Aquest itinerari comença al Palau Comtal de Cocentaina, edifici d'estil gotic-renaixentista, construït sobre un antic edifici musulmà del s. XII. L'edifici gòtic es va construir per ordre de Roger de Llúria, primer senyor feudal de la vila, a la segona meitat del s. XII. A la segona meitat del s. XV, sent ja comtat, la família Corella, llavors propietària, va realitzar obres de reforma i ampliació de l'edifici. Aquest resulta de gran interés per la seua qualitat artística i arquitectònica, i hi destaca la capella de Sant Antoni Abad, la Sala Daurada, la torre del Paraigües i la Sala d'Ambaixadors; a més a més, a la planta baixa, s'ha adequat una sala gòtica on s'ubica la Biblioteca Pública Municipal. Iniciem la marxa per la plaça del Mercat, cercant els estrets carrerons de l'antic barri musulmà del Raval, que conserven l'encant d'un traçat de cases baixes i amuntegades, entramat laberíntic que imprimeix un caràcter molt particular a aquesta part de la població.
Continuem per la pujada a Santa Bàrbera, cap a l'empinada costera Fonda, què ens condueix en forta pendent, fins el baixador de la línia de ferrocarril Alcoi-València. Passarem pel costat de varies casetes, que van quedant a ma esquerra, i són substituïdes posteriorment per una vegetació constituïda principalment per pi blanc (Pinus halepensis), i alguns arbustos: cepell o petorrera (Erica multiflora), matapoll (Daphne gnidium) i aladern (Rhamnus alaternus), dispersos entre nombroses gramínies. Al mateix temps, a la nostra dreta, podem contemplar el majestuós Castell de Cocentaina, situat al cim de la coneguda com la penya Blanca, què ens serveix de referent al llarg de tot el camí. Arribats al baixador del tren, continuem uns 100 m fins assolir les escales que condueixen fins l'àrea recreativa de l'ermita de Santa Bàrbara (punt 1). Es tracta d'una construcció de tipus de conquesta de la segona meitat del s. III, la qual dóna nom a la zona recreativa adequada al seu voltant amb bancs, font i un parc infantil, tot en un paratge molt freqüentat per la gent de la zona, ideal per a l'esbarjo i envoltat d'una frondosa pinada.
Continuarem novament per carretera, encara que l'abandonarem en breu per a prendre una senda a la nostra dreta, molt pròxima a una torre d'electricitat. Aquesta senda, protegida amb barana de fusta en alguns trams, zigzagueja pel vessant per a guanyar el pendent sense esforç. La senda enllaça amb amb un camí de pedra que transcorre pel marge d'un conreu de secà, amb oliveres i ametlers fonamentalment, què es repeteix al llarg de tot l'itinerari, guanyant terreny a la muntanya en una pràctica heretada dels àrabs. Després el camí es bifurca, i evitant prendre el ramal de la dreta (que condueix a una propietat particular), continuarem per l'esquerre fins a trobar-nos, novament a l'esquerra, l'inici d'una senda que prenem, endinsant-nos en una zona on la vegetació es fa més densa. Hi ha exemplars joves de pi blanc (Pinus halepensis) i un boscam compost per ...
La Via Verda del Xixarra recorre el traçat per on circulava la línia de ferrocarril de via estreta Iecla-Villena-Alcoi, conegut com el tren “Xixarra”. El tram que va entre el Santuari de les Virtudes de Villena i Biar (15km) sí que està condicionat. A partir d'ahí, el recorregut ja no està adaptat i l'antic trajecte s'interromp en alguns punts, pel que cal donar alguna revolta, com al seu pas per Agres, on un dels ponts que travessa un barranc ha desaparegut. Al final del trajecte pot connectar-se amb la Via Verda d'Alcoi.
Partirem de la Plaça de l'Ajuntament, i seguirem la indicació de l'ermita del Sant Crist, fins a arribar al pont, on ens desviarem per una xicoteta senda que hi ha abans de creuar-lo a l'esquerra. Ens endinsarem en el barranc del Infern i uns metres més endavant veurem la primera de quatre pedreres; dos d'elles a nivell del riu i les altres dues a nivell més alt. Al voltant trobarem carreus abandonats, amb curioses marques de picapedrer, i covarxos, cavitats on s'abrigaven.
Passarem per darrere de la masia de la Derrota, fàcil d'identificar per les dues torres que la coronen. Passats 3 Km. arribem a un camí, el continuarem girant a la dreta en direcció nord i caminem 2 Km. més fins al pla de Llobregat i la caseta del mateix nom. Seguirem el camí de la dreta on albirarem ja la pujada cap a l'ermita.
