Ermita del Sant Crist de Banyeres

És d'estil neo-gòtic i la seua actual construcció data de principis del s. XX, sent obra de l'arquitecte Timoteo Briet. Es tracta d'un edifici exempt, amb l'habitatge de l'ermità adossat a la seua esquena. La construcció és de maçoneria i la teulada, a dos vessants, està realitzat amb plaques de pissarra. La façana correspon a l'estil neogòtic, emmarcada amb dos contraforts oblics a les cantonades, es divideix en vertical en dos cossos separats per una imposta. La porta, està emmarcada per diverses arquivoltes amb arc apuntat. Sobre elles una imposta, igualment apuntada que es remata amb una creu. De camí a aquesta ermita ens trobem amb el Viacrucis. Tots els divendres de Quaresma té lloc aquesta pràctica religiosa, celebrant-se després missa estacional en l'ermita. Aquesta ermita té gran importància en la Setmana Santa. Després el 25 d'abril, últim dia de les festes de Moros i Cristians, s'esmorza i es proclamen els capitans de cada comparsa de l'any pròxim.

Ermita de Santa Maria Magdalena de Banyeres

És un dels edificis més antics de Banyeres, situant-se entre els segles XIII i XIV, el seu estil és el gòtic rural. Està construït amb maçoneria i teulada a dues aigües de teula àrab. La seua façana, orientada a ponent, és pentagonal amb vèrtex superior truncat per l'espadanya. La porta està reforçada amb xapa de zinc, sobre ella, un ócul oval dóna llum a l'ermita. Remata l'angle del frontó una espadanya formada per dos pilars i un esvelt arc apuntat. La planta és de nau única rectangular amb arcs diafragmes ogivals, sostrada de cinc bigues recolzades en aquests arcs i en els murs laterals. Tot el sostre està arrebossat en blanc el que emmascara en part les seues característiques medievals. Aquesta ermita cobra gran importància durant el mes de juliol, ja que es realitzen diversos actes en el seu honor, com a fires, correfocs, processons.

Ermita de Sant Antoni Abat de Bocairent

Construïda el S. XVI pels religiosos agustins, consta d'una nau, direcció sud. La porta d'entrada, situada en un lateral, està emmarcada per un arc romànic entre dos contraforts, damunt de la qual hi ha un retaule de taulells amb la imatge del sant i un escut de pedra. En la part de la casa de l'ermità, en la paret, trobem un pantocràtor romànic també de pedra.

Coneguda popularment com a «Sant Antoni del porquet», l'ermita està a una distància d’un quilòmetre del nucli urbà. Es pot accedir per la carretera comarcal direcció a Ontinyent on a uns 800 metres ens desviarem a l’esquerra. Si prefereix anar a peu o amb bici, des de la plaça de l’Ajuntament pujant en direcció al Barri Medieval per davant de l’antic ajuntament, seguirem pel carrer Mossén Hilari. Passarem pel pont més antic de Bocairent on observarem l’original vila de Bocairent, poble de roca, i el cementeri a l’alt. Ens trobarem amb la font d’en Ferrís i el llavador i, un poc més endavant, descobrirem la creu de terme, que el delimitava i era signe de benedicció. Finalment per un camí asfaltat arribarem a l’ermita.

Des de la meitat del segle XV tenim notícies de la fàbrica original de l’ermita, en un principi anomenada de Sant Antoni i Santa Anna, que té una nau única i direcció cap al sud, amb una portalada preciosa lateral d’estil gòtic primitiu, damunt de la qual hi ha un retaule de taulellets amb la imatge del sant i un escut de pedra. En la part de la paret exterior situada al costat de la casa de l’ermità es va trobar un pantocràtor romànic de pedra, del que es mostra una reproducció. A l’interior de l’ermita hi ha unes pintures murals del segle XVIII amb motius franciscans i antonians. Finalment, als seus peus hi ha una rosassa, que permet que a les cinc de la vesprada del dia 17 de gener, festivitat de Sant Antoni, un raig de sol penetre el finestral i il·lumine el rostre de la imatge del sant, esdeveniment digne de veure per la bellesa i emoció.

Tradicionalment, era una festa de caràcter agrícola, que ara se celebra el cap de setmana pròxim a l’efemèride en un ambient d’alegria i germanor. El dissabte de matí, després de la cerimònia religiosa, es procedeix a la benedicció dels animals i al repartiment dels panellets beneïts de Sant Antoni, coneguts popularment com la “tallà”.

Ermita de Sant Antoni de Padua de Bocairent

Està situada a 5 quilòmetres de Bocairent. L'ermita està enclavada en un privilegiat lloc on el paisatge de pins i xiprers fa que l'atmosfera que es respire siga especial. Va ser construïda en el S.XVIII, és de planta rectangular i es troba adossada a la casa de l'ermità. En ella se celebra la festa anual de sant Antoni de Pàdua a meitat de juny. Des de 1780 que es va fer el primer “porrat”, s’han anat celebrant intermitentment la festivitat de Sant Antoni amb una fira que dura tot el cap de setmana. Tradicionalment era una fira agrícola i és típic encara comprar torró i els famosos puros de caramel.

