PR CV 313

Començarem el recorregut en el Molí l’Ombria 1. (685m s.n.m.) a uns 500 metres de la població de Banyeres de Mariola. Des del Molí l’Ombria remuntarem el riu pel seu marge dret (E). Prompte arribarem al llit del riu que creuarem per davall del Partidor, tot enllaçant en aquest punt amb el PRV-35: “Banyeres de Mariola – Biar – Elda” 2. (700m) (0,93km) (15’) En el costat oposat podrem contemplar l'edifici del Partidor. Després d'una pujada curta però forta (S) confluirem en un camí transversal, que coincideix amb el PRV-4 que, procedent del naixement del riu Vinalopó, es dirigeix per la dreta al Molí l’Ombria 3. (755m) (1,5km) (30’). Nosaltres seguirem el nou camí per l'esquerra (S) i caminarem entre una densa pineda, topant a continuació amb el Camí dels Valencians (Camí de Benasaiz o Barranquet dels Pinarets) 4. (755m) (1,97km) (40’). Des d'aquest punt, observem una vall àmplia que queda configurada i magníficament emmarcada entre la serra d'Onil. Nosaltres continuarem pel camí ample i còmode que trobarem la dreta (S), el (PRV-4 es dirigeix en sentit contrari cap a la Font de la Coveta, en el naixement del riu Vinalopó). Poc després de sobrepassar una alzina centenària, i davant d'una bifurcació, abandonarem el camí principal (pel qual contínua el PRV-35 cap a Biar i Elda) i seguirem pel ramal de la dreta en direcció NO. Pel nou camí ascendirem progressivament entre una abundant pineda i uns bancals escalonats d'oliveres i ametlers, ens endinsarem en la serra de la Fontanella. Arribarem al Mas de la Foia Rodona i a les ruïnes d'una altra masia, amb vista al cim de la serra la Blasca i al coll ben definit situat al llevant dels escarpats murs calcaris del cim. Poc després passarem  al costat d'un forn de calç abandonat 5. (940m) (5,74km) (1h40’). Passat el forn uns 50 metres haurem d'estar atents, perquè abandonarem el camí girant a la dreta (NO) per una ampla i pedregosa senda que, amb dura pujada, ens conduirà fins al coll situat a l'est de la Blasca 6. (1.058m) (6,67km) (2h00’). Des de la collada i fent un xicotet esforç, val la pena ascendir per una senda, en uns 10 minuts, a la cota màxima de tota la serra de la Fontanella, la Blasca, i gaudirem junt al seu vèrtex geodèsic d'un panorama magnífic i sorprenent en totes les direccions 7. (1.120m) (7,07km) (2h10’). De tornada al coll haurem de seguir el nostre recorregut i baixarem pel costat nord de la serra. D'aquesta forma, i sempre en continu descens, arribarem al Mas de Perolit 8. (775m) (9,61km) (2h55’). Des del Mas de Perolit continuarem cap al NE per un camí ample i tindrem vistes a la població de Banyeres de Mariola, coronada pel seu altiu castell i l'Ermita del Sant Crist. Poc abans de confluir en la carretera de Biar girarem a la dreta (E) per un camí secundari que discorre paral·lel al riu, pel seu marge esquerre i podrem apreciar en el costat oposat les restes ...

PR.CV-4-Cementeri Banyeres-Naixement del Vinalopó

La senda està tipificada com de curt recorregut (PR) d'homologació internacional. Està senyalitzada amb dues rallas paral·leles horitzontals grogues i blanques, quan aquestes es creuen indiquen direcció negativa. Tot el recorregut és bastant suau, amb nombroses fonts i brolladors al seu pas. El punt d'eixida està en el cementeri, en la part més elevada del poble, des d'ací travessant la carretera trobem un cartell indicador del PR. Ràpidament anirem deixant el poble arrere seguint un camí ample que ens porta fins a la carretera de Mariola.

