Cava de la Pedrera

Enclavada en la Serra d'Agullent trobem la Cava de la Pedrera. Un depòsit de neu de planta circular d'aproximadament 8 metres de diàmetre excavat en la roca. La senda cap a aquesta cava ha sigut condicionada no fa molt així que l'arribada al lloc resulta molt més fàcil.

Cava del Buitre

Està a l'abric d'un xicotet tàlveg direcció ponent, de les caves Gran i de l'Habitació. És una de les millors conservades i presenta una edificació semblant a la cava de l'Habitació coincidint segurament amb la seua data de construcció. És un pou amb forma circular, d'un diàmetre interior de 8 metres i una profunditat de 6 i 7 metres. La cúpula es conserva en perfecte estat, apreciant-se les marques de les canyes que revestien la cimbra.

Cava de l’habitació

Pròxima a la cava Gran; es troba en la vora superior d'un vessant. Es conserva el pou circular amb una profunditat de 10 metres. Presenta tres finestres o obertures superiors i el seu diàmetre interior és de 7 metres. Manté, en part, la cúpula semiesfèrica de 30 cm de grossària que, igual que la resta de la construcció és de maçoneria. L'accés de la boca està situat al NE de la cava en un nivell inferior. La data de construcció correspondria al S.XVII.

Cava Gran d’Agres

El pou de neu o Cava Gran és l'emblema del Parc Natural de la Serra Mariola, mal anomenat Cava Arquejada. Se situa en ple parc natural dins del terme municipal d'Agres i data del segle XV. És una de caves més grans i és la que té millor estat de conservació. A més, és el primer museu a l'aire lliure a la província i la seua entrada és lliure. Té unes dimensions de 14’90 m. de diàmetre, 12 m. de profunditat, 1.960 m3 de capacitat i es va mantenir en ús fins a 1906. [gallery link="file" size="medium" ids="6810,6811,6812,6813,6814,6815,6816,6817,6819,6820,6821,6822"]

Riu Agres

Aquest riu té una longitud de 12 km. i és un corrent d'aigua de poc cabal. Naix en el terme municipal d'Agres, recorre la seua vall, travessa els municipis de Muro d'Alcoi i Alcosser de Planes i desemboca en el riu Serpis. Tota una bellesa natural que el visitant no es pot perdre.

Jaciment Arqueològic de la Cova Beneito

El jaciment es tracta d'un abric/cova que s'obri al barranc del Cotet de Muro. Actualment ha quedat reduïda a una xicoteta covatxa formada per dues diàclasis afectades posteriorment per diversos processos càrstics. En origen constituiria un gran abric com evidencien les restes de la visera i els blocs despresos al seu voltant. La Cova Beneito va ser descoberta per E. Cortell en la dècada dels anys setanta. Les campanyes d'excavació arqueològica ordinària es van dur a terme de forma continuada des de l'any 1980 fins a 1990, sota la direcció científica de Guillermo Iturbe. Els treballs de camp van ser represos l'any 1993 i 1994, interromputs per problemes de seguretat a l'interior de la cova fins a l'any 1999, moment en el qual l'Ajuntament de Muro s’han carregui del projecte sota la direcció científica d'Elisa Doménech. L'any 2001 s'obri un sondeig en l'exterior de l'abric per a comprovar l'extensió real de la superfície d'ocupació. Els resultats han demostrat l'existència d'una àrea d'ocupació important. Les excavacions i les investigacions continuen any rere any gràcies a les aportacions d'un ampli equip interdisciplinari format per arqueòlegs, geòlegs, paleontòlegs i col·laboradors. Durant més de vint anys, els diversos estudis interdisciplinaris han contribuït a la reconstrucció del modus vivendi de l'home de neandertal i de l'home modern. Els diferents tàxons pol·línics evidencien canvis paisatgístics als voltants de la cova; les anàlisis zooarqueològiques mostren l'existència de zones boscoses ocupades per ramats de cérvols o de valls amb cavalls pasturant. La desaparició dels neandertals és un tema encara debatut en l'àmbit científic, en el qual tenen un paper important els resultats que es puguen obtenir en la Cova Beneito. El caràcter únic de la seua seqüència cronològica i cultural en tot el llevant i sud de l'estat espanyol converteixen al jaciment en un referent en tots els treballs científics i divulgatius. La difusió dels treballs realitzats en la Cova Beneito es poden resumir en tres àmbits territorials:

  1. Difusió en l'àmbit autonòmic. Des de l'any 1982, amb la publicació dels resultats preliminars del sondeig interior en la revista del Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de València fins a la divulgació científica de la investigació interdisciplinària en diverses revistes, congressos, col·loquis, etc.
  2. Difusió en l'àmbit nacional. En tot el territori de l'Estat Espanyol és freqüent la cita de la Cova Beneito en articles i monografies com un referent del trànsit del Paleolític Mitjà al Superior.
  3. Difusió en l'àmbit internacional. A partir de l'any 1996, com a conseqüència de la repercussió dels estudis preliminars aportats, el jaciment comença a interessar als fòrums internacionals (Forli-Itàlia, Lieja-Bèlgica, etc), així com s'ha comptat amb la visita de prestigiosos investigadors.

Riu Vinalopó

En el terme de Bocairent, però més a prop del nucli de Banyeres de Mariola naix el riu Vinalopó. La Font de la Coveta és el lloc oficial marcat com al punt del naixement, encara que les aigües provenen d'un poc més amunt. El riu Vinalopó és un xicotet riu que flueix per la zona interior de la província d'Alacant fins a desembocar a Santa Pola.

Riu Clarià

El riu Clarià es forma a Bocairent i té una longitud de 40 km., pertany a la conca hidrogràfica del Xúquer i desemboca en el riu Albaida. El seu recorregut passa per Ontinyent on forma el paratge del Pou Clar; des d'allí es dirigeix cap a Aielo de Malferit fins a arribar a Montaverner on conflueix amb el riu Albaida, afluent del Xúquer. La força del riu ha sigut clau per al desenvolupament agrícola i industrial de Bocairent. En el transcurs de la història, s'han utilitzat complexos sistemes de reg, des dels dissenyats pels àrabs fins a arribar, en l'època contemporània, a la maquinària industrial.

Parc Natural Carrascar de la Font Roja

El Parc Natural del Carrascar de la Font Roja se situa entre els termes municipals d'Alcoi i Ibi. En ell encara podem observar les empremtes de les activitats que l'home va desenvolupar aprofitant els recursos naturals. Exemple d'això serien les carboneres per a la producció de carbó vegetal, els antics forns de calç, l'explotació de les terres cultivades sobre les faldes de la muntanya, les masies o els pous de neu. A la Font Roja es pot acampar si se sol·licita el permís adequat (Espai Jove Alcoi: 965 537 1419. A més, les rutes senderistes estan molt ben senyalitzades. Però, en tractar-se d'una àrea protegida, no es pot circular amb bicicleta.   [gallery link="file" size="galeria" ids="6782,6781,6780,6779,6778,6777,6776,6775,6774,6772,6771,6770,6769,6768,6767,6766,6765,6764,6763,6762,6761,6773"]

Font de Carbonell

És una font que serveix com a paratge i lloc de pas de diferents excursions.   [gallery size="galeria" link="file" ids="6895,6894,6893,6892,6891,6890"]