Archives

Tenen lloc el primer cap de setmana del mes de setembre. Amb les festes en honor a la Relíquia de Sant Jordi es commemora l'arribada de les venerades restes del patró a la població. En aquests dies són una oportunitat perfecta per a tornar a reviure la màgia de les Festes de Moros i Cristians. Els actes comencen divendres a la vesprada amb l'organització de jocs infantils i una desfilada en el qual participen tots els xiquets de la localitat. El dissabte, el volteig general de campanes anuncia que la localitat està de festa i, a la vesprada, se celebra la la Entrada, finalitzant el dia amb la cercavila a mitjanit. El diumenge, el dia de la Relíquia es realitza la Diana, l'esmorzar en les diferents comparses mores i cristianes i la Solemne Missa Major. A la vesprada la desfilada infantil i la processó i a mitjanit el castell de focs artificials que dóna per clausurada la festa. Sens dubte, una bona oportunitat per a conèixer les festes de Moros i Cristians, per als quals no puguen acostar-se en els seus dies grans durant el mes d'abril.

Maria Magdalena és, al costat de Sant Jordi, patrona de Banyeres de Mariola i té el seu lloc de culte en una antiga ermita d'estil gòtic situada a la part alta del municipi. En honor seu, els veïns d'aquesta localitat celebren nombrosos festejos al llarg de tot el mes de juliol. Una àmplia agenda d'activitats en la qual podràs trobar des de trobades de boixets, a supertrack, el festival de bandes de Santa Maria Magdalena, cinema a l'aire lliure, circuits amb bicicleta … No us podeu perdre la seua fira i mercat medieval. Una ofrena floral i la pujada en processó de la patrona a la seua ermita tanquen les celebracions a la fi de juliol. I com a colofó, el popular correfoc plena de festa i llum els carrers de Banyeres.

Durant el mes de juliol Banyeres de Mariola celebra les seues festes en honor a Santa Maria Magdalena. Entre els seus nombrosos actes i activitats, la Fira i Mercat Medieval són un dels majors atractius amb els podem gaudir durant aquests dies. Es tracta d'una fira que se celebra des de molt antic i que reunia nombrosos mercaders que proveïen a la població de tota classe d'articles.

La localitat d'Agres celebra anualment aquesta tradicional i irreverent festivitat en la qual els carrers del poble i la seua autoritat són preses per la població durant quatre dies. Han sigut declarades Festes d'Interès Turístic Local per la Generalitat. Basades en una tradició medieval, per la qual la gent del poble quan s'acostava la Quaresma, prenia durant 40 hores l'autoritat del poble i feien el que els venia en gana, sense cap mena de prohibició. Segons sembla ser, els senyors del poble marcaven el seu territori amb els arbres i la gent el que solia fer en aquesta festa era tallar un d'aquests arbres al senyor perquè no poguera determinar el seu territori. Tot això va anar derivant en una festa pagana que avui dia encara es conserva. Pot ser la festa més antiga que es coneix a Agres. Es realitzen el cap de setmana anterior al dimecres de cendra.

