Pel casc antic de Bocairent

El barri medieval de Bocairent va ser declarat conjunt històric-artístic nacional l'any 1975. La seua especial orografia de cases apinyades li dóna un aspecte molt peculiar, amb els seus carrers estrets i escalonats, com el carrer de “les Voltes”, el carrer de Sant Joan, el carrer de l'Emboç…; placetes com la de la Cantereria o la de Sant Vicent; ermites com la de Sant Joan, la de la Mare de Déu dels Desemparats i la d'Agost; portals i antics accessos com el d'Agost, el de Sant Blai o la Calçada Excusada… La gran quantitat de fonts que ens trobarem per tota la zona del barri antic, ens recorda la importància que ha tingut sempre l'aigua per al poble; fonts com la de Gràcia, Sant Jaume, l’Aljub, la dels Manyàs … (totes construïdes entre els anys 1793 i 1794). L'Església Parroquial de la nostra Senyora de l'Asumpció és un dels monuments més importants del municipi; construïda sobre les ruïnes de l'antic castell àrab. També cal esmentar els miradors amb vista al Parc Natural de la Serra de Mariola i a les Covetes dels Moros. Un altre element que es pot visitar és un antic safareig, recentment restaurat. La ruta Màgica ens permet obtenir una visió des de l'exterior del barri antic i dels horts contruits pels àrabs i que avui dia encara estan en producció. Unq de les troballes més recents han sigut les restes d'unes cases medievals, descobertes l'any 2008, gràcies als treballs de rehabilitació del nucli antic de Bocairent. Són de gran interès, ja que ens mostren com serien els habitatges en el començament de la industrialització. Els treballs tèxtils es realitzaven en les mateixes cases, al mateix temps que convivien amb els treballs de l'hort i la cura dels animals.

Elements de la ruta:

  • Barri Medieval
  • Parròquia de la nostra Senyora de l'Assumpció
  • Mirador Covetes dels Moros
  • Safareig

Ermites i convents

La Serra Mariola pot presumir de comptar amb un ric patrimoni religiós. A més de les esglésies, al llarg de tot el territori podràs visitar nombroses ermites, santuaris i fins i tot convents, alguns d'ells encara en ús i altres les restes dels quals ens acosten a la que va ser la vida monàstica en altres temps. A la magnífica riquesa patrimonial i cultural d'aquesta ruta cal afegir l'enorme valor natural dels paratges i municipis pels quals transcorre. Perquè, a més del valor religiós per als seus veïns, sent escenari de moltes de festivitats locals, moltes d'elles tenen un gran valor històric i en molts casos paisatgístic. Ací publiquem els tracks per a GPS de les diferents etapes que formen la "RUTA DE LES ERMITES DE LA MARIOLA", inaugurada l'1 d'agost de 2016. Aquesta activitat de més de 250 km, que uneix totes les ermites de les poblacions que formen la Mariola, està emmarcada dins del Projecte Educatiu "FÉLIX NOS ENSEÑA", realitzat pels alumnes de sisè de Primària del col·legi Sant Roc d'Alcoi durant el curs escolar 2015- 2016. Per a poder-les visualitzar i utilitzar és necessari el programa WIKILOC. Moltes de les etapes són inèdites i per això els demanem disculpes si en alguna ocasió troben algun error. Seria d'agrair que ens feren arribar les propostes de millora per a poder perfeccionar l'activitat. De tota manera, desitgem de tot cor, que siga del seu grat Que les gaudisquen! RUTA ERMITES MARIOLA - ALCOY:

RUTA ERMITES MARIOLA - COCENTAINA:  RUTA ERMITES MARIOLA - MURO:  RUTA ERMITES MARIOLA - BOCAIRENT - ALFAFARA - AGRES:  RUTA ERMITES MARIOLA - BANYERES: 

