El museu Parroquial de Bocairent és una de les millors col·leccions d'art sacre de la Comunitat Valenciana, amb obres de Joan de Joanes, Joaquin Sorolla, el Mestre de Borbotó, Ribalta, Segrelles, Mariano Benlliure, Cristòfol Llorenç, Blas Silvestre, entre altres. És un autèntic plaer per als amants de l'art, on trobaran mostres d'orfebreria, tèxtil, ceràmica, pintura, escultura… en un museu que ha sigut remodelat per la Fundació La Llum de les Imatges de la Comunitat Valenciana.
Aquest museu exposa l'ofici de l'espardenyer, que va tenir la seua màxima expansió a principis del S.XX. El museu compta amb un documental que ens narra tot el procés, amb l'aportació d'antics artesans. És molt interessant la reproducció d'un taller d'espardenyes que es troba a la planta superior.
Situat en l'edifici principal del parc de Vila Rosario i inaugurat en 1997, mostra la història i la tradició paperera del municipi, així com l'origen del paper o les matèries primeres, entre uns altres. Igualment, les exposicions temporals desperten l'interès dels visitants, especialment la del concurs de vestits de paper convocat cada dos anys al voltant del 13 de desembre, festivitat de santa Lucía, patrona dels paperers. El Museu Valencià del Paper és també un museu viu i en aquest sentit es realitzen demostracions amb l'elaboració manual de paper, projecció de documentals, edició d'obres de tema paperer, exposicions, tallers...
La tradició dels panells religiosos arranca a mitjans del segle XVIII i, des de llavors, esdevé en un costum permanent a Muro i ben vigent actualment.Testimonis del patrimoni cultural immaterial i material de la localitat, es troben tant a llocs públics com privats i s’acompanyen d’embelliments que arriben a ser de gran complexitat en alguns casos. La seua finalitat era promoure la devoció dels qui els contemplaven així com la sacralització d’un espai o la protecció d’un personatge celestial. En la nostra visita descobrirem exemples abundants de taulells devocionals presents tot el nucli urbà de Muro. La Mare de Déu dels Desemparats és l'advocació mariana que compta amb més representació als taulellets de L'Alcoià i El Comtat. De fet, són catalogats un total de 53. D'aquest taulellet en concret, el més curiós és la llegenda escrita en la part inferior: "A últims del s.XVIII l'il·lustre advocat D.José Senabre Vilaplana va ser segrestat pels malfactors i va demanar auxili a la Mare de Déu dels Desemparats".
La Casa del Palau de la Senyoria és un edifici renaixentista que utilitza de forma prioritària la rajola. A la façana destaquen elegants balcons amb ceràmica valenciana que l’embelleixen. Actualment, la plaça del Palau continua sent molt important per a la localitat. Presenta una forma quadrada que ocupa un dels seus costats la casa dels Alonso, família molt important des del segle XVII com ho acredita l’escut que presideix la seua façana. Cada mes de juny, coincidint amb l’inici de l’estiu i la festivitat del Corpus, els veïns guarneixen el carrer i la plaça, i es ballen al ritme de dolçaina i tabalet les “danses de palau”. Possiblement des del segle XVII, aquesta festa ja se celebrara coincidint amb l’època de la sega del blat, moment en què els vassalls aportaven part de les seues collites al senyor del lloc. Aquesta Festa de la dansada comença a celebrar-se la setmana anterior, anant els balladors cada dia a un carrer diferent del poble, fins a concloure a la plaça del Palau on es ballen jotes, fandangos i folies tradicionals. Actual seu de la Microviña i propietat privada pel que s'obrirà sota demanda o en certes ocasions.
La façana es disposa en tres paràmetres: dos laterals totalment llisos i el central, constituït per la portada. Aquesta es troba molt lleugerament destacada sobre els paràmetres laterals i s’organitza en dos cossos separats per una cornisa i rematats per un frontó triangular totalment llis. Als extrems del frontó s’alcen dos campanars de cadireta, un petit mur recorre la part superior del frontó i dalt la seua cúspide s’alça una creu. Si alguna cosa cal destacar d’aquesta portada és la seua extrema senzillesa. Solament dues pilastres encaixades flanquegen la porta rectangular que està molt lleugerament remarcada per una motllura.