A l'abril del 22 al 25 se celebren les festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi, declarades d'interès turístic Nacional. Durant els quatre dies, els actes que se celebren són molt diversos. El dia 22 d'Abril té lloc al matí la desfilada i ofrena de bandes de música que intervindran en les festes, i a la vesprada, l'Entrada, on totes les comparses desfilen al compàs de la música, revivint tots els sentiments que més els enorgulleixen. En finalitzar té lloc la retreta, recorregut informal per diversos carrers de la localitat, amb fanals fets pels propis festers, que acaben sent cremats en la plaça major. El dia 23, és el dia del patró, a primera hora del matí se celebra la diana, en la qual una esquadra de cada comparsa, desfila i concursa amb la resta pel primer premi. A mitjan matí, té lloc la missa en honor al patró Sant Jordi. A la vesprada, la desfilada infantil i la processó, que torna a ser motiu de reunió. En dia 24, es denomina dia “dels trons”, ja que té lloc, simbòlicament, la conquesta del castell pel bàndol moro i la posterior reconquesta dels cristians, amb solemnes ambaixades. A més, en finalitzar aquestes ambaixades, es representen unes altres de tipus humorístic, on de manera informal i graciosa parodien situacions actuals. Per a finalitzar l'últim dia, es dedica a l'homenatge i record dels quals ens han deixat. Partint del Morer, masia on va fer el seu solemne entrada la Relíquia de Sant Jordi en 1780, s'ascendeix disparant arcabussos fins al cementeri, on té lloc la celebració de la missa a l'aire lliure, és aquest un acte únic dins de les festes de moros i cristinos, on els banyerenses senten com ningú el record als seus éssers difunts més volguts. Finalitzada la mateixa, festers i no festers es reuneixen als voltants de l'ermita del Sant Crist, on, té lloc la proclamació i aixecament dels capitans de l'any pròxim. Al migdia, es descendeix disparant cap a la població, on, a la vesprada té lloc el trasllat de la xicoteta imatge de Sant Jordi, per cada comparsa, al domicili del nou capità. Tots aquests actes no serien el mateix sense la presència dels nostres visitants que observen amb especial atenció cadascun d'aquests actes que no deixa de ser especial i característic.

Les festes patronals d’Alfafara se celebren el 5, 6, 7 i 8 d’agost, tot coincidint amb els dies dels Sants a les quals fan honor; el patró, el Salvador, 6 d’agost; la divina Aurora, 7 d’agost; i a Sant Roc, 8 d’agost.

El dia de la Festivitat del Diví Salvador arranca abans del migdia amb una cercavila amenitzada per la Societat Instructiva Musical d’Alfafara que finalitza a les portes de l’Església de la Transfiguració del Senyor, on s’oferirà en honor al Diví Salvador la corresponent missa. A continuació, les campanes volten fins que té lloc l’espectacle pirotècnic en les Eres. Ben entrada la vesprada té lloc la Processó del Salvador, per a finalitzar amb missa i castell de focs artificials.

El dia de la festivitat de la Divina Aurora comença amb la tradicional i concorreguda despertà. Durant la vesprada, la Solemne missa a l’església deixa pas a la Processó de la Divina Aurora que recorre els carrers del poble i a continuació tenen lloc els tradicionals gojos a l’Aurora.

La Diana de Sant Roc té lloc a les portes del migdia, donant pas a la Solemne missa en honor al Sant patró amb posterior cercavila. A la posta del sol, la Processó de Sant Roc recorre els carrers del poble, per a finalitzar amb el tradicional cant dels gojos.

Després de la fi de festa té lloc la jornada de l’Aixavegó, en la qual se celebra un sopar en la plaça del poble  i una desfilada a càrrec de la banda musical local.

Diferents actes amenitzen la setmana prèvia als festius: danses populars, cercaviles, revetles, festes de disfresses, correfocs i diferents activitats culturals, destacant d’elles el Pregó des del balcó de l’ajuntament donant inici a la festa, tasca encomanada a personalitats polítiques i del món de la cultura.

Les festes en honor a la Mare de Déu del Castell se celebren el primer cap de setmana del mes de setembre, excepte en el cas que el dia 1 d'aqueix mes siga diumenge, en aquest cas passarien a celebrar-se el segon cap de setmana. ACTES

• ‘DIA DE LA VINGUDA’: Se celebra l'últim diumenge d'agost. Aqueix dia se celebra l'arribada de la Mare de Déu realitzant-se diferents actes religiosos.
• ‘DIA DEL FAROLET’: Se celebra el primer divendres del mes de setembre. Acte en què els xiquets són els protagonistes i amb què s'inicien oficialment les festes patronals.
• ‘DIA DEL PASTORET’: Se celebra el primer dissabte del mes de setembre. Acte més important en la festa durant el qual es recrea el miracle esdevingut al pastor Gaspar Tomás. A la vesprada se celebra la solemne processó pels carrers del poble.
• ‘DIA DE LA MARE DE DÉU D’AGRES: Se celebra el primer diumenge del mes de setembre. Durant el qual diversos oficis religiosos celebren el dia de la Verge.
• ‘DIA D’ACCIÓ DE GRÀCIES’: Finalització de les festes patronals. A les 12 se celebra la missa d'Acció de Gràcies a l'Església de Sant Miquel.