Ruta per l’arquitectura de l’aigua

L’abundant aigua que brolla per tots els vessants de la Mariola ha conduït les generacions successives de la zona a desenvolupar una gran varietat d’infraestructures per aprofitar-la al màxim. Així, un seguit de sèquies, moltes d’elles d’origen àrab, fa arribar el preuat líquid a cada racó on no arriba de forma natural per regar conreus, sense deixar de banda l’ampla xarxa de basses, com la de la cova de la Font d’Alfafara, que serveixen per emmagatzemar-la en temps d’abundància. Una menció especial mereix el nombre de fonts distribuïdes tant pels nuclis urbans com pels afores. Els llavadors públics són una altra instal·lació freqüent a les localitats de la serra de Mariola. Finalment, la força de rius i de rambles com el Clariano o el Vinalopó ha sigut històricament el motor de la indústria tèxtil i paperera de la zona. Així, al llarg dels seus llits es distribueixen tot tipus de molins que evoquen una època en la qual l’aigua constituïa l’única font d’energia que existia.

Ruta per l’arquitectura de la pedra

Els habitants de la serra de Mariola han treballat al llarg de la història la roca calcària que conforma majoritàriament la serralada. No obstant això, és a Bocairent on aquesta tasca ha deixat un llegat monumental ben particular degut al turó de dura pedra calcària sobre la que s’asseu el nucli urbà. Així, les Covetes dels moros, i les Coves del Colomer, el Monestir rupestre i la Plaça de bous, són bones mostres de com la població ha aprofitat aquest substrat per convertir-lo en infraestructures de tot tipus duradores en el temps.

Ruta Castells de Mariola

La ruta dels castells de la Serra Mariola és única i no et deixarà indiferent. Restes de les antigues fortaleses formen part del paisatge de molts dels nostres pobles i són una de les estampes que els identifica. Recórrer aquests turons que han estat testimonis de la història d'aquestes terres ens ofereix un ampli ventall de possibilitats. Ens obri les portes a magnífics espais naturals, a vistes i paisatges privilegiats i a diferents municipis on gaudir de les seves costums i gastronomia, com Banyeres de Mariola o Cocentaina. Sens dubte, una de les millors opcions que t'ofereix la Serra Mariola.

Ruta pel llegat àrab

Els sis segles que va durar la presència àrab a la serra de Mariola va deixar nombroses restes a tots i cadascun dels seus municipis. Trames urbanes de carrers estrets i frescos, sistemes de regs o construccions defensives són algunes de les mostres arquitectòniques que encara romanen hui en dia. Destaquen especialment la Torre Talaia d’Agres, el Castell de Banyeres de Mariola, la part musulmana del Barri medieval de Bocairent i les seues Covetes dels moros, entre d'altres.

Ruta dels Molins de Banyeres

La Ruta dels Molins és un recorregut que uneix els tres molins paperers més emblemàtics de Banyeres de Mariola dels nou que van estar actius en el riu Vinalopó entre els segles XVIII i XX. En aquestes peculiars construccions fabrils, grandioses per a la seua època, van treballar la major part dels veïns de Banyeres de Mariola durant diverses centúries. L'itinerari, per aquestes instal·lacions alçades al llarg del riu Vinalopó, permet gaudir d'un interessant passeig. Pot contemplar-se la rica flora i fauna d'un paisatge que a penes ha patit alteracions. Partint del primer molí paperer establit en Banyeres, el Molí l’Ombria, caminarem aigües amunt, fins al Partidor, una instal·lació per a la distribució d'aigua, força motriu que accionava tots els artefactes de segles passats. Aigües avall, contemplarem els edificis malparats pel pas del temps del molí Sol, on es va elaborar un paper de fumar que va ser famós a Espanya i Amèrica. Acabarem el recorregut en el Molí Pont, futura seu del Museu Valencià del Paper. L'entorn natural ha determinat les característiques dels molins. Per això es pot trobar en la ruta informació sobre plantes com, per exemple, el saüc, que era utilitzada per a la confecció de tints.

