Ruta per l’arquitectura de l’aigua

L’abundant aigua que brolla per tots els vessants de la Mariola ha conduït les generacions successives de la zona a desenvolupar una gran varietat d’infraestructures per aprofitar-la al màxim. Així, un seguit de sèquies, moltes d’elles d’origen àrab, fa arribar el preuat líquid a cada racó on no arriba de forma natural per regar conreus, sense deixar de banda l’ampla xarxa de basses, com la de la cova de la Font d’Alfafara, que serveixen per emmagatzemar-la en temps d’abundància.

Una menció especial mereix el nombre de fonts distribuïdes tant pels nuclis urbans com pels afores. Els llavadors públics són una altra instal·lació freqüent a les localitats de la serra de Mariola.

Finalment, la força de rius i de rambles com el Clariano o el Vinalopó ha sigut històricament el motor de la indústria tèxtil i paperera de la zona. Així, al llarg dels seus llits es distribueixen tot tipus de molins que evoquen una època en la qual l’aigua constituïa l’única font d’energia que existia.