Situada als afores de la població. Es desconeix la data de construcció, però alguns recorden que a principis del segle XX va ser reconstruïda. En 1961 es van realitzar arranjaments de la teulada i de jardineria en el seu entorn, i es van plantar una dotzena de xiprers.
Aquest edifici en prisma pentagonal construït de maçoneria, teulada a dues aigües de teula corba. La façana emblanquinada de blanc, excepte un sòcol de ciment i un adorn a les cantonades imitant carreus. Sobre la porta, un xicotet ull de bou oval horitzontal, damunt un fanal de forja (desaparegut actualment) i, sobre aquest, el buit de la espadanya integrada en la mateixa façana. Aquesta, es remata en angle amb gracioses corbes que recorden l’estil barroc. L’interior mostra unes parets emblanquinades en blava fins al naixement del sostre en volta de mig punt. En la paret de l’esquerra hi ha un retaule ceràmic que representa la XIII Estació, “Crist Mort en la Creu”, única resta de l’antic Via-Crucis que arribava fins a l’ermita.