Archives

És d'estil neo-gòtic i la seua actual construcció data de principis del s. XX, sent obra de l'arquitecte Timoteo Briet. Es tracta d'un edifici exempt, amb l'habitatge de l'ermità adossat a la seua esquena. La construcció és de maçoneria i la teulada, a dos vessants, està realitzat amb plaques de pissarra. La façana correspon a l'estil neogòtic, emmarcada amb dos contraforts oblics a les cantonades, es divideix en vertical en dos cossos separats per una imposta. La porta, està emmarcada per diverses arquivoltes amb arc apuntat. Sobre elles una imposta, igualment apuntada que es remata amb una creu. De camí a aquesta ermita ens trobem amb el Viacrucis. Tots els divendres de Quaresma té lloc aquesta pràctica religiosa, celebrant-se després missa estacional en l'ermita. Aquesta ermita té gran importància en la Setmana Santa. Després el 25 d'abril, últim dia de les festes de Moros i Cristians, s'esmorza i es proclamen els capitans de cada comparsa de l'any pròxim.

És un dels edificis més antics de Banyeres, situant-se entre els segles XIII i XIV, el seu estil és el gòtic rural. Està construït amb maçoneria i teulada a dues aigües de teula àrab. La seua façana, orientada a ponent, és pentagonal amb vèrtex superior truncat per l'espadanya. La porta està reforçada amb xapa de zinc, sobre ella, un ócul oval dóna llum a l'ermita. Remata l'angle del frontó una espadanya formada per dos pilars i un esvelt arc apuntat. La planta és de nau única rectangular amb arcs diafragmes ogivals, sostrada de cinc bigues recolzades en aquests arcs i en els murs laterals. Tot el sostre està arrebossat en blanc el que emmascara en part les seues característiques medievals. Aquesta ermita cobra gran importància durant el mes de juliol, ja que es realitzen diversos actes en el seu honor, com a fires, correfocs, processons.

Construïda el S. XVI pels religiosos agustins, consta d'una nau, direcció sud. La porta d'entrada, situada en un lateral, està emmarcada per un arc romànic entre dos contraforts, damunt de la qual hi ha un retaule de taulells amb la imatge del sant i un escut de pedra. En la part de la casa de l'ermità, en la paret, trobem un pantocràtor romànic també de pedra.

Està situada a 5 quilòmetres de Bocairent. L'ermita està enclavada en un privilegiat lloc on el paisatge de pins i xiprers fa que l'atmosfera que es respire siga especial. Va ser construïda en el S.XVIII, és de planta rectangular i es troba adossada a la casa de l'ermità. En ella se celebra la festa anual de sant Antoni de Pàdua a meitat de juny. Des de 1780 que es va fer el primer “porrat”, s’han anat celebrant intermitentment la festivitat de Sant Antoni amb una fira que dura tot el cap de setmana. Tradicionalment era una fira agrícola i és típic encara comprar torró i els famosos puros de caramel.

L'ermita de Sant Jaume es va construir en el segle XVI i sobre la porta principal podem veure un retaule de taulells amb la imatge del sant. L'interior és una sola nau d'estil gòtic voltada, i en el seu exterior hi ha un banc corregut. Aquesta ermita es troba als afores del nucli urbà i el seu accés es pot realitzar a peu o amb cotxe. L'entorn que envolta aquesta ermita és d'una gran bellesa natural i cultural ja que podem trobar una font de la qual emana aigua fresca natural a l'ombra de pins i carrasques. A més, el lloc compta amb infraestructures bàsiques perquè el visitant puga gaudir d'aquest lloc. La seua festivitat es l'1 de maig.

Antiga mesquita àrab, data del s.XIII i va ser la primera església que es va construir en la Vila. A la façana es pot contemplar l’espadanya amb arc gòtic, construïda en pedra i argamassa. Està enclavada en un angle del carrer formant cantó com un hastial de la casa veïna. És de planta quadrada i lluïx com a decoració una motlura denticulada i rosetons i dibuixos barrocs en el cel ras. En les parets, al·legories de la Verge i el Xiquet, la Mare de Déu del Carme, la Dolorosa i el Sagrat Cor. L’Altar Major està presidit per un retaule barroc amb columnes salomòniques. En el centre del retaule es pot llegir la següent inscripció: “Charitas me fecit. Any 1728 “. En la paret de l’esquerra, penja un oli que representa la Crucifixió, i a un costat i a l’altre Sant Eloi i Santa Bàrbara. La festa de l’ermita se celebra el 23 i 24 de juny.

Aquesta ermita seria la menys antiga de totes les de la localitat de Bocairent ja que es tracta d'una construcció de finals del XIX i principis del XX i està adossada a una casa d'estil senyorial. Els seus voltants ens faran gaudir de la seua impressionant bellesa natural, amb una font d'aigua cristal·lina acompanyada del xop centenari que la protegeix. Prop d'aquesta ermita, seguint una senda, trobarem un safareig on les dones de les masies pròximes anaven a llavar i a parlar dels seus temes. Festivitat: 3 de desembre

Aquesta ermita va ser construïda en el segle XVI i consta de tres edificis: l'hostal, que va ser un antic convent, la casa del capellà i l'església d'estil gòtic, amb el campanar adossat. En la seua façana, podem trobar el dibuix d'un rellotge de sol i un pantocràtor de pedra. Aquesta ermita, a més, és la utilitzada pels bocairentins per a realitzar alguns actes de les festes en honor a Sant Blai. Es troba als afores del municipi, al final d'un empinat viacrucis.

Aquesta ermita va ser edificada després de la reconquesta per les tropes de Jaume I en 1245, les quals, seguint el costum, van construir l'ermita damunt del portal d'accés a la vila, perquè tot aquell que accedira per aquesta entrada, estiguera protegit per la verge. El portal és el conegut com a Porxo de la Mare de Déu d’Agost o de l'Almaguer. En la façana de l'ermita, hi ha un retaule de la verge. L'ermita està rematada per una espadanya massissa amb campana i una senzilla creu de ferro forjat. La seua festivitat és el 15 d'agost.