  • 1. En aquest punt el PR passa molt prop del GR-7, seguint el camí per la dreta arribarem a un depòsit d'aigua on trobarem una font
  • 2. En aquest punt ens desviarem per una senda a la dreta i seguirem el riu pel barranc fins a arribar a la Font de la Coveta (Naixement del Riu Vinalopó)
  • 3. Des d'ací continuarem per un camí ample fins a trobar l'antiga carretera d'Alcoi- Banyeres. En aquest punt comença la senda PR V-90 que continua en direcció a Onil. Seguint la carretera per la dreta arribarem a un pont
  • 4. Ens desviarem a l'esquerra per un camí ample. Poc després de passar la línia del gasoducte hem de desviar-nos a la dreta per un camí ample i que al llarg de 200 metres es confon amb el PR V-35 que eixint des de la Font del Sapo travessa el riu Vinalopó i es dirigeix cap a Elda. La nostra senda continua per un camí ample fins a arribar a la Font del Teularet del Roc.
  • 5. Baixarem per una senda al Molí l’Ombria (riu). En aquest lloc es troba la zona d'acampada de Banyeres. Per a poder utilitzar-la cal telefonar a l'Ajuntament de Banyeres de Mariola Telf. 96 656 73 15 6. Una vegada passat el punt ens desviarem a l'esquerra per a arribar als afores del poble i pujar per un antic assegador fins al punt d'eixida (Cementeri).
El recorregut en sentit invers comença en el cementeri i es desvia per un antic assagador enfront de la porta del poliesportiu municipal fins a arribar al riu i després puja per una senda a la Font del Teularet de Roc. Després continua per un traçat bastant suau fins a arribar al punt d'eixida. [gallery ids="6551,6950,6948,6946,7120,7117,7116,7115"]

Ruta Roja: Una cita amb la història. Itinerari per terres del Comtat

Aquest itinerari comença al Palau Comtal de Cocentaina, edifici d'estil gotic-renaixentista, construït sobre un antic edifici musulmà del s. XII. L'edifici gòtic es va construir per ordre de Roger de Llúria, primer senyor feudal de la vila, a la segona meitat del s. XII. A la segona meitat del s. XV, sent ja comtat, la família Corella, llavors propietària, va realitzar obres de reforma i ampliació de l'edifici. Aquest resulta de gran interés per la seua qualitat artística i arquitectònica, i hi destaca la capella de Sant Antoni Abad, la Sala Daurada, la torre del Paraigües i la Sala d'Ambaixadors; a més a més, a la planta baixa, s'ha adequat una sala gòtica on s'ubica la Biblioteca Pública Municipal. Iniciem la marxa per la plaça del Mercat, cercant els estrets carrerons de l'antic barri musulmà del Raval, que conserven l'encant d'un traçat de cases baixes i amuntegades, entramat laberíntic que imprimeix un caràcter molt particular a aquesta part de la població.
Continuem per la pujada a Santa Bàrbera, cap a l'empinada costera Fonda, què ens condueix en forta pendent, fins el baixador de la línia de ferrocarril Alcoi-València. Passarem pel costat de varies casetes, que van quedant a ma esquerra, i són substituïdes posteriorment per una vegetació constituïda principalment per pi blanc (Pinus halepensis), i alguns arbustos: cepell o petorrera (Erica multiflora), matapoll (Daphne gnidium) i aladern (Rhamnus alaternus), dispersos entre nombroses gramínies. Al mateix temps, a la nostra dreta, podem contemplar el majestuós Castell de Cocentaina, situat al cim de la coneguda com la penya Blanca, què ens serveix de referent al llarg de tot el camí. Arribats al baixador del tren, continuem uns 100 m fins assolir les escales que condueixen fins l'àrea recreativa de l'ermita de Santa Bàrbara (punt 1). Es tracta d'una construcció de tipus de conquesta de la segona meitat del s. III, la qual dóna nom a la zona recreativa adequada al seu voltant amb bancs, font i un parc infantil, tot en un paratge molt freqüentat per la gent de la zona, ideal per a l'esbarjo i envoltat d'una frondosa pinada.
Continuarem novament per carretera, encara que l'abandonarem en breu per a prendre una senda a la nostra dreta, molt pròxima a una torre d'electricitat. Aquesta senda, protegida amb barana de fusta en alguns trams, zigzagueja pel vessant per a guanyar el pendent sense esforç. La senda enllaça amb amb un camí de pedra que transcorre pel marge d'un conreu de secà, amb oliveres i ametlers fonamentalment, què es repeteix al llarg de tot l'itinerari, guanyant terreny a la muntanya en una pràctica heretada dels àrabs. Després el camí es bifurca, i evitant prendre el ramal de la dreta (que condueix a una propietat particular), continuarem per l'esquerre fins a trobar-nos, novament a l'esquerra, l'inici d'una senda que prenem, endinsant-nos en una zona on la vegetació es fa més densa. Hi ha exemplars joves de pi blanc (Pinus halepensis) i un boscam compost per ...

