Dedicat a la cerca, conservació i difusió de la paleontologia de vertebrats i humana. A l'entrada podrem veure un mural sobre l'evolució humana i un àudio que donen la benvinguda a aquest espai. En el seu interior trobarem recreacions de l'evolució de l'home fins als nostres dies, dinosaures a escala i una gran exposició de fòssils.
Aquest museu acull en el seu interior una col·lecció etnogràfica estructurada en tres apartats fonamentals: el tèxtil (amb telers manuals, maquinària i documentació), el camp i la muntanya (espai dedicat als oficis i costums de l'agricultura, les masies), i usos i costums de Bocairent. El museu mostra a més exposicions temporals i exhibicions d'artesania local.
En aquest espai podrem trobar una exposició permanent de les obres cedides a Bocairent del pintor Antonio Ferri. En aquest museu el visitant podrà descobrir tots els registres que li pertanyen, des de les trames i superfícies monocromàtiques de les seues obres abstractes, fins als figuratius que ens retrotrauen a la pintura del Quattrocento.
La festa de Moros i Cristians és part consubstancial de Bocairent i per açò aquest museu repassa les seues claus. Arreplega una mostra d'indumentària, programes de festes, partitures, etc, de les nou comparses existents i presenta un recorregut per la història d'una de les festes més antigues de moros i cristians, amb il·lustracions gràfiques i material didàctic. La Festa està composta per nou comparses: Espanyoletos, Granaders, Contrabandistes, Terç de Suavos, Estudiants, Moros Vells, Marrocs, Moros Marins i Mosqueters. La trilogia festera és la comuna a tots els pobles que participen de la tradició dels Moros i Cristians: El primer dia, Entrada de Moros i Cristians; el segon està dedicat a la festa religiosa del Patró, amb missa votiva i processó; el dia de les Ambaixades, amb trets de trabucs. I un quart dia més amb missa d'acció de gràcies al Santuari del Sant Crist i representació de la “Despulla del Moro”. La Festa té el seu pròleg la vespra de l'Entrada, la Nit de Caixes, amb la desfilada de fanalets i redoblament de tambors, per a rememorar la proclamació de Sant Blai com a Patró de la Vila.
El Museu Arqueològic Municipal “Vicent Casanova” el trobarem en un edifici annex a l'església Parroquial. Va ser inaugurat en 1970 i en el seu interior existeix una bona col·lecció d'objectes representatius d'una llarga etapa històrica que va des del Paleolític superior fins a l'Edat mitjana. La major part dels elements han sigut trobats en els jaciments del terme però la major part correspon a la Cova de la Sarsa (situada en la Serra de Mariola), un dels jaciments més importants del Neolític de tot el Mediterrani. També s'exposa la rèplica del Lleó Ibèric de Bocairent, del segle V-VI AC i una maqueta de l'interior dels Covetes dels Moros. [gallery link="file" size="galeria" ids="8131,8130,8129"]
El Museu Fester de Banyeres de Mariola es troba situat en la torre de l'homenatge del castell, una de les moltes que els almohades van alçar en la primera meitat del segle XIII. El Castell s'alça a una altitud de 830 metres i va ser construït entre els segles XII i XIII. El Museu fester situat en el seu interior permet descobrir la singularitat de les festes de Moros i Cristians de la població mitjançant una sèrie de panells explicatius. A més, la primera sala, al costat de l'aljub, exposa els vestits oficials de cada comparsa.
El Museu Arqueològic de la Torre de Font Bona a Banyeres de Mariola mostra una col·lecció de restes arqueològiques que van des del Paleolític fins a l'edat moderna. Està situat en una torre del segle XV. El seu interior està estructurat en quatre plantes. En la planta baixa es poden conèixer més dades sobre la torre, la seua excavació i restauració, així com alguns dels materials arqueològics trobats en la mateixa. La primera planta està destinada als estudis prehistòrics de Banyeres de Mariola; les excavacions i prospeccions dutes a terme en les nombroses coves d'enterrament de la zona han format la interessant col·lecció d'indústria lítica i adorns que arreplega les vitrines. En la segona planta s'arrepleguen els vestigis d'època ibèrica, romana, islàmica i cristiana, destacant els objectes d'ús quotidià rescatats en el jaciment islàmic de Serrella. La tercera planta acull exposicions temporals, així com informació sobre els jaciments arqueològics de Banyeres de Mariola, i sobre el matacán de la torre, al que s'accedeix des d'aquesta mateixa sala per una escala. Informació per a visitar el museu.