L'Agència Valenciana de Turisme ha atorgat la declaració d'Interès Turístic Local de la Comunitat Valenciana a les Festes de la Mare de Déu d'Agres. [gallery link="file" size="galeria" ids="1509,1507,1510,1511,1508"]

Són les segones en importància de la població. Aquestes festes, declarades en l’any 2019 bé d’interés cultural (BIC) per la Generalitat Valenciana giren al voltant de les danses que durant segles han sabut conservar els seus rituals, música i indumentària tradicional; però el que més les caracteritza és la seua popularitat. El preludi són les “dansetes” (a manera d'assaig que se celebren la setmana anterior al so del tabal i dolçaina). Comencen les festes amb la Cavalcada, la participació de les Clavariesses Major i Infantil amb les seues respectives Corts d'honor, els “Cabolos” (set cabolos que fan les delícies dels més quins) “el cuiner, el borni, la xiqueta, el negret, l'aragonès i el iaio“, que dirigits per el “mestre” dansen al so de la música, i al cessament, corren darrere de l'els intrèpids xiquets. Del 23 a 27 a les 23.00 h els balladors tenen una cita en la plaça de l'Ajuntament. Un dels ritus més arrelats és el començament de la “Dansà” que realitzarà la “Cap de Dansa” una dona casada, a excepció de la primera nit que correspondrà l'honor a la Clavariesa major. Tant el ritu del començament, els passos de ball, la indumentària i la música fan que aquestes danses siguen unes de les més singulars de la comarca de la Vall d'Albaida. Finalitzen les festes amb el dia de la festivitat de Sant Agustí amb missa, processó i ofrena de flors. [gallery link="file" size="galeria" ids="1487,1485,1483,1484"]

Si el que vols és festa i diversió, riure i passar-ho bé, has d'acostar-te al Carnestoltes de Muro.  Se celebra la setmana anterior a l'inici de la Quaresma. El carnestoltes de Muro es viu de manera intensa ja que és sinònim de bullici i diversió. Aquesta festa ha adquirit una gran popularitat en el municipi i en els seus voltants, sent ja un dels més importants de la província d'Alacant. El poble de Muro es transforma amb el carnestoltes que envolta de màgia tant a participants com al nombrós públic que acudeix des de diferents punts de la Comunitat fent que la desfilada siga una explosió de festa, alegria i color. Vols sumar-te a la festa? [gallery link="file" size="galeria" ids="1182,1181,1180"]

Muro sempre és una bona opció per a visitar en qualsevol època de l'any, però si tens previst passar-te durant el mes de maig no pots deixar de viure les seues Festes de Moros i Cristians, en honor a La nostra Senyora dels Desemparats, que es remunten a l'any 1822. Aquestes festes patronals se celebren cada any el segon cap de setmana de maig. Les comparses desfilen sumptuoses i alegres al ritme de pasdobles i marxes mores. Un espectacle que no pots perdre't! La festa està composta per dos bàndols, el bàndol moro i el bàndol cristià. El primer d'ells està compost per sis comparses o filaes: La Plana, els Moros del Rif, els Tariks, els Realistes, la Verda i els Marroks. I, respectivament, componen el bàndol cristià cinc comparses: la de la Mare de Déu, Maseros, Contrabandistes, Pirates, Arquers i Templaris. A més, descobriràs un poble acollidor que rep al turista amb les mans obertes i ho fa sentir part de les seues tradicions. El tercer cap de setmana de maig la festa es fa una altra vegada present en la localitat, per a acompanyar de forma massiva a la patrona, La nostra Senyora dels Desemparats, al seu domicili habital: l'ermita. L'any 1998 es va construir el castell de Festes de Moros i Cristians, on es troba la Junta de Festes i el Museu Fester. Una bona opció per a conèixer una de les tradicions més arrelades d'aquestes terres.