Sender PR-V37

Un dels majors encants, són la diversitat de rutes de senderisme que hi ha a Cocentaina, la qual cosa serveix com un al·licient per a gaudir de la naturalesa, observar diverses vistes i desconnectar de l'ambient urbà i rutinari de la ciutat. A través de la senda homologada PRV-37, es poden realitzar excursions interessants, com la pujada al Montcabrer, o a les caves d'Agres entre altres. L'aigua que brolla en nombroses fonts adorna un recorregut de gran bellesa i especial interès per als amants de la naturalesa. [gallery link="file" size="galeria" ids="7145,7146,7147,7148,7149,7150,7151,7152,7126"]

Via Verda del Xixarra

La Via Verda del Xixarra recorre el traçat per on circulava la línia de ferrocarril de via estreta Iecla-Villena-Alcoi, conegut com el tren “Xixarra”. El tram que va entre el Santuari de les Virtudes de Villena i Biar (15km) sí que està condicionat. A partir d'ahí, el recorregut ja no està adaptat i l'antic trajecte s'interromp en alguns punts, pel que cal donar alguna revolta, com al seu pas per Agres, on un dels ponts que travessa un barranc ha desaparegut. Al final del trajecte pot connectar-se amb la Via Verda d'Alcoi.

Ruta del Sant Crist

Partirem de la Plaça de l'Ajuntament, i seguirem la indicació de l'ermita del Sant Crist, fins a arribar al pont, on ens desviarem per una xicoteta senda que hi ha abans de creuar-lo a l'esquerra. Ens endinsarem en el barranc del Infern i uns metres més endavant veurem la primera de quatre pedreres; dos d'elles a nivell del riu i les altres dues a nivell més alt. Al voltant trobarem carreus abandonats, amb curioses marques de picapedrer, i covarxos, cavitats on s'abrigaven. Passarem per darrere de la masia de la Derrota, fàcil d'identificar per les dues torres que la coronen. Passats 3 Km. arribem a un camí, el continuarem girant a la dreta en direcció nord i caminem 2 Km. més fins al pla de Llobregat i la caseta del mateix nom. Seguirem el camí de la dreta on albirarem ja la pujada cap a l'ermita. En aquest encreuament trobem el PR V-306 o “Ruta del cinquentenari”, que arranca en la carretera de Aielo a Moixent i finalitza en l'ermita del Sant Crist a Bocairent. L'ermita va ser construïda en el segle XVI i consta de tres edificis: l'antiga hostatgeria, la casa del capellà i l'església d'estil gòtic, amb el campanar adossat. Des d'aquest punt iniciarem el retorn pel camí del viacrucis, que baixa en ziga-zaga. Ja a baix, abans del pont, passarem per la Esgoladora, pedra llisa i brillant, que serveix de diversió per als més xicotets. Creuarem el pont fins a arribar al punt d'inici.

:: Descarrega’t el plànol de la ruta en pdf

Les Caves i el Montcabrer

La ruta comença des del camp de futbol. Seguirem el camí que passa per la masia dels Terrers i que ens condueix a dalt del port. Seguint les indicacions del GR-7, arribarem fins a l'ermita de Santa Bàrbara, on també trobarem la font del Plà i un xop centenari. Seguirem el camí passant per les masies de Mingol i la Bassa Roja fins a arribar al càmping. Una mica més endavant arribarem a l'àrea recreativa de la Font de Mariola, deixarem a la dreta l'Alt i el castell de Mariola i seguirem el camí fins a la font del Mas dels Arbres. A uns 200m. a l'esquerra, podem desviar-nos i prendre la senda que ens porta fins la cava de Don Miguel amb uns imponents contraforts. Tornant a la pista principal, ascendim fins a trobar la Cava del Buitre. Més endavant, arribarem a la Cava Gran i uns metres després veurem el refugi del C.E. d'Alcoi, la Cava de l'Habitació i el cim del Teix. Per a anar directament al cim del Montcabrer (1390 m) prendrem el PR-CV 27 que, durant uns metres, coincideix una altra vegada amb el GR-7. Per a tornar, seguirem el PR-CV-57 en direcció Est passant pel Mas de la Foia Ampla, fins a la Font de Mariola.