En aquest encreuament trobem el PR V-306 o “Ruta del cinquentenari”, que arranca en la carretera de Aielo a Moixent i finalitza en l'ermita del Sant Crist a Bocairent. L'ermita va ser construïda en el segle XVI i consta de tres edificis: l'antiga hostatgeria, la casa del capellà i l'església d'estil gòtic, amb el campanar adossat.
Des d'aquest punt iniciarem el retorn pel camí del viacrucis, que baixa en ziga-zaga. Ja a baix, abans del pont, passarem per la Esgoladora, pedra llisa i brillant, que serveix de diversió per als més xicotets. Creuarem el pont fins a arribar al punt d'inici.
La ruta comença des del camp de futbol de Bocairent. Seguirem el camí que passa per la masia dels Terrers i que ens condueix a dalt del port. Seguint les indicacions del GR-7, arribarem fins a l'ermita de Santa Bàrbara, on també trobarem la font del Plà i un xop centenari.
Seguirem el camí passant per les masies de Mingol i la Bassa Roja fins a arribar al càmping. Una mica més endavant arribarem a l'àrea recreativa de la Font de Mariola, deixarem a la dreta l'Alt i el castell de Mariola i seguirem el camí fins a la font del Mas dels Arbres. A uns 200m. a l'esquerra, podem desviar-nos i prendre la senda que ens porta fins la cava de Don Miguel amb uns imponents contraforts. Tornant a la pista principal, ascendim fins a trobar la Cava del Buitre.
Més endavant, arribarem a la Cava Gran i uns metres després veurem el refugi del C.E. d'Alcoi, la Cava de l'Habitació i el cim del Teix. Per a anar directament al cim del Montcabrer (1390 m) prendrem el PR-CV 27 que, durant uns metres, coincideix una altra vegada amb el GR-7. Per a tornar, seguirem el PR-CV-57 en direcció Est passant pel Mas de la Foia Ampla, fins a la Font de Mariola.
Eixirem de Bocairent amb cotxe per la CV-81 direcció Villena i ens desviarem per la primera rotonda, prenent la CV-794 direcció Alcoi. Al final del port de muntanya, albirarem un camí ample i el panell informatiu de la PR-CV-4. Deixarem el cotxe allí i seguirem la pista forestal de l'esquerra baixant fins als Pouets de la Rambleta.
La ruta es desvia a la dreta per una senda que segueix la rambla del Vinalopó. Prompte s'albiraran a dalt a l'esquerra les ruïnes del castell del Vinalopó i una mica més endavant passarem pels Brulls, fent-se la vegetació cada vegada més frondosa. Encara que les primeres aigües del Vinalopó naixen uns 6 km rambla a dalt en el Pla de Bodí, el brollador més conegut i denominat “naixement del Vinalopó o la font de la Coveta“, el trobem a l'esquerra del camí, sent un bon lloc per a fer una parada i refrescar-se.
Uns metres més a baix, travessem el riu caminant ara per la seua dreta, fins a veure la xemeneia del molí de Dalt. Des del segle XV hi ha notificacions d'un batà tèxtil en aquest punt, molí fariner en el s. XVII, fàbrica de paper del 1781 al 1943 i “borrera” en la segona meitat del segle XX. Annex a aquest trobem el Molí de Baix o fàbrica de Blanes. Ací podem seguir per una passarel·la de vianants, que ens servirà per a acostar-nos fins al “Toll Blau”, uns metres més a baix del curs del riu. El retorn el farem per la pista forestal passant el Mas de l’Altet i entre la bella masia i ermita de Guilella la Nova i Guilella la Vella.
[gallery link="file" size="galeria" ids="7117,7116,7115,7113,7120,7118"]
El passeig comença a l'àrea recreativa del Preventori (al terme municipal d'Alcoi), la qual ofereix diversos serveis com ara fonts, taules de pedra, bar i sanitaris, i també piscines a la temporada d'estiu; tot això a un paratge que ofereix, a més a més, llocs d'ombra per a l'esbarjo i el descans dels visitants. Aquesta és una zona molt coneguda i freqüentada pels habitants de la zona. L'edifici va ser expressament construït, a la dècada dels 50, per a albergar un hospital per a xiquets malalts de tuberculosi amb les aportacions econòmiques amb què tots els estaments i les classes socials alcoianes van participar. Anys després es va convertir en casa d'acollida per a xiquets orfes i actualment funciona com a residència d'ancians.