MOLINS DINS DE LA RUTA:

Molí del Partidor Situat en el marge dret del riu, existien dues edificacions, en una d'elles s'alça un molí paperer. El molí paperer de dues tines era accionat per l'aigua que baixava del partidor i en l'actualitat persisteix el lloc on estava emplaçada la roda hidràulica. La seua estructura s'assembla als molins paperers de la zona, característics per les seues cobertes de voltes en la planta baixa, on es realitzava el paper, la primera planta on se seleccionaven els draps i està coberta per bigues, i en l'última planta, on les finestres eren de dimensions majors, per a l'assecat del paper, estava rematada per una coberta a doble vessant. Actualment aquest edifici es troba ben conservat, s'ha convertit en un habitatge de segona residència. Molí l'Ombria Aquest va ser el primer molí edificat en el curs de l'Alt Vinalopó, es localitza al marge esquerre del riu. El seu creador va ser Laureano Ballester, però la mala gestió d'aquest, va fer que a principis del segle XIX, li quedaren molt pocs molins en propietat, va ser llavors quan passa a ser de José Laporta Valor, que mai el va utilitzar per a fer paper, sinó per a subministrar enllumenat elèctric al molí Sol i al molí Pont Actualment l'estat d'aquest molí és ruïnós. En el seu cos principal consta de planta baixa voltada sobre la qual s'alça una altra planta dividida en dues seccions perfectament delimitades, la segona i tercera planta estaven destinades a l'assecat del paper, amb coberta de dos aigües resguardada amb teules i taulonets de fusta entre les bigues. Aigües avall del molí l’Ombria, es troba el molí Serrella, avui propietat privada convertida en casa de segona residència. Aquest molí, va ser molí fariner. Actualment encara es conserven les moles en el soterrani.  ...

Ruta de la neu

Abans del naixement de la indústria frigorífica actual, l’aprofitament del fred natural va afavorir el desenvolupament del comerç de la neu que va tenir el màxim esplendor entre els segles XVII i XIX. Recollir neu durant l’hivern, conservar-la durant la primavera i transportar-la per a la venda i el consum a l’estiu formen el cicle d’una activitat protagonitzada per jornalers, arriers i homes de negocis que la tecnologia va fer desaparèixer a finals del segle XIX i a principis del XX. No obstant això, el llegat d’aquesta activitat econòmica fonamental per a molts pobles de muntanya durant l’època encara perviu en forma de topònims (com l’Alt de la Cava), de senders i, sobretot, de restes de grans dipòsits habilitats per a emmagatzemar la neu anomenats pous de neu, neveres o caves. Aquestes construccions formen el principal vestigi arquitectònic civil arreu de la serra de Mariola i particularitzen paisatges per la seua monumentalitat i pel nombre elevat d’exemplars que encara es conserven. Pots començar la ruta des del santuari d'Agres. Ací trobaràs una àrea recreativa, amb taules, aigua bé fresqueta de muntanya i una zona de pàrquing on poder estacionar el teu vehicle abans d'iniciar el descens. Al llarg d'esta ruta s'enllacen més de quinze elements naturals i monumentals relacionats amb l'antic comerç de la neu amb algunes de les caves més emblemàtiques com la Cava Gran. Si et fixes, durant tot el camí trobaràs distintes plantes aromàtiques i medicinals, molt típiques de la zona, com la sàlvia i l'espígol.

Ruta Màgica de Bocairent

La Ruta Màgica és la millor manera de conèixer el Barri Medieval de Bocairent, ja que passejant tranquil·lament ens trobarem amb els elements claus que defineixen la seua fisonomia: casones d'altures sorprenents, carrers senyorials i altres més estrets i les cases que donen al barranc, com a autèntiques cases penjants. La ruta parteix des de la plaça de l'Ajuntament, on sorprenen les enormes cases dels segles XVII i XVIII amb una altura de fins a huit pisos; això és fruit del fort desnivell del monticle en el qual estan situades; per l'altre costat de les cases, s'accedeix als pisos cinquè o sisè. Deixem arrere la plaça i ens endinsem pel carrer Mossèn Hilari, flanquejat per grans cases fins a arribar al Mirador de les Covetes dels Moros, on podrem apreciar la peculiaritat d'aquest monument excavat en una paret rocosa i format per una cinquantena de xicotetes estades. Avançant per la ruta, arribarem al pont de Darrere la Vila i a les Covetes del Colomer. [gallery link="file" size="galeria" ids="7275,7274,7273,7272,7271,7270"] A partir d'ací, el camí es fa més estret i més interessant: una senda ens acosta a aqueixes cases penjants, que recauen sobre un dels barrancs que envolten Bocairent. Aquest trajecte sorprèn, a més, per la duresa de la roca i cóm els agricultors locals sempre l'han treballada per a traure-li el millor profit: les hortes escalonades, els corrents d'aigua passant per séquies excavades; la Cova d'En Gomar on s'han trobat restes prehistòriques i on es va construir un molí fariner que, en el segle XVI, encara sorprenia a Martí de Viciana per la seua monumentalitat. Quan encara estem absorbint tots aquests encants, ens trobem una antiga fàbrica tèxtil, que explica part de la història de Bocairent: l'ús dels salts d'aigua com a font d'energia per a la indústria, clau en el desenvolupament local. Posteriorment, trobarem el mercat municipal, un privilegi que ostenta Bocairent des que se li va atorgar la Carta de poblament l'any 1256. Seguint la ruta, arribarem al nostre punt de partida.