El castell de Banyeres està situat a 830 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Data dels segles XII-XIII. Model constructiu almohade de planta poligonal i rematat per una torre de grans dimensions. La primera notícia del castell és el 13 d'octubre de 1249, quan el rei Jaume I, concedeix el castell i Vila de Banyeres a Jaufrido de Loaysa i a la seua esposa Jacometa. Després de Loaysa, diversos senyors ostenten el domini sobre el castell i la ciutat, sent l'últim Jaime d’Artés, qui la vendria a Bocairent en 1446. El castell porta una vida anònima, sense cap fet destacat que l'esmente, tant durant la dependència de Bocairent, com des de la recobrada independència en 1628 i tota la resta del S. XVII. Durant la Guerra de Successió, que té lloc en 1705, el castell i la població van suportar els atacs de les tropes de l'arxiduc. La fidelitat mostrada a Felip V en aquesta guerra es va veure recompensada amb el títol de vila noble, fidel, lleial i real, que actualment apareix en l'escut del municipi. Una possible reconstrucció del castell tindria lloc el 1803, a tenor de la data esculpida en una pedra de cadirat situat en l'accés de l'estança gran voltada. En la segona meitat del S.XIX s'accelera la seua ruïna i així es demoleixen dues parets. Actualment, l'estat del castell és fruit d'una restauració, realitzada en les dècades setanta i huitanta. Dins del castell trobarem aquestes estances: - Torre de l'homenatge - Pati d'Armes - Aljub - Sala Museu Fester [gallery link="file" size="galeria" ids="6533,6534,6535,6537,6538,6539,6540,6541,6536"]
Es troba en la part nord del Barri Medieval. Es va utilitzar com a depòsit de neu, com moltes altres oposades en la Serra de Mariola. A través d'una galeria subterrània excavada en la roca s'accedeix al recinte circular on s'emmagatzemava el gel. Actualment, en el seu interior s'exposen 6 panells il·lustratius amb la història del gel i la neu des dels seus inicis fins als nostres dies, així com un pla situacional de totes les geleres existents en la zona. [gallery size="galeria" ids="6687,6686,6685,6684"]
El Museu Viu de l'Oli de Muro està instal·lat a l'Ajuntament i va ser inaugurat a principis de 2003. La seua primera presentació al públic en general no solament va ser la mostra d'un recinte recentment rehabilitat que albergava peces que van ser usades per a produir oli. En aquesta ocasió va reviure tot un mètode abandonat des de feia diverses dècades per a elaborar aquest producte. Durant el segle XIX, les almàsseres van deixar de ser una regalia del senyor després de la pujada d'una nova classe social, la burgesia. El constant endeutament dels senyors feudals amb els burgesos adinerats i el creixement demogràfic dificultava el manteniment d'aquestes regalies. A partir d'ara, els terratinents exploten les terres lliure i directament, orientant la producció a aquells productes més rendibles, entre els quals es troba la vinya i l'olivera, en els quals s'introdueixen noves tècniques gràcies a la industrialització. L'abolició dels drets feudals sobre almàsseres o molins va motivar la proliferació d'almàsseres durant el segle XIX, moltes de les quals van perdurar fins a mitjan segle XX. A Muro, durant aquest període es van arribar a crear un total de 12 almàsseres urbanes i 6 en les masies. En l'exposició actualment situada en les dependències municipals es mostren tots els elements propis d'una “almàssera de sang” característica de finals del segle XIX, propietat d'una de les grans famílies de terratinents de Muro. La mostra la completen altres objectes de caràcter etnològic que formen part dels fons museístics. Informació per a visitar el museu.