Ermita de Sant Jaume de Bocairent

L'ermita de Sant Jaume es va construir en el segle XVI i sobre la porta principal podem veure un retaule de taulells amb la imatge del sant. L'interior és una sola nau d'estil gòtic voltada, i en el seu exterior hi ha un banc corregut. Aquesta ermita es troba als afores del nucli urbà i el seu accés es pot realitzar a peu o amb cotxe. L'entorn que envolta aquesta ermita és d'una gran bellesa natural i cultural ja que podem trobar una font de la qual emana aigua fresca natural a l'ombra de pins i carrasques. A més, el lloc compta amb infraestructures bàsiques perquè el visitant puga gaudir d'aquest lloc. La seua festivitat es l'1 de maig.

Ermita de Sant Joan de Bocairent

Antiga mesquita àrab, data del s.XIII i va ser la primera església que es va construir en la Vila. A la façana es pot contemplar l’espadanya amb arc gòtic, construïda en pedra i argamassa. Està enclavada en un angle del carrer formant cantó com un hastial de la casa veïna. És de planta quadrada i lluïx com a decoració una motlura denticulada i rosetons i dibuixos barrocs en el cel ras. En les parets, al·legories de la Verge i el Xiquet, la Mare de Déu del Carme, la Dolorosa i el Sagrat Cor. L’Altar Major està presidit per un retaule barroc amb columnes salomòniques. En el centre del retaule es pot llegir la següent inscripció: “Charitas me fecit. Any 1728 “. En la paret de l’esquerra, penja un oli que representa la Crucifixió, i a un costat i a l’altre Sant Eloi i Santa Bàrbara. La festa de l’ermita se celebra el 23 i 24 de juny.

Ermita de Santa Bàrbara de Bocairent

Aquesta ermita seria la menys antiga de totes les de la localitat de Bocairent ja que es tracta d'una construcció de finals del XIX i principis del XX i està adossada a una casa d'estil senyorial. Els seus voltants ens faran gaudir de la seua impressionant bellesa natural, amb una font d'aigua cristal·lina acompanyada del xop centenari que la protegeix. Prop d'aquesta ermita, seguint una senda, trobarem un safareig on les dones de les masies pròximes anaven a llavar i a parlar dels seus temes. Festivitat: 3 de desembre

Ermita del Sant Crist de Bocairent

Aquesta ermita va ser construïda en el segle XVI i consta de tres edificis: l'hostal, que va ser un antic convent, la casa del capellà i l'església d'estil gòtic, amb el campanar adossat. En la seua façana, podem trobar el dibuix d'un rellotge de sol i un pantocràtor de pedra. Aquesta ermita, a més, és la utilitzada pels bocairentins per a realitzar alguns actes de les festes en honor a Sant Blai. Es troba als afores del municipi, al final d'un empinat viacrucis.

Ermita de la Mare de Déu d’Agost de Bocairent

Aquesta ermita va ser edificada després de la reconquesta per les tropes de Jaume I en 1245, les quals, seguint el costum, van construir l'ermita damunt del portal d'accés a la vila, perquè tot aquell que accedira per aquesta entrada, estiguera protegit per la verge. El portal és el conegut com a Porxo de la Mare de Déu d’Agost o de l'Almaguer. En la façana de l'ermita, hi ha un retaule de la verge. L'ermita està rematada per una espadanya massissa amb campana i una senzilla creu de ferro forjat. La seua festivitat és el 15 d'agost.

Ermita Mare de Deu de la Llum i Sant Antoni Abat

L'ermita s'alça en una lloma prop d'un bosc de pins. Davant de l'ermita hi ha una xicoteta esplanada voltada de xiprers i una creu de terme de pedra que substitueix a l'antiga que estava a uns cent metres més a l'est i marcava la frontera amb Agres. Aquesta ermita té la característica de ser molt alta, per la qual cosa es recolza sobre tres contraforts a cada costat. Es compon de nau, sagristia i casa de l'ermità. La façana és austera, tan sols compta amb una porta i una finestra. La planta fa 13,15 per 5,67 metres i consta de tres trams separats per pilastres i arcs faixons. El tram de capçalera s'eleva formant el presbiteri; per la seua esquerra s'accedeix a la sagristia i sobre aquesta se situa el cor, obert a l'església. El retaule és d'estil neoclàssic renaixentista, el buit entre dues columnes l'ocupa una fornícula en la qual, sobre una mateixa peana, estan les dues imatges dels Sants Patrons: la Verge a l'esquerra i Sant Antoni a la dreta sobre grups d'àngels. La zona recreativa situada al costat de l'Ermita de la Mare de Deu de la Llum d'Alfafara resulta un bon lloc per a passar un dia agradable en família.