Pont Asolat Alfarara

Aquest pont es troba prop de l'eixida d'Alfafara cap a Bocairent. Es tracta d'un pont de maçoneria format per un sol arc i té una longitud totas de 34 metres i una altura fins al llit de 10’5 metres. No se sap amb exactitud en què data es va construir.

Monument a Sant Jordi

Es troba als peus del Castell i va ser construït per a commemorar el lloc on es trobava l'antiga ermita del Conjurador. Aquesta ermita avui dia desapareguda, tenia vocació a Sant Jordi. Era l'ermita més antiga de Banyeres, com es dedueix per la seua situació, per la qual cosa la seua construcció pot referir-se molt bé entre els segles XIII i XV. Només queden unes restes, una de les cantonades. Segons testimoniatge fotogràfic pot assegurar-se que a la fi del s. XIX o a principis del s. XX encara estava en peus. Aquesta ermita es coneixia també com la de “El Conjurador” per la facultat que tenia el sant de conjurar tempestes i mals davant els precs de la població congregada entorn de la seua imatge. El monument actual està emplaçat en un mirador amb vista a la serra, que permet al visitant admirar l'entorn natural que envolta al municipi. [gallery link="file" size="medium" ids="6591,6590,6589,6588"]

Estatua del Tio Pep

El tio Pep és un personatge popular valencià protagonista de la cançó del mateix nom, tal vegada una de les més famoses i versionades a tot el País Valencià, però que també apareix a moltes altres cançons, populars o no. Igual que la Serra Mariola aquesta cançó procedeix de la comarca del Comtat i s'ha fet molt popular entre tota la gent de la zona. Prova de l'especial afecte del poble de Muro a aquest personatge és aquesta estàtua commemorativa d'aquesta figura i d'aquesta cançó. Però el Tio Pep va anar a Muro a comprar una tartana i un burro, el que fa pensar que el personatge es va desplaçar al municipi per a visitar la Fireta de Sant Antoni, de 300 anys d'antiguitat, l'origen de la qual és un mercat on es realizaven transaccions de ramat. Una creença tan forta que fa que els veïns de Muro, any rere any, inauguren la tradicional fira amb una interpretació del que ja és el seu himne: El tio Pep se'n va a Muro... tio Pep... El tio Pep se'n va a Muro... tio Pep... ¿De Muro qué em portarà? tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep. Una tartana i un burro per a anar a passejar. El tio Pep ya té el burro que molts quinzets li ha costat, i tota la gent de Muro diuen que l'han enredat. El ruc li ha pegat tres pataes i l'han dut a l'hospital; te tres costelles trencaes i tot el cos li fa mal.

Viaducte de Canalejas

Salva el riu Molinar i permet la comunicació del centre de la ciutat amb el barri del Viaducte i la carretera de Callosa d'en Sarrià. El projecte va ser de l'enginyer Pròsper Lafarga, i en la seua construcció va intervenir l'enginyer alcoià Enrique Vilaplana Juliá. El Viaducte va ser inaugurat l'any 1907 i va rebre la denominació de Canalejas en honor al diputat a Corts pel districte d'Alcoi, Sr. José Canalejas Méndez. És una estructura metàl·lica de 352 tones d'acer, que es recolza sobre tres piles i dos estreps. El pont té 162 metres de longitud i la seua altura màxima en origen va ser de 54 m. En el seu moment va suposar una de les més notables obres d'enginyeria espanyola.

Pont de Sant Jordi

Construït entre 1925 i 1931, aquest pont d'estil art-déco va ser un projecte innovador per l'ús de formigó armat encofrat. Té una altura de 42 metres sobre el llit del riu Riquer i 156 metres de longitud. La seua construcció va ser tota una revolució urbanística a Alcoi, atès que va permetre comunicar el centre de la ciutat amb l'eixample projectat sobre terrenys de l'Horta Major.

Pont de María Cristina

Va ser construït entre 1828 i 1838, i es pot dir que és la primera gran obra pública que es va realitzar a Alcoi, la qual va representar una millora de les comunicacions. El pont es va denominar de Maria Cristina (com a homenatge a Maria Cristina Borbó de les Dues Sicílies, quarta esposa del rei Ferran VII). Aquest pont és d’estil medievalista i combina l’ús de carreus de pedra tosca i de pedra calcària fina. La seua alçària màxima és de 27 metres sobre el llit del riu Riquer, en el punt on s’inicia la partida dels Tints.