem cap al NE per un camí ample i tindrem vistes a la població de Banyeres de Mariola, coronada pel seu altiu castell i l'Ermita del Sant Crist.
Poc abans de confluir en la carretera de Biar girarem a la dreta (E) per un camí secundari que discorre paral·lel al riu, pel seu marge esquerre i podrem apreciar en el costat oposat les restes ...
La senda està tipificada com de curt recorregut (PR) d'homologació internacional. Està senyalitzada amb dues rallas paral·leles horitzontals grogues i blanques, quan aquestes es creuen indiquen direcció negativa.
Tot el recorregut és bastant suau, amb nombroses fonts i brolladors al seu pas. El punt d'eixida està en el cementeri, en la part més elevada del poble, des d'ací travessant la carretera trobem un cartell indicador del PR. Ràpidament anirem deixant el poble arrere seguint un camí ample que ens porta fins a la carretera de Mariola.
- 1. En aquest punt el PR passa molt prop del GR-7, seguint el camí per la dreta arribarem a un depòsit d'aigua on trobarem una font
- 2. En aquest punt ens desviarem per una senda a la dreta i seguirem el riu pel barranc fins a arribar a la Font de la Coveta (Naixement del Riu Vinalopó)
- 3. Des d'ací continuarem per un camí ample fins a trobar l'antiga carretera d'Alcoi- Banyeres. En aquest punt comença la senda PR V-90 que continua en direcció a Onil. Seguint la carretera per la dreta arribarem a un pont
- 4. Ens desviarem a l'esquerra per un camí ample. Poc després de passar la línia del gasoducte hem de desviar-nos a la dreta per un camí ample i que al llarg de 200 metres es confon amb el PR V-35 que eixint des de la Font del Sapo travessa el riu Vinalopó i es dirigeix cap a Elda. La nostra senda continua per un camí ample fins a arribar a la Font del Teularet del Roc.
- 5. Baixarem per una senda al Molí l’Ombria (riu). En aquest lloc es troba la zona d'acampada de Banyeres. Per a poder utilitzar-la cal telefonar a l'Ajuntament de Banyeres de Mariola Telf. 96 656 73 15 6. Una vegada passat el punt ens desviarem a l'esquerra per a arribar als afores del poble i pujar per un antic assegador fins al punt d'eixida (Cementeri).
El recorregut en sentit invers comença en el cementeri i es desvia per un antic assagador enfront de la porta del poliesportiu municipal fins a arribar al riu i després puja per una senda a la Font del Teularet de Roc. Després continua per un traçat bastant suau fins a arribar al punt d'eixida.
[gallery ids="6551,6950,6948,6946,7120,7117,7116,7115"]
El passeig comença a l'àrea recreativa del Preventori (al terme municipal d'Alcoi), la qual ofereix diversos serveis com ara fonts, taules de pedra, bar i sanitaris, i també piscines a la temporada d'estiu; tot això a un paratge que ofereix, a més a més, llocs d'ombra per a l'esbarjo i el descans dels visitants. Aquesta és una zona molt coneguda i freqüentada pels habitants de la zona. L'edifici va ser expressament construït, a la dècada dels 50, per a albergar un hospital per a xiquets malalts de tuberculosi amb les aportacions econòmiques amb què tots els estaments i les classes socials alcoianes van participar. Anys després es va convertir en casa d'acollida per a xiquets orfes i actualment funciona com a residència d'ancians.
El camí que comença a l'altura de la gran bassa i s'interna cap on aquell barranquet naix, condueix a una altra part de l'àrea coneguda com l'Horteta del Pobre (punt 1), on trambé trobarem taules rústiques, a més de la bassa, la font i un nou pontet de fusta com a protagonista que en substitueix un de més antic, tot en un fresc racó condicionat recentment per a acollir la visita de qui hi comparega. Són moltes les sendes que menen cap al cim del tossal -a 921 m d'altitud, presidit per la creu i l'ermita de Sant Cristòfol (punt 2), la qual dóna nom a aquesta forest pública- i que han sigut obertes per l'anada i vinguda de moltes persones amants de la natura que durant anys s'han acostat fins ací, allunyant-se de la ciutat, per a gaudir de la pau del paratge. Així, seguint sempre l'opció més escaient per a evitar la proliferació de noves travesses i minvar el procés erosiu del vessant, ens elevarem per aquest rocall ocult rere els pins i els matolls més agraïts d'un puig cara-solat com aquest. En un primer moment la senda travessa un suau pendent atapeït de pins amb l'abundant tapís de fenàs (Brachypodium retusum) i amb alguna savina (Juniperus phoenicea); més amunt pins, romers (Rosmarinus officinalis), arçots (Rhamnus lycioides subsp. borgiae), romers mascle (Cistus clusii), cors de roca (Hypericum ericoides), algún aladern (Rhamnus alaternus) i les argelagues, s'aferren a les roques per qualsevol clivell, resistint-se a perdre's el solell. Aquesta contrada del migjorn de la serra de Mariola no ha presentat sempre el mateix aspecte, ja que en el passat mancava pràcticament de coberta vegetal. La repoblació es va realitzar dins la iniciativa de la construcció de l'hospital infantil, hi van participar escolars de tota la població i personal de l'exercit. Durant la passejada ens podrem sorprendre amb el cant d'alguns ocells, la ràpida fugida de petits rèptils i potser, amb més sort, amb el majestuós vol del voltor (Gyps fulvus), espècie que ha colonitzat les cingleres del barranc del Cint i de la rodalia, fruit d'un programa de reintroducció a les comarques de l'Alcoià i el Comtat anomenat Projecte Canyet.
L'ermita actual, reformada fa uns anys, és un edifici del s. ...