Ruta de les pedanies de Muro – Ruta Ecològica

La ruta comença en la carretera de Setla de Nunyes, concretament a l'entrada del Poliesportiu Municipal on hi ha un panell informatiu de la ruta. Aquest recorregut recorre les Pedanies de Muro; Alquerieta Jordà, Benàmer, Setla de Nunyes i Turballos, passant per la Font del Baladre (àrea recreativa). Hi ha camins i pistes que van d'una pedania a una altra, durant el recorregut hi ha alguns encreuaments amb senyals indicadors de distància des d'un lloc a un altre. La primera pedania es troba a 972 metres de l'eixida, és l'Alquerieta Jordà, a una altitud de 374 metres. Passarem per l'únic carrer amb una longitud de 83 metres, i seguirem. Després de passar diversos encreuaments trobarem un senyal indicador “Benàmer-Setla-Molí Pedro”, (si decidim anar a Benàmer (830metres) la volta és pel mateix camí). Benàmer, nom d'origen àrab, es troba a una altitud de 360metres i a 1km de Muro en direcció a Benimarfull. Del senyal indicador al Molí de Pedro hi ha 285 metres, després vindrà l'encreuament de Alcocer-Benimarfull-Setla de Nunyes. Setla de Nunyes es troba a una altitud de 386 metres i a 1km de Muro en direcció Beniarrés, al marge del riu Agres. Quan passem per aquesta pedania veurem un cartell indicant la direcció cap a Turballos a 3.622 metres de distància. Turballos situada als peus i a la part meridional de la Muntanya del Benicadell, a una altitud de 460 metres. De Turballos ens dirigirem a la Font del Baladre que aquesta a una distància de 3.653 metres i a una altitud de 450 metres. L'àrea recreativa Font del Baladre se situa al marge del riu Agres, en el paratge conegut com a “l'Estret d'Agres”. Des d'ací s'observa una magnífica panoràmica de la Serra de Mariola i de la Serra del Benicadell, totes dues serres són protegides, pel fet que tenen un gran valor ecològic i la connexió entre elles és a través d'un corredor ecològic, per on discorre el tram final d'aquesta ruta. Aquest corredor està constituït per un hàbitat característic, la zona de la ribera i zones d'aigua, a més es troba gran diversitat de flora i fauna. La ruta discorre per aquest corredor, passant pel paratge Els Fontanars, fins a arribar a l'antiga N-340. Ací agafarem el carril bici fins a tornar segons indicació al marge del riu i continuarem caminant cap al pont del camí Senabre i canviarem a l'altre costat del riu. Travessarem una gran xopada i veurem el que queda del pont de ferro per on passava el tren Xitxarra. Ens trobarem amb el pont de l'Almoroig en la intersecció del camí vell de Turballos i continuarem per l'altre marge del riu Agres fins a arribar al carril bici. Si triem anar a l'esquerra arribarem a la pedania de Setla de Nunyes i si anem a la dreta passarem per l'IES Sierra Mariola, Casa de Ferro i al centre de Muro. Descarregar ruta en pdf