Ermita Mare de Déu dels Desemparats

Encara que es desconeix la data exacta de la seua construcció, hi ha una inscripció que indica que va ser reformada l'any 1802. L'ermita forma part del segon pis d'una casa a causa del fort desnivell del sòl. La façana de l'ermita està rematada per una espadanya amb campana de planta quadrada i presidida per la imatge de la verge. El segon diumenge de maig se celebra la seua festivitat, on es canten els antics gojos dedicats a la nostra Senyora dels Desemparats.   [gallery link="file" size="galeria" ids="6661,6660,6659,6658,6662"]

Església Parroquial Nostra Senyora de l’Asumpció

Aquesta església està construïda sobre l'antic castell àrab de Bekiren, i consagrada en 1516. Va ser realitzada originàriament en estil gòtic i adaptada posteriorment als gustos barrocs de l'època. En ella es reuneixen les principals característiques de l'art valencià, des del gòtic fins al segle XIX. [gallery size="galeria" ids="6627,6630,6629,6628"]

Santuari de Maria Auxiliadora

Va ser construït en 1931 segons el projecte de Joaquín Aracil Aznar. Aquest temple pertany al Col·legi Salesià de Sant Vicent Ferrer, i les seues capelles laterals estan decorades amb excel·lents murals pictòrics que representen temes locals relacionats amb Sant Jordi i la Festa de Moros i Cristians, la Indústria, Sant Joan Bosco, etc., obra dels pintors Ramón Castañer Segura i David Pastor Corbí.

Església del Sant Sepulcre

En 1595 el Patriarca Juan de Ribera va col·locar la primera pedra d'aquesta església i va beneir l'àrea del nou temple, que es va erigir en el lloc on es trobava la capella oberta al culte on es van trobar les Sagrades Formes sostretes del temple parroquial d'Alcoi, en 1568. La portada d'aquest temple és d'estil neoclàssic, i el seu interior ha experimentat diverses reformes, l'última en 1917. Es conserven diferents relíquies i la imatge del Xiquet Jesús del Miracle. En 1596, l'Arquebisbe de València Juan de Ribera, va establir l'ordre de les Agustines Descalces i va fundar aquest convent. Actualment les monges Carmelites Missatgeres de l'Esperit Sant cuiden d'aquest monestir i de l'església del Sant Sepulcre, edificada per a commemorar el “Robatori i Troballa de les Sagrades Formes” esdevingut en 1568 en el solar que ocupa actualment l'església. La façana lateral, d'estil barroc regionalista, va ser projectada per Vicente Valls Gadea en 1925.

Església de Santa Maria Alcoi

El temple es va construir a mitjan segle XVIII, d'estil barroc, i va ser destruït durant la Guerra Civil. Sobre el mateix solar es reedificà aquesta nova església, d'estil classicista, entre els anys 1940 i 1954. En la Capella de la Comunió es conserva una taula gòtica amb la iconografia de la Verge de Gràcia, atribuïda a Jacomart, i també es custodien en les dependències parroquials pintures de Cristóbal Llorens. El mural que decora la volta de l'altar major és obra del pintor alcoià Ramón Castañer.

Església de Sant Jordi

Dedicat al patró de la ciutat, l'actual temple es va beneir el 1921. Edificació de caràcter historicista neorrománic, amb una cuidada decoració interior d'estil neobizantí. Projecte de l'arquitecte Timoteo Briet (1913), en què va intervenir també Vicente Valls Gadea. L'absis del temple està decorat per un gran mural pictòric, obra de F. Cabrera Cantó, que representa la mítica intervenció de Sant Jordi en auxili dels alcoians, en 1276, en ocasió de ser atacada la vila d'Alcoi per tropes musulmanes. En aquesta iconografia es resumeix la fe i la tradició d'un poble que honra al seu patró Sant Jordi amb l'anual Festa de Moros i Cristians.

Església de Sant Maure i Sant Francesc

Temple reedificat a partir de l'any 1948 segons projecte de l'enginyer César Cort Botí, de línia classicista, que va substituir a la primitiva església, d'estil barroc, que va ser derrocada durant la contesa civil armada de 1936-1939. En el seu interior es poden admirar alguns llenços del pintor alcoià Francisco Laporta. En unes dependències annexes hi ha el Museu Parroquial en el qual s'exhibeixen diferents objectes i imatges d'art religiós.

Capella de Sant Miquel

Capella dedicada al patró del gremi tèxtil, construïda en 1790 i ampliada en 1875 per José Moltó Valor. Es tracta d'un edifici singular que pertany a l'agrupació empresarial Tèxtil Alcoiana. La cúpula de la capella és d'estil rococó, i en ella es representa als sants patrons i protectors d'Alcoi, així com els oficis de major rellevància de l'època. [gallery link="file" size="galeria" ids="6606,6605,6604"]

Ermita de Sant Jordi de Banyeres

Situada al carrer del mateix nom. La seua construcció es va realitzar sobre l'antic cementeri de la localitat. En 1984 es van dur a terme les corresponents gestions per a procedir a la recuperació de l'ermita, la qual es trobava en el Molí Sol. Es va desmuntar pedra a pedra i es va traslladar a la seua actual ubicació, al carrer Sant Jordi. El seu estil arquitectònic és el neogòtic, la planta és de nau única i rectangular amb un absis al fons amb dues vidrieres, els motius de les quals tracten el tema de Sant Jordi, Banyeres i la festa. Es tracta d'un edifici aïllat, realitzat en pedres de carreus, teulada a dues aigües d'acusada pendent, cobert amb pissarra. La façana, es troba orientada cap al nord, s'emmarca en dues pilastres amb capitells i pinacles situats a les cantonades. [gallery link="file" size="medium" ids="6716,6717,6718,6719,6720,6721,6722"]

Ermita del Sant Crist de Banyeres

És d'estil neo-gòtic i la seua actual construcció data de principis del s. XX, sent obra de l'arquitecte Timoteo Briet. Es tracta d'un edifici exempt, amb l'habitatge de l'ermità adossat a la seua esquena. La construcció és de maçoneria i la teulada, a dos vessants, està realitzat amb plaques de pissarra. La façana correspon a l'estil neogòtic, emmarcada amb dos contraforts oblics a les cantonades, es divideix en vertical en dos cossos separats per una imposta. La porta, està emmarcada per diverses arquivoltes amb arc apuntat. Sobre elles una imposta, igualment apuntada que es remata amb una creu. De camí a aquesta ermita ens trobem amb el Viacrucis. Tots els divendres de Quaresma té lloc aquesta pràctica religiosa, celebrant-se després missa estacional en l'ermita. Aquesta ermita té gran importància en la Setmana Santa. Després el 25 d'abril, últim dia de les festes de Moros i Cristians, s'esmorza i es proclamen els capitals de cada comparsa de l'any pròxim.