El temple, que és d’estil neoclàssic, té planta rectangular. Presenta tres naus de tres trams, i la central és de doble amplària. El creuer no sobreeix en planta i dóna accés al presbiteri i a les dues sagristies. Destaca la cúpula de mitja taronja sobre el creuer, coberta de teula blava. El presbiteri i les capelles de les naus laterals es cobreixen mitjançant cúpules amb petxines. La nau central i els trams laterals del creuer es cobreixen amb voltes de canó.
A l’interior grossos pilars constitueixen el suport del sistema de cobriment. Adossades a aquests pilars es disposen pilastres d’ordre compost. La cúpula, que cobreix el centre del creuer i no presenta llanterna, se sosté sobre petxines i constitueix l’element unificador del temple. La volta de la nau central presenta arcs faixons acanalats que assenyalen els distints trams. Com a elements interns del temple, cal destacar el cor que s’alça als peus de l’església i les portes d’accés a les sagristies, tant des del presbiteri com des del creuer.
La generalització de l'ús del vapor va propiciar una sèrie de canvis en la fisionomia del paisatge industrial a les nostres comarques, amb la construcció de ximenies de considerable altura durant el segle XIX i principis del XX. Les noves tecnologies requerien de l'aprovisionament de carbó no gaire abundant en l'Alcoià-Comtat; motiu pel qual la companyia Railway and Harbour Company Limited va construir l'any 1893 la línia de tren Alcoi-Gandia per a donar eixida als productes de l'interior del nord de la província d'Alacant i aprovisionar-la de carbó. A Muro, als voltants de l'estació i moll d'aquesta línia ferroviària van proliferar noves instal·lacions fabrils. Entre elles es trobaven Cartonajes Matarredona, des de l'any 1921, i la orujera Aceitera San Jorge, des de l'any 1955. La ximeneia que presideix la plaça és l'únic testimoniatge que es conserva de l'antiga orujera Mariano Miquel CIA de l'any 1921. Presenta una forma pentagonal de fàbrica de rajola amb decoració de línies longitudinals. Aquest tipus de ximeneies afavorien el tir de les calderes de vapor i, al mateix temps, evaquaven els fums. La seua construcció estava realitzada per obrers especialitzats i arribaven a superar els 27 metres d'altura.
El primer que trobem en acostar-nos a Muro és l'ermita de Sant Antoni, la seua emblemàtica i nítida silueta rep al viatger. És de xicotetes i harmòniques proporcions. Tan sols uns pocs escalons ens introdueixen en un pòrtic de senzilles arcades que donen pas a un recinte de planta rectangular amb 4 capelles a banda i banda que fan de contrafort amb els arcs de la nau central, i en elles estan representats els sants en ceràmica valenciana emmarcats amb una sanefa. L'altar major el presideixen les imatges de sant Antoni Abat i sant Antoni de Pàdua. Avui dia l'ermita està oberta al culte, se celebra missa vespertina els dies festius d'estiu i els dimarts a la vesprada és visitada per molts devots.
Visita imprescindible a Bocairent és la de passejar pel seu barri antic, declarat conjunt històric-artístic. Compta amb un peculiar traçat de carrers, al més pur estil àrab, amb pujades i baixades, escales, voltes, placetes, carrers sense eixida… Un passeig pels seus empinats i tranquils carrers ens descobrirà racons fantàstics. Existeix una ruta senyalitzada que ens portarà pels extramurs del nucli antic i que, a més, ens permetrà contemplar de prop les cases que s'assenten sobre la vora del barranc. [gallery link="file" size="galeria" ids="7265,7267,7268,7269,7276,7278"]
Les Covetes del Colomer acullen el centre d'interpretació de les Covetes dels Moros. És un espai d'informació i divulgació sobre el conjunt de coves-finestra de la capçalera del riu Clariano, la zona on més abunden aquestes estructures. L'espai és accessible per a tots els públics i també dona accés al Pouet de Sant Vicent. [gallery link="file" size="medium" ids="6679,6680,6681,6682"]