:: Descarrega’t el plànol de la ruta en pdf

Naixement del riu Vinalopó

Eixirem de Bocairent amb cotxe per la CV-81 direcció Villena i ens desviarem per la primera rotonda, prenent la CV-794 direcció Alcoi. Al final del port de muntanya, albirarem un camí ample i el panell informatiu de la PR-CV-4. Deixarem el cotxe allí i seguirem la pista forestal de l'esquerra baixant fins als Pouets de la Rambleta. La ruta es desvia a la dreta per una senda que segueix la rambla del Vinalopó. Prompte s'albiraran a dalt a l'esquerra les ruïnes del castell del Vinalopó i una mica més endavant passarem pels Brulls, fent-se la vegetació cada vegada més frondosa. Encara que les primeres aigües del Vinalopó naixen uns 6 km rambla a dalt en el Pla de Bodí, el brollador més conegut i denominat “naixement del Vinalopó o la font de la Coveta“, el trobem a l'esquerra del camí, sent un bon lloc per a fer una parada i refrescar-se. Uns metres més a baix, travessem el riu caminant ara per la seua dreta, fins a veure la xemeneia del molí de Dalt. Des del segle XV hi ha notificacions d'un batà tèxtil en aquest punt, molí fariner en el s. XVII, fàbrica de paper del 1781 al 1943 i “borrera” en la segona meitat del segle XX. Annex a aquest trobem el Molí de Baix o fàbrica de Blanes. Ací podem seguir per una passarel·la de vianants, que ens servirà per a acostar-nos fins al “Toll Blau”, uns metres més a baix del curs del riu. El retorn el farem per la pista forestal passant el Mas de l’Altet i entre la bella masia i ermita de Guilella la Nova i Guilella la Vella.   [gallery link="file" size="galeria" ids="7117,7116,7115,7113,7120,7118"]

:: Descarrega’t el plànol de la ruta en pdf

Ruta del Barranc de la Fos

Començarem la ruta des de la plaça de l'Ajuntament i seguirem pel carrer de Mossén Hilari, passant pel Pont de Darrere la Vila i per la font i safareig d'En Ferrís. En arribar a la creu de terme pujarem pel camí de l'esquerra que ens portarà a una escaleta tallada en la roca. Baixant ens endinsem en “la tanca del bou“, que desemboca poc després en el barranc de la Fos. La ruta continua pel llit del riu Clarià. Aquest camí va ser l'antiga via de comunicació entre Bocairent i Ontinyent. Al llarg del barranc trobarem molins i batans com el d'Eduardo Juan, un dels més coneguts per la seua espectacular roda vertical d'uns 6,5 m. de diàmetre; la Casa dels Julians -on enllacem amb el barranc dels Tarongers-, el molí de Lluna i el molí de Patiràs. La ruta segueix per la font dels Tarongers; uns metres després, arribem a una corba de la carretera CV-81 entre Bocairent i Ontinyent i davant, ens apareix la formació rocosa coneguda com el “Cagalló del Gegant”. En aquest punt cercarem a la nostra dreta una escaleta molt empinada on comença la senda que ens portarà fins a l'Alt del Castellar, des d'on s'albira el sinuós traçat de la carretera pel barranc de Bocairent i la via del tren Xàtiva-Alcoi, que s'allunya travessant diferents túnels pel barranc del Pantanet. Tornarem ja en direcció a Bocairent, deixant a l'esquerra la finca de Masarra, fins a arribar a l'ermita de Sant Antoni Abad, (S. XVI) i, posteriorment, a Bocairent.

:: Descarrega’t el plànol de la ruta en pdf

Per la ribera del Clarià

El riu Clarià naix a Bocairent i té una longitud de 40 km, passa per Ontinyent, on forma el paratge del Pou Clar i desemboca en el riu Albaida. La ruta del Clarià discorre per un dels trams del riu que passa per l'interior del municipi. La senda és apta per a tota mena de públic, amb una duració de 30 minuts. Durant el recorregut, es pot observar la vegetació, a base joncs, nenúfares i xops. Les fonts del “Borreguet “, “la Teula” i “la Canaleta” ofereixen aigua fresca i cristal·lina. En un dels extrems del camí ens trobarem amb el pont de Mitja Calça. Aquest pont va ser l'entrada principal al municipi fins l'any 1950, quan es va inaugurar el pont de Sant Blai, uns metres més endavant. Existeixen dos panells explicatius sobre la utilització de l'aigua com a font d'energia per al funcionament dels molins i empreses tèxtils, que es van construir al llarg del llit del riu. La ruta del Barranc de la Fos o antic camí entre Bocairent i Ontinyent segueix pel llit del Clarià, i en ella podrem veure les restes d'algunes d'aquestes construccions. [gallery link="file" size="galeria" ids="7072,7078,7073,7074,7075,7071,7070,7076,7077"]